Diari digital d'Andorra Bondia
Pla, a l'assaig d'ahir al Claror lauredià; avui, el general.
Pla, a l'assaig d'ahir al Claror lauredià; avui, el general.

Joel Pla, actor: “‘La corte de Faraón’ serà la primera sarsuela que veig sencera”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Tercer i últim muntatge de la temporada d’òpera, demà i diumenge al Claror: Pla es posa en la pell de l’esclau José, que haurà de satisfer a la vegada la reina i Lota, l’esposa del general Putifar. Pensin que som a l’Egipte faraònic, i que es tracta d’una de les operetes més cèlebres del repertori. Només cal recordar l’ària ‘Ay, ba’, que Ana Belén va convertir en icona del cine espanyol dels 80. Demà la cantarà Jonaina Salvador.

Com es passa de l’Andy al Casto José sense que ni el Piolet ni la Violeta rondinin?

Fent moltes classes amb la Jonaina. Però moltes. Perquè el cert és que, pel que fa a l’actuació, són dos personatges sorprenentment similars: tots dos tenen molta energia, tots dos son més aviat innocents... La situació és tota una altra, això sí, perquè l’Andy no té dues dones que li vagin al darrere. Que jo sàpiga, és clar.

N’hi ha prou amb dos mesos per convertir un actor en cantant?

Insisteixo: la major part del mèrit és de la Jonaina, que a part d’una gran soprano és una gran pedagoga. I això no és evident, perquè una cosa és cantar i l’altra, ensenyar a cantar. Però és que a més hi hem invertit quasi tres mesos.

Banderas va saltar del Casto José a Hollywood: segur que els últims temps s’ha fet alguna il·lusió.

Em queda remotament lluny. Tant, que diria que en un altre planeta. I trobaria a faltar el Pirineu. Tampoc se m’ha ocorregut mai comparar-me amb ell, tot i que en aquella època –la pel·lícula és del 1985– Banderas tot just començava.

El que és inevitable és que la referència sigui la versió de José Luis García Sánchez, amb Ana Belén donant-li la rèplica.

És la primera que et ve al cap, és clar, però són dues propostes diferents. Hem utilitzat altres versions que respecten més la partitura original. Qui canta millor, o qui canta més: Banderas o vostè? Tu diràs: a ell no el va triar la Jonaina.

En la presentació de 'La corte de Faraón' insistia que el que Salvador ha fet amb la Temporada és monumental. N’hi ha que encara no tenen clar, això.

En aquest país, com a tot arreu, per tirar endavant un projecte escènic s’ha de picar molta pedra. I ella n’ha picat moltíssima. On posa la banya hi posa també el cos. Però és cert que el que ha fet és molt meritori.

Confessi: havia anat mai a l’òpera, per no dir a la sarsuela?

M’has enganxat: no. M’hi havia d’estrenar amb L’elisir, i resulta que em vaig posar malalt. Així que la primera òpera –o sarsuela– que veuré sencera serà La corte del faraón.

No és el millor exemple, que diguem.

És la veritat.

Hi ha a qui la sarsuela li sona a cosa plistocènica, per no dir resclosida.

Que vingui dissabte, que li farem passar aquesta errònia impressió. La corte de Faraón és un espectacle total, divertidíssim. Combina vodevil, opereta, revista, cuplet i sarsuela. Es va estrenar fa més d’un segle però gasta un humor intemporal i toca les baixes passions, un tema que no passa mai de moda. Ho fa de forma subtil, sense caure mai en la grolleria. I tot això, en un embolcall líric, probablement la màxima expressió artística perquè combina totes les altres arts.

L’òpera continua sent cosa d’una minoria. Per què?

Com s’ha vist, és un gènere que a mi també em queda una mica lluny. Primer de tot, perquè no estem acostumats a rebre inputs de cant líric. Tampoc no ajuda gaire que l’òpera s’acostumi a cantar en l’idioma original. I el preu: són produccions molt grans que mobilitzen desenes, de vegades centenars de persones. I això s’ha de pagar.

Com es reverteix, això?

Amb iniciatives com la Temporada i muntatges com La corte de Faraón, destinades a un públic general en el més ampli sentit de la paraula: des de l’entès més llepafils fins a l’absolut profà. També hi ajudarà el subtitulat, com ja fa la Temporada. Tenir-ho com qui diu al costat de casa, i a preus assequibles. A partir d’aquí, només és qüestió de temps.

Com que gasta la fe del convers, acabi de convèncer-me a mi, que mai no he trepitjat l’òpera, perquè vingui dissabte al Claror.

És una qüestió que em podria haver plantejat jo mateix fa uns mesos. Prova-ho. Però és que a més, entre el mig centenar de persones que hi participen, segur que en coneixeràs alguna, que sempre fa una gràcia especial. Però és que, a més, és molt senzilla, molt accessible. No cal ser cap melòman per entendre-la i passar-t’ho bé. I per acabar: és en castellà, no hauràs de llegir els subtítols.

A part de l’'Ay, ba' –“Ay, babilonio que marea...”–, en quines altres àries cal fixar-se?

Curiosament, les melodies més treballades, més operístiques no són les dels protagonistes sinó les dels secundaris, Putifar, Raquel i companyia. La corte de Faraón és molt més que l’Ay, ba, que és la part més de revista, estil Molino. Atenció, perquè la nostra Lota baixarà a platea i... No puc avançar res més!

Si ens diuen fa cinc anys que tindríem Temporada, amb tres òperes i sis funcions...

...no ens ho hauríem cregut. El mèrit és de la Jonaina i de molta gent que té al darrere i que ha cregut des del primer moment en el projecte. Ha sabut involucrar-hi actors, cantants i músics de totes les parròquies, d’aquí, de la Seu i de més enllà. És difícil imaginar-s’ho sense el seu dinamisme.

'Fred' continua lligant bolos. Hi haurà pel·lícula?

Seguim buscant socis. Es mou, però ara mateix no sabria dir-te si n’hi haurà o no.

El tornarem a veure aviat als escenaris?

A finals de juny a la Seu, amb Pirineus Creatius i L’allau: adaptem La tercera onada, aquell experiment que un professor va fer amb els seus alumnes per demostrar que cap societat és immune a la manipulació ideològica. Intentarem estrenar-la en un dels instituts, ara que està tan de moda això de l’adoctrinament escolar.

Andorra
Sant Julià
Claror
òpera
lírica
temporada
Joel Pla
Salvador
La corte de Faraón
sarsuela
Banderas
Putifar

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte