Diari digital d'Andorra Bondia
L'astrofísic Joan-Marc Miralles, moderadament optimista respecte a les possibilitats que hi hagi vida extraterrestre, ni que siguin microorganismes, al Sistema Solar.
L'astrofísic Joan-Marc Miralles, moderadament optimista respecte a les possibilitats que hi hagi vida extraterrestre, ni que siguin microorganismes, al Sistema Solar.

Joan Marc Miralles: “Si hi ha vida a Venus, potser n’hi ha també a molts altres llocs”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: BonDia

Semblava impossible, perquè la temperatura a la superfície del planeta és avui de 450º, i la pressió, entre 90 i 100 vegades la terrestre. Però un equip d’investigadors internacionals ha detectat “indicis de vida” a l’atmosfera de Venus. Caldrà anar-hi per confirmar-ho, però si és el cas, canviarà la nostra concepció de l’Univers perquè es multiplicaran –atenció– “les possibilitats que hi hagi vida intel·ligent”. Aix, si ho veiés Asimov.

Què hem d’entendre-hi, per rastres de vida?
Atenció amb la terminologia: el que s’ha detectat no són rastres de vida, sinó un biomarcador, la fosfina.

Quina és la diferència?
La fosfina es produeix bàsicament per la descomposició de la matèria orgànica per certs microorganismes. De cadàvers, per entendre’ns. Per això fa olor de peix podrit. Està format per fòsfor i hidrogen. 

És l’únic origen conegut?
A la Terra, sí. A banda de la indústria química. Per això es considera un biomarcador. Ja se’n va buscar a Júpiter, a Saturn i a l’atmosfera de Titan.  Se n’ha trobat però no en quantitat suficient per considerar que és producte d’una reacció orgànica.

A Venus, sí.
Podria ser. Perquè el cert és que ara mateix no coneixem una altra manera de produir-ne en aquesta quantitat.

Quan diu que la fosfina la podria generar un microorganisme, es refereix a un bacteri?
Això ja és especular molt. Però les condicions que hi ha als núvols alts de l’atmosfera de Venus on se n’ha detectat estan compostos en un 90% d’àcid sulfúric. 

Què vol dir, això?
La temperatura a l’atmosfera de Venus, cap a 30º, i la pressió són similars a les terrestres. Però és una hiperacídica. A la Terra coneixem bacteris capaços de sobreviure en una atmosfera amb una aciditat del 5 o el 10%. Però no el 90%! ¿Què és exactament el que produeix aquesta fosfina? Potser un microorganisme, però un que no s’assembla a res que mai hàgim vist a la Terra.

És optimista?
L’equip que hi ha treballat considera que és una hipòtesi robusta perquè ha fet observacions des de dos telescopis diferents, a Hawaii i a Xile, i totes dues coincideixen. Sostenen que han eliminat possibles fonts de contaminació d’altres components químics que podien emetre senyals similars a la fosfina. Però per sortir de dubtes caldria anar a Venus,  agafar-ne una mostra, i portar-la a la Terra per analitzar-la.

És factible?
Hi ha unes quantes missions destinades a Venus, però no a curt termini, posem que en l’horitzó del 2030 o més enllà. Totes les agències havien prioritzat Mart, perquè era la candidata millor situada per trobar-hi algun indici de vida. Tothom s’havia oblidat de Venus.

Per què?
Per les condicions de la superfície venusiana. Ningú s’esperava que hi pogués aparèixer un indici de vida orgànica. I atenció: han estat un any analitzant totes les reaccions químiques que podrien produir fosfina per quedar-se amb la possibilitat que sigui una reacció orgànica. És un molt bon començament.

S’han localitzat biomarcadors en altres llocs del Sistema Solar?
De vida, òbviament, no se n’ha trobat. Fosfina, sí, en petites quantitats. Metà, que també és un biomarcador, a Mart i a l’atmosfera de Venus, però el metà pot ser produït per microorganismes... i també per reaccions no orgàniques. No és un biomarcador conclusiu. La fosfina, en  canvi, sí, perquè és més complicat de produir-ne en grans quantitats si no és per la descomposició de la matèria orgànica. 

Com afecta la nostra visió de l’Univers?
Si realment es confirma que a l’atmosfera de Venus hi ha microorganismes, que són els que podrien produir aquesta fosfina, canviarà radicalment la nostra manera de concebre la vida.

Per què, exactament?
Com he dit, si hi havia un lloc on era impensable que hi hagués vida, era a Venus, que fa dos mil milions d’anys va perdre l’aigua i l’atmosfera similars a la terrestre que la recobrien. A la superfície la temperatura és avui d’uns 450º  i la pressió entre 90 i 100 vegades la nostra. La vida hi semblava per tant impossible.

I resulta que no ben bé.
Si es confirma que la vida es pot desenvolupar en un lloc tan inhòspit com  Venus potser haurem de pensar que la vida apareix de forma molt més habitual del que crèiem fins ara. Com que no n’havíem trobat enlloc, sempre havíem pensat que requeria condicions molt especials, un planeta a una distància concreta de la seva estrella, amb una temperatura i una pressió també determinada, i sempre vinculada a l’aigua, al carboni i a altres minerals que faciliten les reaccions químiques que produeixen les molècules orgàniques....

Conclusió?
Si efectivament hi ha vida a Venus, potser n’hi ha a molts altres llocs. I si hi ha vida mol·lecular a altres llocs, es multipliquen també les possibilitats que hi hagi vida intel·ligent, fins i tot a la nostra galàxia.

Però de moment, i en el millor dels casos, a Venus hi trobarem un bacteri.
Millor dir-ne microorganisme. En realitat no sabem ben bé de què estem parlant. És com la Covid.

Joan Marc Miralles
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic

Voleu rebre alertes de les darreres notícies?