Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Sant Julià, òpera, Jonaina, Jonaina Salvador, Temporada d'Òpera, Festa lírica, sarsuela
Andorra, Sant Julià, òpera, Jonaina, Jonaina Salvador, Temporada d'Òpera, Festa lírica, sarsuela

Jonaina Salvador, directora artística de la Temporada d'Òpera: “Estic en el meu millor moment vocal, així que no cantar seria un pecat”


Escrit per: 
A. Luengo / Jonaina Salvador, a l'escola d'art de Sant Julia (Foto: Màximus).

Tercer i últim muntatge líric del curs, dissabte i diumenge al Claror lauredià: un àpat en tots els sentits extraordinari perquè de sarsuela, per aquí dalt, amb comptagotes. Atenció al repertori, una quinzena d’àries de ‘La verbena de la Paloma’, ‘La Gran Vía’, ‘La del manojo de rosas’, ‘Luisa Fernanda’, ‘El duo de la Africana’, ‘La Dolores’, ‘El barber de Sevilla’, ‘El trust de los Tenorios’ i anar fent. Nyam, nyam.

Àries de sarsuela en lloc de 'Così fan tutte': sona a mal menor, a premi de consolació...

Òbviament, hem renunciat a Così fan tutte perquè no teníem els recursos econòmics necessaris, i amb el que teníem hem aixecat un producte de qualitat però amb un concepte diferent, que inicialment havia de ser un recital però que serà un muntatge semiescenificat.

Què vol dir, exactament, això?

Que hi haurà escenografia, vestuari, dansa i, cor, tres solistes i tres secundaris. I un argument que serveix de fil conductor a la quinzena de números musicals: el triangle amorós entre el tenor (Beñat Egiarte), el baríton (Elias Benito) i la soprano, jo mateixa. Amb una primera part molt festiva i una segona de més romàntica.

Quants intèrprets hi ha enrolat, aquesta vegada?

Sis solistes, la vintena de veus del Cor de Cambra i els ballarins de l’Esbart Laurèdia: en total, cap a una quarantena.

La sarsuela arrossega fama de gènere menor. Injustament?

Si se’n deia género chico era més aviat per una qüestió d’embalum que no de qualitat. Hi ha sarsueles que en fan prou amb tres o quatre personatges, perquè la idea de base és poder moure-la fàcilment. Però això no té a veure amb la qualitat: han cantat sarsuela Kraus, Carreras i molts altres grandíssims cantants. No ho haurien fet si la consideressin un plat de segona. A la Festa lírica, a més, hem fet una selecció amb el millor del millor. La qualitat és màxima.

N’és aficionada, a la sarsuela?

A casa se n’havia escoltat molta, tot i que a mi m’ha tocat menys de prop. El cert és que a Andorra no tenim tradició de sarsuela..., però tampoc d’òpera! Vull dir que qualsevol cosa del gènere líric, si no l’has mamat a casa et serà molt probablement aliena i hi hauràs de dedicar un esforç per entrar-hi.

Com li vendria la proposta del cap de setmana a un xaval que segurament no ha sentit mai 'La verbena de la Paloma'?

Amb la sarsuela no tenim el ganxo que poden ser una Traviata o una Carmen, que ja des del nom tenen un cert atractiu. Però ho compensem amb la llengua: el fet que siguin cantades en castellà molt probablement les farà més accessibles. I en fi, la sarsuela, i sobretot el plat que hem cuinat per a dissabte, és en la meva opinió una molt bona porta d’entrada al gènere líric.

Alguna possibilitat que 'Cançó de mar i de guerra' de Lluís Capdevila es representi un dia a la Temporada?

I tant. És una sarsuela preciosa, popular i molt assequible.

Perspectives per al curs que ve: està assegurada una tercera temporada?

Ho està.

Amb els tres muntatges de gran format, com era fins ara l’objectiu?

Tal com tenim ara mateix el patrocini, el que programarem és una òpera gran, de l’estil de la Traviata, i dos espectacles de petit format, com aquesta Festa lírica. Si el patrocini creix, els muntatges també creixeran.

Disposen dels 9.000 euros que aporta el ministeri, més els 20.000 que hi posa el Comú de Sant Julià. I la resta?

Patrocini privat. I esperem que el Govern cada vegada hi aposti més, que vegi que és un projecte de país com ho són altres festivals que ja patrocinen.

La via de les subvencions, és l’adequada?

Tots els altres cicles que es programen amb regularitat i en què el ministeri té participació es nodreixen a través de convenis, no de les subvencions culturals. Nosaltres estem molt agraïts pel suport que hem tingut aquest curs, però l’ideal és un conveni a mitjà termini que et permeti treballar amb tranquil·litat i seguretat. A cinc anys vista, per exemple.

Hi haurà 'Flauta màgica', el curs que ve?

N’havíem parlat, però la vam haver de deixar al calaix. Programar-la o no dependrà de la programació, i la programació dependrà del pressupost. Si només podem fer una òpera gran, la decisió, com pots comprendre, serà difícil. Però la programació s’ha de fer amb perspectiva, que toqui molts pals i amb un sol criteri irrenunciable: la qualitat. Un títol no pot condicionar tot el cartell.

Tres muntatges l’any i dues funcions per títol, és apuntar massa alt?

De públic n’hi ha. I és cert que la Festa lírica podria haver tingut una sola funció. Si hem mantingut les dues és perquè hem comprovat que el públic del dissabte és diferent del de diumenge, més familiar. I encara que només fem mitja sala, creiem que s’ha de programar per fer afició. No busquem només la rendibilitat econòmica.

L’objectiu és programar òpera amb orquestra?

L’evolució natural de la Temporada hauria d’anar cap aquí. I si pot ser del país, encara millor.

És factible, al Claror, entaforar-hi una orquestra?

Amb l’Òpera de Sabadell ja es va fer, retirant la primera filera de butaques. Insisteix en la vocació de país de la Temporada.

Per visualitzar-ho, no convindria portar alguna funció al Centre de Congressos?

Factible ho és, però les condicions tècniques no són les mateixes: es podria fer una òpera gran al Claror i un altre tipus d’esdeveniment líric –un recital o una festa com la de dissabte– al Centre de Congressos.

Se n’ha parlat?

Hi ha hagut converses amb l’Institut de Música, que aporta dos músics al quintet de dissabte: Jordi Gendra i Lluís Casahuga. Les formes de col·laboració són moltes. El cas és que Sant Julià ens dona tot el suport imaginable, i que no estan tancats a col·laborar amb altres comuns.

Que la directora artística la contracti sempre a vostè sona a tràfic d’influències.

És a qui tinc més a mà, això per començar. Però també és una qüestió de pressupost i, al final, si hi ha un paper que s’ajusta a la meva veu, per què no cantar-lo? Estic en el meu millor moment vocal, i no cantar seria un pecat.

Andorra
Sant Julià
òpera
Jonaina
Jonaina Salvador
Temporada d'Òpera
Festa lírica
sarsuela
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic