Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, València, Roser Carol, Roser Porta, Joan Fuster, Nosaltres les fusterianes, Nosaltres els valencians, assaig
Andorra, València, Roser Carol, Roser Porta, Joan Fuster, Nosaltres les fusterianes, Nosaltres els valencians, assaig

Joan Fuster: elles s’hi tornen


Escrit per: 
A. L. / L'autor de 'Nosaltres, els valencians', cap al 1990, dos anys abans de traspassar (Foto: Espai Joan Fuster).

Roser Porta i Roser Carol participen a ‘Nosaltres les fusterianes’, volum col·lectiu sobre l'assagista valencià.

“Les dones, com els literats, són bèsties essencialment anacròniques”. En època tan literal com la nostra, captius i desarmats la ironia i també el sentit de l’humor, una sentència com aquesta mereixeria la reprovació pública dels guardians de l’ortodòxia. Com que la va dir Joan Fuster (Sueca, València, 1922-1992) la podem reproduir, fins i tot glossar sense arriscar-hi gaire. El cas és que ni ell, un dels pares fundadors de la moderna literatura valenciana (i en català), es va lliurar de la llufa infame i ha passat a la història com un dels misògins més recalcitrants de les nostres lletres. I no era fàcil. Potser hi va ajudar, tot sigui dit, Misògins i enamorats, títol sensacional i no apte per a tots els paladars.

Amb aquests antecedents s’entén –més o menys– que cap senyora s’hagués molestat consagrar a l’autor del Diccionari per a ociosos un assaig, una tesi, ni que fos una humil monografia. Cap. Fins ara, que no ha sigut una sinó un centenar: les que participen a Nosaltres les fusterianes, patracol de mig miler de pàgines publicat 3i4 –l’editorial d’Eliseu Climent– i que pretén oferir una mirada “calidoscòpica” d’un dels assagistes “més importants del segle XX europeu”. Es veu que això de “calidoscòpica” hi justifica la presència de veus que susciten com a mínim sorpresa –què hi poden tenir a dir, sobre Fuster, l’encara presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; l’exportaveu d’ERC al mateix Parlament, Marta Rovira, o la presidenta de l’acadèmia del cine català, Isona Passola?– però si en parlem avui és perquè entre el centenar de fusterianes s’hi han colat la filòloga i periodista Roser Porta, columnista del BONDIA, i la també filòloga i correctora encampadana Roser Carol.

La primera, de qui hem pres la citació que obre aquestes línies, evoca en un text titulat El més perspicaç en un concurs de cria de bestiar la presència del valencià al jurat del premi Sant Jordi que el 1960 va ignorar –pífia entre les pífies– el manuscrit de La plaça del diamant en favor de Viure no és fàcil, de l’avui oblidat Enric Massó. Pecat mortal per a Porta, rodorediana major i autora d’un volum monumental, Mercè Rodoreda i l’humor. La culpa sembla que va ser de Josep Pla, es veu que tant o més misogin que el nostre home d’avui, i Fuster –recorda Porta– va tenir la vista de recomanar la novel·la perdedora a Joan Sales. La resta és coneguda però resulta que Rodoreda, que si s’ho proposava podia ser tan orca que semblava de la Seu, no va tenir mania a despatxar per “dolents i banals” els aforismes fusterians –“De tota novel·la sempre en sobra la meitat”, “L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre”... “Qui t’ha dat la informació sobre Fuster? No m’estranyaria que hagi estat ell; de tot el jurat, el més perspicaç”, li contesta Armand Obiols, el seu corresponsal. Porta, en fi, en reivindica l’actualitat com a “pensador crític i heterodox, provocador i divertit”, n’arracona la “presumpta” misogínia i recomana estrenar-s’hi per Judicis finals.

Carol, de la seva banda, escriu una Carta (insolent) a Joan Fuster en què li confessa les misèries de la vida de correctora –“Netejo el cul de textos escrits en totes les variants d’aquest coi de llengua”, diu–, li demana (retòricament) l’opinió sobre la recent polèmica a compte dels diacrítics –a Fuster, que va batallar a causa de llurs i de sengles: cadascú tria les seves guerres– i el reivindica com a “gran manitú del pensament lliure, home d’idees fixes i de mal geni, i a qui m’uneix sobretot la conya, el sarcasme, el riure’ns de nosaltres, el tantsemenfotisme etern”. Fuster, conclou, “és un dels nostres clàssics més clàssics i més arrelats a la terra: fotent-les per tant pel boc gros, que és com jo també intento fotre’ls-hi”. Queda dit. I si en tenen ganes de més, ja ho saben: a Nosaltres, les fusterianes.

Andorra
València
Roser Carol
Roser Porta
Joan Fuster
Nosaltres les fusterianes
Nosaltres els valencians
assaig
Número de vots: 382
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic