Jo ballo? Jo m’ho penso

El 25 a les vuit del vespre, a la plaça de Les Fontetes, debuta la primera promoció de Jo Dansa, amb ‘La jove revolució’

En realitat, el títol de l’espectacle és llarguet: Ara i aquí, benvinguts i benvingudes a la jove revolució, així, amb desdoblament de gènere, com correspon als nous i revolucionaris temps en això del llenguatge. És un muntatge “en plan manifest”, defensa Mònica Vega, codirectora artística de la joveníssima companyia de dansa creada a l’empara de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Joveníssima perquè d’entre 16 i 21 anys havien de ser els candidats i la mitja dotzena d’escollits (cinc noies i un noi) es mouen tots per la banda més baixa. Així que se senten perfectament identificats amb l’eix temàtic que vertebrarà l’espectacle a estrenar el proper 25 a Les Fontetes: va d’aquells dubtes, inseguretats, que toquen els adolescents en una etapa vital on han de prendre “decisions transcendentals”. Ho explicava, en la presentació del muntatge, l’altre codirector, el català Martí Güell. Ho corroboraven els interpel·lats: justament a l’edat que tenen s’han de pensar si el futur passarà per la dansa o cap a on s’encaminaran. Com expressar-ho en moviment? Aquí està la màgia del ball. 

De moment, porten una setmana treballant-hi, estan a l’equador del projecte, entre la concepció de l’espectacle i les coreografies i els assaigs. Les processons del sud de la Península, els ritmes dels carnavals brasilers, els balls que s’exhibeixen a TikTok, formen part de les fonts que han inspirat la creació. Per posar-lo en marxa han disposat d’un pressupost de 10.000 euros. 

Fer el pas
Són perfectament conscients, afirmen amb orgull els sis joves ballarins, que integren la primera promoció de Jo Dansa. “Ara ens toca fer el pas de ballarins, que ja ho som, a intèrprets”, exposava l’Àlex, únic integrant masculí del grup. Estan experimentant diverses “metamorfosis”, reconeixia, aquesta de la dansa i la que comporta passar per “l’edat del pavo que en diuen i que és un moment de descobrir-nos”. L’oportunitat de passar per la nova companyia és “la millor solució ara que hem d’afrontar el nostre futur”, reblava la Berta. Es veuen a la llarga sobre un escenari? S’ho estan pensant. Per si de cas, diuen amb cautela, es plantegen carreres, professions, alternatives. 

De moment, aquest és un “projecte pilot”, apuntava Vega. Amb molts dels aspectes del que ha de ser Jo Dansa encara per definir. “Vivim el present”. Però s’apunten línies, idees, des dels tallers formatius que s’oferiran els caps de setmana –la idea, és clar, és que els puguin fer compatibles amb les estades a la universitat, pensant que hagin de sortir a estudiar fora, fins a la possible, o probable, col·laboració amb les altres seccions de l’ENA–. També l’obertura als cossos de dansa dels esbarts. “Pretenem que es perdi la por a la dansa contemporània”, argumentava Güell. 

Per al coreògraf i ballarí català, que va recalar a Andorra fa un parell d’anys –“i tothom em va rebre amb els braços oberts”– projectes com la companyia Jo Dansa suposen també una oportunitat de “descentralitzar” la cultura, que no totes les opcions, per al públic i per als artistes, es donin a les grans ciutats.  

I, com deia la ministra de Cultura, Sílvia Riva, s’ha de començar per la base: “És impossible arribar a un objectiu llunyà si no comencem a treballar des dels inicis”.