Diari digital d'Andorra Bondia
El periodista i novel·lista andalús, en una de les seves escapades andorranes.
El periodista i novel·lista andalús, en una de les seves escapades andorranes.

Joaquin Abad, autor d''El andorrano': “He escrit una novel·la, ficció, però cognoms i llocs són andorrans: és lògic”


Escrit per: 
A. Luengo

A La Puça no recorden un cas similar: des que la setmana passada va transcendir la petició de segrest d’‘El andorrano’, se n’han disparat les comandes. Fa dies que no en queden exemplars i, de fet, a partir d’avui està previst que se’n comenci a distribuir la segona edició. Fins que el batlle no digui el contrari, si és que mai arriba a ordenar-ho. Abad, exdirector d’‘El Caso’ i de ‘La Crónica’, insisteix que es tracta de ficció, i només de ficció.

Li ha arribat per alguna via, la petició de segrest?

A través d’un burofax.

A vostè, personalment?

A l’editorial, Cibeles Group, amb seu a Florida (EUA). En la meva opinió, per posar-los la por al cos i fer-los perdre el temps. Ells són els que valoraran quin pas s’ha de fer, ara. Però d’amenaces sempre n’hi ha, en casos així. Ho he vist moltes vegades.

Què els demanen, exactament?

Normalment t’envien, primer de tot, un acte de conciliació en què t’amenacen amb accions judicials si no et doblegues a les seves peticions.

Quines eren?

Que es retirés de la venda del portal d’Amazon, que quan va arribar el requeriment era l’única forma en què estava disponible. L’edició en paper encara no s’havia ni imprès.

Quantes i quines persones hi ha, al darrere de la demanda?

Crec que l’ha interposat un despatx de Barcelona, però no sé a quanta gent representa. I si la demanda s’interposa a Espanya no tinc gens clar que es pugui executar a Andorra. Sembla que hauria de ser algú d’aquí que iniciés l’acció judicial davant de la Batllia.

Li consta?

No, però compto que arribarà.

I com reaccionarà?

Si un jutjat ordena que se segresti l’edició, me l’hauré de menjar, que hi farem. I ja veurem si amb multa per danys i perjudicis.

Quins són els passatges polèmics?

Més que passatges, els cognoms d’alguns dels personatges. I, sobretot, la trajectòria del protagonista, Antonio Lao, que d’altra banda no sembla un cognom gaire andorrà. Un altre dels protagonistes comença com a prestador: és el fundador –en la ficció– d’un banc avui existent i que du el seu cognom.

No és un pelet trampós i agosarat, utilitzar cognoms reals i associar-los a activitats més aviat dubtoses?

La ficció ha de tenir versemblança, d’aquí que hagi utilitzat cognoms que sonen andorrans. Si no, no tindria gràcia.

Perquè 'El andorrano' és una novel·la, oi? De cap a peus, o està inspirada en fets reals?

Vaig venir per primera vegada a Andorra el 1985, quan la policia va detenir un comissari d'Almeria amb dos quilos de cocaïna que suposadament li havia subministrat un andalús que a l’època vivia al Pas de la Casa. Després vaig tornar-hi unes quantes vegades, i una d’aquestes vegades va coincidir amb l’aparició d’uns cadàvers amb les mans lligades a l’esquena amb filferro...

Què té a veure amb 'El andorrano'?

Amb això i el que m’han explicat amics i coneguts del país sobre l’època de la II Guerra Mundial he construït una novel·la. Pura ficció. Però els cognoms i els llocs són andorrans perquè els fets passen a Andorra. Sembla lògic.

El tal Lao, és real? O és una barreja d’històries i de personatges d’aquests que li han explicat?

No es deia així, òbviament, però la seva història, en concret, és certa: era fill de cert poble d’Almeria –d’aquí el meu interès–, es va plantar a Andorra i s’hi va fer ric, molt ric, aprofitant-se de les –diguem-ne– oportunitats que li va brindar el context històric: la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial.

A quants jueus liquida, el nostre Lao?

Només a un, però a quin un!

No serà un Rothschild?

Efectivament, tot i que a la novel·la es diu Schroedel i és un joier jueu que amb l’arribada dels nazis escapa de París i es planta al Pas.

Existeix en la seva ficció una trama per estafar i, si cal, pelar els jueus que tenen la mala ocurrència de fugir per aquí?

En absolut. Es tracta d’uns pocs pastors que veuen l’oportunitat de la seva vida en el tràfic de persones. El que passa és que mig segle després dels fets, els descendents del nostre Schroedel investiguen què va passar realment, i descobreixen aquest passat tèrbol, protegit per una mena de conspiració de silenci.

Havent batejat els dolents amb cognoms als quals podem posar rostre, el sorprèn de veritat que hi hagi qui s’ha sentit al·ludit?

Sí. Perquè abunden les pel·lícules i sèries en què fins i tot el president dels EUA és retratat com un criminal –pensa només en House of Cards– i no em consta que mai s’hagin querellat contra els autors: estem parlant de ficció, no d’un assaig ni d’un llibre d’història.

Quant li deu a la sèrie de reportatges d’Eliseo Bayo sobre la llegenda negra?

Els vaig llegir, efectivament, mentre em documentava sobre aquesta època. D’aquí surten alguns dels cognoms.

Els historiadors que han tocat l’episodi dels passadors només han documentat una desena de morts a la muntanya. Vull dir que estem lluny de poder parlar d’una indústria sistemàtica basada en l’extorsió dels fugitius.

La veritat és que en aquest tema m’hi he acostat com a novel·lista. Vaja, que no l’he investigat a fons. Ara bé, com a reporter sí que he treballat a Andorra i puc dir que enlloc havia topat amb tanta opacitat com a aquí.

S’atrevirà a venir a presentar la novel·la?

El cert és que ni tenia previst ni tan sols vendre-la a Andorra. Va ser La Puça que ens en va demanar exemplars. Però si em diuen de venir, vinc sense cap problema.

La polèmica no li ha anat del tot malament.

Al contrari, perquè estem a punt de treure la segona edició.

Andorra
novel·la
passadors
jueus
II Guerra Mundial
llegenda negra
Abad
reporter
Eliseo Bayo
censura
segrest
Número de vots: 144
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic