Diari digital d'Andorra Bondia
Ginebra, davant del plafó de l'edifici administratiu que exposa la còpia del testament atorgat per Fabra el 27 d'octubre del 1947 davant del notari Jordana.
Ginebra, davant del plafó de l'edifici administratiu que exposa la còpia del testament atorgat per Fabra el 27 d'octubre del 1947 davant del notari Jordana.

Jordi Ginebra, comissari de l'Any Fabra: “Fabra patiria avui pel retrocés dràstic del català com a primera llengua”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

L’autor de les ‘Normes ortogràfiques’, de la ‘Gramàtica’ i del ‘Diccionari General’ va morir el dia de Nadal del 1948 a l’exili de Prada. Un any abans, el 27 d’octubre del 1947, va protagonitzar una heroica escapada andorrana per atorgar testament en català: ho va fer davant del notari Rossend Jordana. Aquesta tarda ho recordem a la sala d’actes d’Escaldes amb tres conferències que evoquen aquella jornada.

El que sorprèn és que, vivint com vivia a Prada, Fabra no pogués testar-hi en català. De l’Espanya franquista ens ho podíem esperar, però... de França!

La França del 1947 tenia un problema que sí, era un país democràtic, però en la qüestió lingüística tenia una postura dictatorial. La realitat és que no s’hi podia testar en català. I encara l’hi té. No reconeix oficialment la pluralitat lingüística. O ho fa mínimament.

Sorprèn també que entre tots els exiliats que es deien tan catalanistes com Fabra, només ell fes el gest, quasi heroic als 79 anys, de venir aquí per testar en català.

Tens raó. Això demostra la coherència i la lucidesa de Fabra fins al final, perquè ningú no li ho exigia. Si no ho hagués fet, no li ho retreuríem perquè, efectivament, tenia 79 anys i el viatge a l’època no era gens fàcil.

La publicació del testament complet no va revelar grans sorpreses: les disposicions patrimonials són relativamen convencionals. Decebedor?

Previsible, potser sí; decebedor, no. Òbviament per ell l’acte de testar no va tenir la significació històrica que té avui per a nosaltres. Jordi Mir sosté que en la primera versió Fabra va fer unes consideracions relatives a la seva filla Teresa, aleshores malalta, que el notari li va suggerir de retirar. Com que Fabra no s’acaba enguany, ja hi haurà ocasió que Mir ho acabi d’explicar.

Última sorpresa del testament: l’exquisit, escrupolós català fabrià amb què el notari Jordana va redactar el document. És que ni una falta!

El País Valencià s’adhereix a la normativa fabriana amb les Normes de Castelló; les Balears, amb l’Ortografia de Francesc de Borja Moll, totes dues del 1932. I Andorra? Sempre ens la descuidem.

El Consell va proclamar el juny del 1938 l’oficialitat de la llengua catalana. I fins ara. No es la normativa fabriana, però no està malament.

No conec acte formal pel qual Andorra s’hagi adherit a la normativa. Segons la llei d’ús de la llengua, oficialment l’autoritat normativa la té el Servei de Política Lingüística. Per tant, i si ho volgués, podria establir una codificació diferent de la de l’IEC.

Llavors?

El cas és que els andorrans amb una certa formació s’hi devien adherir d’una forma natural, perquè ho consideraven propi.

Quan parlem de Fabra com del “Mestre”, amb majúscula, del “seny ordenador de la llengua”, el convertim en una figura àulica, distant, enlairada. Massa i tot.

Potser sí, però hem de saber que era una persona molt senzilla, que anava d’excursió, li agradava jugar a tennis, seguia el futbol, fumava... Els contemporanis parlen del seu tracte afable. Un noucentista amable. Els seus orígens son modernistes, el que passa és que després pacta amb Prat de la Riba i es noucentivitza. Potser n’hem transmès una imatge massa severa.

Què hauria estat del català sense Fabra?

Ell el que fa és establir una normativa per al català estàndar, però el català literari, el de la Renaixença, és anterior a ell. Quan Fabra publica les Normes ja tenim un Verdaguer, un Oller, un Guimerà... Hauria costat més, però hauríem trobat un camí.

És el català de TV3 el que Fabra somiava a normalitzar?

Escandalitzat, diria que no. El de TV3 és un català modern, que s’ha anat adaptant. Hi ha a qui li sembla poc genuí; a d’altres, els sembla massa literari, massa correcte. Però el llenguatge d’un mitjà no ha de ser un impediment perquè la gent se’l miri. A mi el model lingüístic de TV3 em sembla funcional. Igual que els diaris, que escriuen un català molt correcte.

Què hauria opinat, de l ‘última reforma de la Secció Filològica? De la revolució diacrítica, per concretar.

No tinc per què pensar que hi hauria estat en contra. És una reforma simplificadora i que no trepitja cap aspecte essencial de la llengua, no la desnaturalitza ni la castellanitza. Aquestes afirmacions no responen a la realitat. No s’ha fet cap greuge a la llengua, ni a Fabra, que era una persona molt pràctica i oberta, la llengua l’entén per fer-la servir. Fabra no pot ser una excusa per a l’immobilisme.

Quan ens diu, en sentència cèlebre: “No s’ha d’abandonar la tasca ni l’esperança”. A quina 'tasca' i a quina 'esperança' es refereix, exactament?

Ho diu a l’exili. Per tant, l’esperança és la de recuperar la normalitat democràtica que havia conegut breument durant la República, i que els exiliats com ell puguin tornar al seu país.

I la 'tasca'?

Probablement es referia a continuar endavant fins i tot en situacions adverses, que no poden ser excusa per abandonar-nos al plany i deixar de treballar per l’ideal, que en el seu cas és la reconstrucció del país i la normalització de la llengua. Fabra, a l’exili, derrotat i ja jubilat, podria haver-se’n anat cada tarda al cafè. En canvi, és impressionant la feina que fa enb aquests anys, una gramàtica en francès, una de pòstuma i una altra en anglès, un curs de català per correspondència. No para.

Quan es diu que va viure es últims anys en precari...

És literal. Com tants exiliats, d’altra banda. En una carta a Tarradellas li diu obertament que si no li envien diners no arribaran a fi de mes; en una altra a Ferran Cuito li proposa d’intercanviar les patates que ell té per una certa quantitat de sucre que necessita...

Les 'Converses filològiques', no mereixerien millor fortuna?

Joan Solà en parlava molt, i amb raó, perquè són una de les eines que li donen projecció pública; la gent no llegeix gramàtiques, lògicament. Les Converses són articles periodístics d’aspectes vius de la llengua, i van fer penetrar la normativa en capes socials on no hauria accedit. Molta gent es va formar lingüísticament gràcies a les Converses.

Què opinaria de la situació del català avui?

Podem elucubrar però no ho sabem. Si la comparem amb el 1941 o amb el 1925, la presència pública del català és molt millor. I n’estaria satisfet, sens dubte. El que el faria patir és el retrocés dràstic del català com a primera llengua. Al segle XIX la primera llengua dels catalans era el català. I als anys 30, els que venien de fora es catalanitzaven ràpidament. Aquesta és la gran diferència. Avui, la primera llengua domèstica de Catalunya no és el català. És així. I això crec que el faria patir.

Andorra
Fabra
any
Ginebra
Pompeu
testament
Número de vots: 111
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic