Diari digital d'Andorra Bondia
El fotògraf ordinenc, amb una de les obres de ‘Pessics de natura’.
El fotògraf ordinenc, amb una de les obres de ‘Pessics de natura’.

Jaume Riba, o la monumentalitat d’una fulla de raïm


Escrit per: 
Redacció / Foto: Jonathan Gil

Diu que Leonardo veia èpiques batalles en els murs escantonats dels palaus de Florència que li servien després d’inspiració per als seus dibuixos. L’ordinenc Jaume Riba ni dibuixa ni viu òbviament a Florència, però té dues dèries: enfilar-se per les nostres muntanyes, sempre amb la càmera a sobre, i tenir ben oberts els ulls, perquè com Leonardo sap que l’art rau en la mirada i que la naturalesa ja s’ha pres la molèstia de crear composicions artístiques que estan esperant que algú les herboritzi, com els científics del XVIII recorrien el món buscant nous espècimens. “De vegades, les trepitges, t’ajups, mires amb una mica d’intenció i –alehop– tens una obra d’art. Regalada, perquè tu només l’has de fotografiar”, diu. Fins aquí, la teoria. La pràctica de tot el que precedeix la constitueixen la vintena de fotografies de la sèrie Pessics de natura, que es va inaugurar ahir a la galeria comercial del termolúdic escaldenc. No és el Riba de Madriu 8.8, el paisatgista contumaç i monumental que durant decennis ha retratat els racons més recòndits de les nostres muntanyes. No. Riba ha canviat a Pessics de natura el gran angular pel macro per treure or fotogràfic de la capa de gel que s’ha format sobre una fulla de raïm, dels traços quasi fractals que els pneumàtics han dibuixat sobre una bassa glaçada, de les textures que imprimeix el reflex de la llum sobre la font ferruginosa de Llorts, del fang que bull en una bassa volcànica d’Islàndia. Tot, in situ, sense manipular res ni molt menys endur-s’ho a l’estudi. Això no tindria gràcia. La gràcia és passar per allà, saber veure-hi una determinada composició, disparar i deixar que la naturalesa –artista suprem, absolut– continuï el seu cicle. El resultat és una obra aparentment figurativa però que de seguida deriva en la pura abstracció, en una via personalíssima que sorgeix de la dèria del nostre home d’avui de buscar una  veu pròpia, diferent. No renega del paisatge, ni molt menys, ni de la veritat mineral, essencial i atàvica que ens expliquen els rius, les pedres i les muntanyes. Però ara el busca en una fulla, en una bassa, en un pam de fang. Menys artifici, impossible. En realitat, quan mira cap enfora, Riba mira cap endins.

Andorra
escaldes
Caldea
riba
exposició
pessics
footgrafia
Número de vots: 92
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic