Jane Avril, a cals monjos

De vegades és ben fàcil reconciliar-se amb la vida. Un bon motiu és la molt prometedora exposició que aquest estiu consagrarà el CAEE escaldenc a Toulouse Lautrec, probablement un dels pintors amb més ganxo popular del molt prolífic Dinou francès. Ja saben: els tuguris de Montmartre, el Moulin Rouge i, és clar, Jane Avril. L’autèntica bohèmia! Qui no ha somiat mai –de jove, és clar– a compartir nits, balls i copes amb aquella tropa de sicalíptics!? Òbviament, fem tard, però la vuitantena de litografies, sobretot cartells, que s’exposaran entre el juny i el setembre al CAEE en seran una mena de revival i sens dubte una ocasió estupenda perquè l’organització assagi una aproximació amb perspectiva de gènere a l’obra del pintor d’Albi. No diguin que no és prometedor.

No hi faltaran alguns dels cartells icònics de Lautrec, des de Divan Japonais fins a Ambassadeur, on aprofita per retratar del poeta, cantant i noctàmbul Aristide Bruand, amb les inevitables escenes de prostitutes –Lautrec en va ser client habitual–, de ballarines, recordin Danseuse assise, i també de senyores i senyoretes a la toilette (Femme qui tire son bas). El més curiós de tot és que avui el recordem sobretot com a cartellista visionari, però tota la seva obra diguem-ne publicística es resumeix en la quarantena escassa de litografies que va tenir temps de fer en els seus 37 anys de (turmentada) vida.

Doncs la majoria els veurem al CAEE, i no deixa de tenir gràcia que escenes de la vida nocturna del París finisecular s’exposin al que va ser als orígens escola dels monjos de Montserrat. En qualsevol cas, és una excel·lent notícia que el CAEE recuperi el costum de reservar per a l’estiu les exposicions més ambicioses: fa dos cursos va ser Batec de la humanitat, consagrada a l’art africà, i en anys anteriors hi van desfilar, recordin, Que la força t’acompanyi, consagrada als gadgets de Star Wars, This is pop art i La Divina Comedia de Dalí. Risc escàs, és cert, però èxit de públic garantit, que és el que el Comú busca legítimament ara que es tracta de recuperar la inèrcia prepandèmica.
S’hi poden jugar un peix que a Jane Avril l’acompanyaran altres estrelles del Montmartre de l’època que un segle i quart després continuen brillant amb llum pròpia, començant per les dues Mays, la Milton i la Bwelford, i no ens descuidem de la Goulou, que és dir-ne el nom i extasiar-se. L’exposició, que produeix l’empresa madrilenya Evolucionarte, costa 26.000 euros.