Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Geografies, Ordino, samurais, Japó, López Vera, conferència, ACCO
Andorra, Geografies, Ordino, samurais, Japó, López Vera, conferència, ACCO

Jonathan López-Vera, autor d’‘Historia de los samurais’: “En un combat entre un samurai i un croat, apostaria pel samurai”


Escrit per: 
A. Luengo / L’historiador català amb el monument a Saigo Takamori, l’últim samurai de debò, a Tòquio (Foto: Bondia)

Continua el cicle ‘Geografies’, estupenda ocurrència de l’IEA i el Comú d’Ordino: avui, amb la conferència ‘Una Història de samurais, amb H majúscula’ (ACCO, 19 hores), a càrrec d’una au tan rara com aquest orientalista barceloní especialitzat en cultura japonesa, inclosos els samurais, és clar, i professor a la Facultat de Polítiques de la Pompeu Fabra, a banda d’autor del blog Historiajaponesa.com i editor de la revista ‘Asiadémica’.

Però els samurais no eren simples mercenaris...?

En absolut. De fet, una de les seves característiques és que servien un senyor permanentment, a l’estil dels cavallers medievals.

Tampoc eren nobles de segona, que es buscaven la vida com els nostres bandolers...

Aquests serien més aviat els ronin, els samurais sense senyor, que sí que es llogaven com a guardaespatlles, o com a professors d’esgrima...

Un altre tòpic: que no es van voler rebaixar a utilitzar les armes de foc perquè el 'bushido' no els ho permetia.

Un dels més persistents, i també un dels més poc fonamentats. Fixa’t: els portuguesos arriben el 1543 i es troben enmig d’una guerra civil, i quan els contendents descobreixen els arcabussos no tenen cap mania a incorporar-los al seu arsenal.

L’harakiri: el practicaven de veritat, amb l’alegria amb què ho veiem a les pel·lícules?

Al Japó s’hi refereixen abans com a sepuku que com a harakiri, més groller. El practicaven, sí, però per motius molt taxats. Per exemple, en cas que el samurai hagués comès un crim, se li donava l’opció de suïcidar-se ritualment, una variant diguem que honrosa de la condemna a mort.

Com els romans, vaja.

Exactament. I era diferent el sepuku ritual en cas de condemna que el que es practicava al camp de batalla abans de caure a les mans de l’enemic. Aquí no hi ha tanta cerimònia ni molt menys poema de comiat.

Perdre una batalla equivalia a 'sepuku'?

Normalment l’alternativa era l’execució in situ, així que el vençut potser preferia suïcidar-se. Però podia passar que el vencedor t’oferís la possibilitat d’enrolar-te a les seves files. Pensa que els samurais van existir durant quasi un mil·lenni i no és el mateix el del segle XII que el del XVIII.

'L’últim samurai' va fer més mal que bé al mite històric?

Si prescindim del personatge de Cruise, que està absolutament fora de lloc, la resta de la pel·lícula dona una idea considerablement fidedigna dels últims temps dels samurais, a finals del XIX. A més, encara que està basada en personatges reals els van canviar els noms, així que el director, Edward Zwick, no pretén en cap moment fer història; és conscient que fa ficció.

Qui és el personatge històric rere el Katsumoto Moritsugu que hi encarna Ken Watanabe?

El general Saigo Takamori, de qui s’acostuma a dir que va ser –ell sí– l’últim samurai. És el senyor amb qui poso a la fotografia, i va morir el 1877, després de ser derrotat a la batalla de Shiroyama. Hi ha qui diu que es va practicar un sepuku. D’altres, que va demanar que el decapitessin.

Resumint: que ni remotament ha pogut conèixer un samurai de debò.

Ni molt menys. També hem de dir que hi ha dos tipus de samurais, els d’abans i els de després del 1615: els uns eren encara i bàsicament guerrers; els altres, que van viure en un Japó pacificat, venien a ser com els hidalgos castellans i tenien privilegis com ara cobrar un estipendi públic o portar espasa.

Ja que parlem d’espases: la katana samurai tenia rival entre les espases occidentals?

Els experts –i jo no ho soc– sostenen que són les millors armes de tall que hi ha hagut mai... al costat de les espases toledanes. Història-ficció: en un combat singular entre un samurai i un croat, qui tindria més possibilitats de sortir vencedor? Si parlem d’un samurai del XIX, apostaria pel croat; si parlem d’un d’entre els segles XII i XVI, pel samurai. Però no ho comprovarem mai.

Tenen alguna cosa a veure, els samurais i les arts marcials?

Es desenvolupen precisament a partir del segle XVII, quan decau el seu paper com a guerrers, i com a part del seu entrenament. El més obvi és el kendo. D’altra banda, com que a finals del XVI es prohibeixen les armes per a la població en general –excepte els samurais–, els pagesos, per exemple, que necessiten defensar-se, converteixen en armes les seves eines de treball. Per no dir el karate, que en japonès vol dir “mans buides” i que al·ludeix òbviament al combat purament manual, sense armes.

Per què desapareixen, els samurais, a finals del XIX?

Perquè després de dos segles tancat amb pany i clau, a mitjans del XIX el Japó es veu obligat a comerciar amb la resta dels països i comença un rapidíssim procés de modernització que, entre altres coses, arramba amb el sistema de classes fins aleshores vigent i que t’impedia, si naixies pagès, ser samurai, i també al revés.

Hi va haver dones samurai?

Efectivament, sobretot en la primera època, fins al segle XVI. La més cèlebre és Tomoe Gozen; se sap que era la concubina d’un general famós, Minamoto Yoshinaka, al segle XII, i que va participar en les guerres Gempei. A partir del XVII els samurais s’impregnen del confucianisme, en què el paper de la dona és molt residual.

I samurais europeus?

El primer de tots va ser William Adams –el personatge històric en què es van inspirar la novel·la i després la sèrie Shogun–, que va arribar al Japó cap al 1600.

Per cert, doncs: és recuperable, 'Shogun'?

És molt digna.

Material per a una immersió urgent en la cultura samurai?

Qualsevol pel·lícula d’Akira Kurosawa: Ran, Kagemusha, Los siete samurais... I els 47 ronin del novel·lista Tamenaga Sunshui, que versiona estupendament aquesta llegenda.

Andorra
Geografies
Ordino
samurais
Japó
López Vera
conferència
ACCO

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte