Diari digital d'Andorra Bondia
La directora artística de la Temporada d’òpera, Jonaina Salvador.
La directora artística de la Temporada d’òpera, Jonaina Salvador.

Jonaina Salvador: “Assimilar la sarsuela a un gènere estrictament espanyol és un error”


Escrit per: 
A. Luengo/ Foto: Facundo Santana

Ja es poden marcar les dates en vermell: el 27 i el 28 de febrer, Cançó d’amor i de guerra, la sarsuela més representada del repertori català, amb llibret del nostre Lluís Capdevila. No es cantava entre nosaltres des del... 1968! I els dies 8 i 9 de maig, Cecilia Valdés, ambientada a la Cuba colonial i probablement l’obra mestra del gènere a l’Amèrica Llatina. Va anar d’un pèl que ens quedéssim sense lírica, però aquí va la 7a temporada.

Fins a l’últim moment ha penjat d’un fil. Ha pensat en algun moment a abandonar?
Mai. Només ens vam posar com a consigna innegociable no haver de renunciar als estàndards professionals que ens vam posar des del primer moment. I sempre he tingut l’esperança que ens en sortiríem.

Sí, però ‘in extremis’. De fet, el conveni amb el ministeri encara no s’ha firmat.
Queda algun serrell, però l’acord el tenim embastat i s’afegirà al conveni que Andorra Lírica ja tenia subscrit amb Sant Julià i la Massana.

Són suficient els 20.000 euros del Govern per salvar la Temporada?
Són suficient... per assegurar el segon espectacle. Ens aporta tranquil·litat i estabilitat.

El tercer, perilla?
Caldrà seguir buscant patrocini privat.

Ha costat, embarcar-hi el ministeri?
Som conscients  dels moments difícils que vivim. Deixa’m dir que en l’actual Govern he trobat una sensibilitat especial, i no ho dic només pel conveni, sinó per iniciatives com La cultura no s’atura i també per l’increment de la bossa destinada a subvencions. En un moment difícil, ens estan donant suport.

Un muntatge de la Temporada s’enfila als 50.000 euros. Convenci’m que són uns diners ben invertits.
No tindrem la supèrbia de comparar-nos-hi, però una producció del Liceu pot arribar al milió. Nosaltres aixequem un espectacle amb un equip tècnic i artístic professional, i amb un pressupost ajustadíssim.

Hi ha públic, per a dues (o tres) òperes l’any?
Aquesta serà la sisena temporada. N’hem programat divuit i només pel Claror hi han desfilat més de 8.000 espectadors, sense comptar els espectacles de petit format a la Massana. Puc dir amb legítim orgull que estem creant l’afició del futur. N’hi havia, però era molt minoritària. Ara el que cal és regar la que ha florit aquests anys.

Què li agrada més, al públic del país?
Carmen, La viuda alegre, Traviatta, Don Pascuale... Els títols canònics són un valor segur. Tots ells s’han mogut entre els 600 i els 800 espectadors, repartits normalment en dues funcions.

Aquest any els ha donat per la sarsuela. Per què?
Feia temps que teníem Cançó d’amor i de guerra en cartera. En teníem moltes ganes, però l’any passat no va poder ser. Aquest, sí, per fi. Vam clausurar a l’octubre la Fira Mediterrània de Manresa i era el moment ideal per portar-la al Claror. No va poder ser llavors per falta de pressupost. Ara, sí.

Per què sarsuela?
Ja hem fet La Corte de Faraón i Bohemios. La versió de Cançó d’amor i de guerra que proposem és molt diferent, una revisió en clau de rumba i amb sons molt mediterranis.

Si li dic que és la germana petita de l’òpera, es posarà com una olla de grills.
És que no ho és. El gènere chico no és pròpiament la sarsuela, sinó uns muntatges de curta durada, posem que menys d’una hora, que en cert moment els promotors van llançar al mercat per poder programar més funcions, en teatres petits i per vendre més entrades. Això era el gènere chico. Musicalment, la sarsuela pot tenir moltíssima qualitat.

La sarsuela sona molt espanyol, molt ‘cañí’. Prejudicis?
Absolutament. El repertori de sarsuela catalana és amplíssim i de gran qualitat. Assimilar la sarsuela a un gènere estrictament espanyol és molt recent i sobretot és erroni. Que moltes sarsueles es basin en el que en diem ritmes espanyols no les converteix en franquistes.

Els ha agafat fort, perquè al maig repetiran amb Cecilia Valdés
Per aprofitar l’empenta de la Cimera Iberoamericana... i per encetar col·laboració amb el Teatro Nacional de Cuba. Incorporarem el tenor Andrés Sánchez Joglar a l’elenc, i estan interessats a portar a l’Havana la nostra Traviata. 

Com ha de créixer la Temporada? Més funcions? Més parròquies implicades? Més bolos a fora?
Més que créixer, ara el que ens cal és buscar patrocini per assegurar el tercer muntatge. I implicar-hi més parròquies seria l’ideal. 

Quan sortirà un cantant del planter?
La de cantant és una carrera de llarg recorregut. Cal picar molta pedra i tenir-li respecte a la professió. A La Corte de Faraón, nou dels secundaris provenien del cor. El paper protagonista d’una òpera gran és d’una elevada dificultat tècnica. Cal paciència. Pujarem els nostres cantants quan tinguin el nivell. I llavors ens farà doble il·lusió. Però no els posarem només perquè siguin d’aquí. Deixa’m que insisteixi: el  nivell artístic és innegociable.

Jonaina Salvador: “Assimilar la sarsuela a un gènere estrictament espanyol és un error”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte