Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, teatre, Temporada conjunta, Marc Pons, Sant Julià, Josep Roig, Joan Pera, 25 anys, aniversari
Andorra, teatre, Temporada conjunta, Marc Pons, Sant Julià, Josep Roig, Joan Pera, 25 anys, aniversari

Joan Pera: “Un poble sense teatre és un poble mort”


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Com diu el mateix Joan Pera, “jo també soc història de la Temporada; hi he vingut quasi cada any i me’n sento orgullós i partícip, d’aquest aniversari.” D’acord: això és indiscutible. Però hi va haver una primera vegada; sempre n’hi ha una. I la de Joan Pera, que ahir exercia com a mestre de cerimònies en la inauguració de la modesta, però molt modesta exposició que commemora els 25 anys i les 50 edicions de la Temporada conjunta, va ser exactament el 24 de febrer del 1995 i –si hi rumien una mica ho endevinaran, segur– amb Paco Morán i La extraña pareja. Va firmar, és clar, al llibre d’or del Centre Cultural, i la dedicatòria no podia ser més premonitòria: “Tan de bo tornem algun dia, o molts dies, en una terra tan meravellosa com aquesta i a una gent tan acollidora de debò.”

Doncs així ha sigut: una vegada, i una altra i una altra, fins a l’última, el juny del 2015 amb el monòleg Fer riure és un art. Segur que fins i tot ell n’ha perdut el compte. Era en qualsevol cas just, per no dir necessari, que fos ell, precisament ell, un dels protagonistes de la nit. Ell i, és clar, els artífexs de tot plegat, començant per Carles Torralba i Albert Moles –els consellers que el 1992 van tenir l’ocurrència pionera i aleshores gairebé marciana i junt amb les tècniques del moment, Cristina Rovira i Teresa Areny, de mancomunar la programació teatral– fins als titulars actuals, Marc Pons i Josep Roig. Entremig, una colla de noms –Albert Font, Maite Cano i Meritxell Rabadà, per la capital; Conxita López Ruano, Liz Aguilar i Maria Servat, a banda dels traspassats Josep Travesset i Josep Maria Escuer, per Sant Julià– reunits al vestíbul del Centre Cultural per “celebrar el manteniment d’una fórmula d’èxit i projectar-la cap al futur”, per dir-ho amb les exactes paraules del conseller Pons.

La sola longevitat de la Temporada –aquest quart de segle de què tan sols poden presumir un grapadet d’iniciatives culturals del país– ja ho és, un èxit dels grossos. També i sobretot els prop de 50.000 espectadors que al llarg d’aquests 25 anys i durant sis mandats de tots colors han desfilat pels 170 espectacles que s’han programat al Claror i al Comunal. Atenció també a la nòmina d’artistes que han trepitjat la Temporada, amb lloc destacat per Paco Morán i Rafael Álvarez, el Brujo, al costat d’una constel·lació d’estrelles de l’escena catalana, des de Pep Anton Muñoz, Montserrat Carulla i Lluís Homar fins a Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas i Pere Arquillué, amb racó d'honor per al desaparegut Carles Sabater i el toc local –Pastorets i Cia És Grata de banda– que hi posen Maria Lanau, Joan Anton Rechi i Roger Casamajor.

S’entén per tant que Pons proclamés amb legítim orgull que el cartell s’ha convertit en un clàssic de la programació cultural d'aquest racó de món nostre, que ho ha fet amb una oferta “estable, diversa i de qualitat” i que s’ha esforçat per portar fins al costat de casa “els millors espectacles i els millors artistes”. Es podrà discutir el criteri –sovint, el ganxo mediàtic de l’elenc, per no dir directament televisiu– que ha esquitxat bona part de la programació, amb una aversió cada vegada més accentuada al risc i als muntatges al marge del circuit més comercial. Per entendre’ns: programar patums que omplen, com el mateix Joan Pera, ho fa qualsevol. La pregunta és si aquest és, avui –repetim-ho: avui, perquè fa 25 anys les circumstàncies eren probablement unes altres– el sentit d’una Temporada de teatre sufragada amb diners públics. Com deia dies enrere Hèctor Mas a compte d'Ull-Nu, el seu festival no programa el que l'espectador vol veure, sinó el que consideren que l'espectador ha de tenir l'oportunitat de veure. No és el mateix. Tot el que precedeix, dèiem, es pot discutir, però el cert és que la capital i Sant Julià ho tenen clar, i que el públic els dona any rere any la raó.

Però no ens posarem ara llepafils perquè, com diu –de nou– Joan Pera, “el teatre és el baròmetre d’un poble, i un poble sense teatre és un poble mort”. Si això és més que una frase rodona, és evident que encara estem ben vius. I bona part de la culpa és de la Temporada, no en tinguin cap dubte.

Andorra
teatre
temporada conjunta
Marc Pons
Sant Julià
Josep Roig
Joan Pera
25 anys
aniversari

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte