El 1971 es va estrenar a Broadway; Norman Jewison la va convertir el 1973 en una estupenda pel·lícula tocada per tota la màgia, tota la ressaca i tot el kitsch formal i conceptual de la dècada hippy; el 1975 va arrasar també a Espanya amb aquella sensacional –i avui diríem que increïble– versió de Camilo Sesto, i el 2 d’abril del 2017, per fi, Jesucrist Superstar arribarà en aquest racó de món nostre: serà al Claror lauredià i com a treball de fi de curs –o projecte de fi de carrera– del taller de teatre musical de La Trapa. Una ambiciosa producció cantada en català –per primera vegada, diu Oriol Vilella– amb què es pretén donar l’oportunitat de viure des de bambolines un musical amb tots els ets i uts i que combina les tres disciplines que s’imparteixen a l’escola: música, dansa i teatre. Els assajos, sota la direcció d’Oriol Vilella i Irina Robles, arrencaran el 14 de gener i s’allargaran durant els nou dissabtes següents fins a l’estrena, que coincidirà oportunament amb la Setmana Santa; el taller està obert als majors de 14 anys i no cal formació prèvia. L’únic però és el preu: 150 euros per barba. L’objectiu és reclutar una vintena d’actors-cantants-ballarins que faran de tot menys tocar, però amb vuit n’hi haurà prou per tirar endavant l’ocurrència. Els músics aniran per un altre costat: Vilella pensa en una banda de cinc o sis membres, sortits idealment de l’escola i que –ells, sí– hauran de passar una mena de càsting perquè, diu, la banda sonora és tècnicament molt exigent i cal una certa formació.

Així que Jesucrist Superstar, en català i a l’andorrana, perquè és la primera òpera rock, i amb deriva progressiva –ja se sap que amb Vilella pel mig, això és determinant– de l’era cristiana, perquè “permet desenvolupar qualsevol registre del món de la dansa i del teatre” i perquè conserva, en opinió de Robles, aquell punt controvertit que va suscitar sonores protestes quan es va estrenar: alguns no li perdonaven que Judes dubtés de la divinitat de Jesucrist. El cas és que avui probablement calgui explicar qui eren Judes, Caifàs i companyia. La versió que s’estrenarà al Claror és naturalment una adaptació que, a més de la traducció al català, ha retallat considerablement el format, reduït a quatre escenes, les essencials: hi haurà per tant el monòleg inicial de Judes, l’autèntic protagonista de l’obra, i també Hosanna, la detenció de Jesucrist a l’hort de Getsemaní amb la triple negació de Pere, i la Crucifixió.