Diari digital d'Andorra Bondia

Joan Anton Rechi: “La gent s’escandalitza molt fàcilment amb coses gratuïtes, i només és ficció!”


Escrit per: 
E. J. M.

Fa vint anys que el lauredià Joan Anton Rechi es dedica al món de l’espectacle. Tot i que va començar com a actor de seguida el va atreure també la direcció escènica i ja ha dirigit dinou produccions, la majoria òperes. La seva última estrena ha estat ‘La princesa gitana’, a Duisburg, Alemanya, país on triomfa des de fa cinc anys amb les seves propostes fresques i diferents. Carregat de projectes, el director descansa uns dies a casa.

A l’últim número de la revista Portella, el seu mestre, Calixto Bieito, el defineix com un “humanista”. ¿Què en pensa?
És un privilegi que el Calixto hagi fet aquest text parlant de mi! El considero el meu mestre perquè, tot i que m’he format amb diferents directors, és amb ell amb qui he col·laborat més estretament i és qui m’ha marcat més a l’hora de concebre i treballar un espectacle.
¿Humanista? M’agrada el terme, però ara tendim a classificar-ho tot i a fer-ho molt concret i molt petit, i si ets director d’òpera, ets director d’òpera... Jo vaig començar d’actor i després he passat a la direcció, i he dirigit teatre, òpera, algun curtmetratge... M’agrada molt el cinema, la literatura... Estar obert. Però és difícil perquè quan estàs dins una d’aquestes classificacions moure’t en una altra és complicat.

Però cada disciplina s’alimenta de les altres.
Sí, efectivament, a l’òpera hi ha teatre, hi ha projeccions... És un concepte d’artista més complet, en què pots tocar més disciplines. A mi m’agrada moure’m, si no la vida és massa avorrida, ¿no?

Bieito destaca que vostè és molt valorat a Europa, on els teatres busquen originalitat.
Jo treballo sobretot al mercat alemany i suís. A mi em costa parlar de les meves produccions, però el que és cert és que quan vaig començar a treballar al  mercat alemany tothom deia que era molt original i molt fresc. Crec que he aportat una visceralitat, una manera de fer molt des de l’estómac, molt poc intel·lectual i molt viscuda, amb un punt d’humor molt especial. De vegades s’ha comparat una mica amb l’univers d’Almodóvar, una mica surrealista, i en el mercat alemany era un univers més desconegut, i això ha fet que funcionés molt bé.

¿El públic alemany és més atrevit, més obert?
Més obert. Al mercat centreeuropeu la gent va al teatre o a l’òpera amb una mentalitat molt més oberta, perquè t’expliquin una història i que t’agradi o no t’agradi. Aquí tenim tendència a pensar que quan anem al teatre o a l’òpera ens ha d’agradar per força, i això no passa quan vas al cinema. Si la gent va a veure una òpera i no li agrada s’indigna! Home, has de poder veure un espectacle i que t’emocioni, que et faci pensar, amb una mentalitat més oberta.

De les dinou obres que ha dirigit, sobretot d’òpera, ¿en té alguna de predilecta? ¿O seria com triar entre els fills?
Jo sóc el més crític amb la meva feina i amb el temps penso coses que faria diferent. Els espectacles són el resultat d’un moment personal. El que em passa és que hi ha espectacles molt difícils de fer i de què he quedat molt content però que no han connectat amb el públic, i d’altres que he fet molt fàcilment i que han agradat molt. Un amic sempre diu: “El secret d’aquesta professió és que no hi ha secret.” Però m’estimo molt tots els espectacles que he fet, són com els fills, tot i que sempre t’estimes molt l’últim perquè és el que està més connectat amb el teu estat d’ànim actual.

Precisament, el seu últim espectacle és La princesa gitana.
Sí, es va estrenar a Duisburg. Tenia por perquè és un material molt desconegut per a nosaltres, perquè és opereta vienesa i és un gènere molt especial a Alemanya, Àustria i Suïssa, on es coneix molt, però per a mi era desconegut. Ells buscaven una cosa més original, més fresca o diferent, i per a mi era completament nou, sense cap prejudici.

De la seva posada en escena diuen que és molt moderna, però vostè diu que les històries ja ho són, de modernes.
La grandesa de les històries, quan es continuen representant al cap de 200 anys, és perquè parlen de coses que ens afecten avui dia i encara són modernes. És senzill, només les hem de rescatar. Carmen va ser una òpera revolucionària al seu moment! I ara, quan recuperes l’anarquia del personatge, el des­afiament envers el públic, crees el mateix; no un escàndol, però sí una actitud del públic, que la rep d’una altra manera. I el maco és acostar una història a la sensibilitat de l’espectador actual.

La versió de Carmen, amb Bieito, ambientada a Ceuta i amb els legionaris, ¿escandalitza?
Quan la vam estrenar a Peralada va ser un escàndol! Una espectadora va pegar el Bieito amb el programa de mà al cap! Sempre em sorprèn perquè només és un espectacle. Puc entendre que la gent s’escandalitzi per coses més greus, com el que passa ara amb la crisi financera. Però un espectacle pot agradar més o menys, però no deixa de ser un espectacle. Si hi ha violència o sexe, només ho fan veure. Els espectacles estan fets per fer-te pensar, o per entretenir-te, però, en tot cas, és ficció! La gent s’escandalitza molt fàcilment amb coses molt gratuïtes.

L’Ester Nadal, que acaba de dimitir de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), deia que aquí quasi no hi ha oportunitats per desenvolupar una carrera en les arts escèniques.
És cert que el mercat és molt limitat. Quan has fet dues o tres funcions els espectadors potencials ja l’han vist, i si vols treballar en això has de marxar a fora. Però també li passa, per exemple, a un arqueòleg. És un país molt petit, amb les seves coses bones i dolentes, i els mercats professionals tenen un sostre. La gràcia està a poder sortir fora i tornar i fer repercutir en el país les experiències que tenim.

O exportar els espectacles produïts aquí a l’exterior.
Penso que, en general, a Andorra, culturalment i en altres aspectes, tendim a emmirallar-nos amb Espanya i França. I nosaltres som molt diferents, per les dimensions. Hem d’inventar noves maneres, explorar noves vies, i no intentar coses que ja existeixen sinó crear nous models. Hem d’investigar i veure què pot funcionar aquí, què necessitem, trobar noves línies. Això en tots els aspectes culturals, des de l’ENA fins als museus. Hem de trobar nous models que es puguin adequar a la nostra realitat particular.

¿I portar un espectacle seu?
M’encantaria, la veritat! Últimament he estat fent grans produccions més relacionades amb l’òpera i no hi havia espai. Però m’agradaria molt que es veiés alguna cosa o fer-ne alguna aquí. Sempre penso en la possibilitat d’una petita temporada d’òpera, en petit format. M’encantaria, no em tanco, encara que ho veig difícil per qüestions logístiques. L’òpera és un espectacle car de produir i has de veure si hi ha espectadors interessats, tot i que aquí hi ha públic potencial.

Número de vots: 122
Comentaris: 2

Comentaris

Felicitats Rechi!! M'alegro que t'estigui anant tant bé :) El dia que vingui per Duisburg de ben segur que vindré a veure l'obra.
Com sempre fas molt bona explicació del q fás continua aixís et felicito,espero q ens veiem aviat,te estiment.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic