Diari digital d'Andorra Bondia
El musicòleg i violagambista català tenia ahir sessió doble a Escaldes: a la tarda conferència al Comú; al vespre, concert al Prat del Roure,
El musicòleg i violagambista català tenia ahir sessió doble a Escaldes: a la tarda conferència al Comú; al vespre, concert al Prat del Roure,
El musicòleg i violagambista català tenia ahir sessió doble a Escaldes: a la tarda conferència al Comú; al vespre, concert al Prat del Roure,
El musicòleg i violagambista català tenia ahir sessió doble a Escaldes: a la tarda conferència al Comú; al vespre, concert al Prat del Roure,

Jordi Savall: “El cançoner tradicional és el que millor reflecteix l’ànima d’un poble”


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Facundo Santana

El millor del cicle Transversals, iniciativa d’altra banda estupenda, es va fer esperar fins al final, com és reglamentari. El musicòleg català va protagonitzar ahir la conferència i el concert de clausura: dues lliçons magistrals que van repassar els vincles seculars entre Orient i Occident que ell ha rastrejat a través de la música popular.

Què té d’especial, la música oriental?
La diferència fonamental ve a partir el XIV, a Europa inventem un nou llenguatge harmònic, fet de sobreposició de veus i que es va codificant. Després es va crear el contrapunt, que encara perdura avui. La música oriental conserva el mateix estil, es toca avui com al segle XVI, amb instruments més moderns, és clar. És una música essencialment monòdica on la improvisació juga un paper fonamental que a Occident decau a partir de Liszt i del dodecafonisme i que només subsisteix a l’orgue.

Dic bé, si dic que la música oriental era la música que es tocava aquí abans del XVI?
Tenien efectivament moltes coses en comú, i de fet considerem “oriental” la música d’Al-Andalus i la dels jueus sefardites. Per això podem tocar amb els mateixos instruments música bizantina, un cant armeni, o de la cort d’Alfons X el Savi, perquè el  llenguatge és el mateix. En canvi, no podríem tocar una fantasia de Bach o una sonata de Beethoven: no tenen cap punt de contacte.

És un prejudici, dir que la música oriental té un punt més espiritual, més elevada que l’occidental?
Depèn del repertori: hi ha músiques orientals molt expressives, molt rítmiques, amb molta força. N’hi ha per ballar, per pregar, de dol, de bressol, marxes militars... 

Al Mediterrani oriental, continua vigent, és la música culta d’avui, o és pura arqueologia musical?
La música culta de països com Turquia, Síria i Líban està basada en aquestes músiques que venen de molt antic. Però també hi ha pop inspirat en la música occidental. La música comercial com l’entenem nosaltres òbviament també existeix.

L’han acusat mai d’apropiacionisme, pel fet de ser un intèrpret occidental especialitzat en música oriental?
Ben bé al contrari. Dilluns estava a Istanbul, on em coneixen justament per haver contribuït a redescobrir Dimitrie Costemir, que va compilar més de mig miler de cançons otomanes. Vaig tenir l’oportunitat de treballar sobre el manuscrit  i d’enregistrar-ne un disc. 

No deixa de ser música popular, als antípodes de la música dita culta.
Des dels primers àlbums que vam publicar el 1976, dedicats a les músiques de la cort dels Reis Catòlics i a la música dels sefardites, hem insistit a posar al mateix nivell la música culta (Bach, Mozart, Beethoven) i la popular.  Això és el que reivindico, perquè no hi ha una primera, una segona i una tercera divisió. La música popular més anònima pot generar més emoció que la simfonia més sofisticada. Aquest és el gran missatge que intento transmetre.

Serà el nostre pop la música ‘antiga’ del tercer mil·lenni?
Una cosa és el rap, el xaval de barri que canta els seus problemes i la seva experiència vital, i l’altra aquestes músiques construïdes a base de bateries i de molta amplificació, que busquen l’èxit comercial i que, atenció, poden ser molt boniques...

...Però?
...Però que seria molt interessant poder escoltar sense amplificació. Probablement ens enduríem una sorpresa.

A pitjor, sospito que dirà.
Quan toques sense amplificació hi has de posar ànima. Perquè sense ànima, una vegada has tret els decibels, no queda res.

On busquem avui l’equivalent a la música popular sefardita del segle XV?
Al cançoner tradicional.

Doncs nosaltres tenim Artur Blasco, que s’hi ha deixat les celles per recollir el cançoner pirinenc.
Exactament: aquest repertori de tota la vida, que es va transmetre de generació en generació, quasi sempre anònim però sovint de gran qualitat, s’ha conservat durant segles perquè ens tocava l’ànima, ens ajudava a ser feliços i a conservar l’esperança.

Cal reivindicar el cançoner i la feina de Blasco.
Totalment. La música tradicional és la que reflecteix de manera més profunda l’ànima d’un poble.

Seria possible avui una pel·lícula com ‘Tots els matins del món’?
Hi he pensat molt i he arribat a una conclusió senzilla: Tots els matins del món és a la vegada una història d’amor, la història de la transmissió de saber entre un mestre, Sainte Colombe, i el seu deixeble predilecte, Marin Marais, i tot plegat amanit amb una música que arriba a l’ànima i que va descobrir els que eren joves el 1992 que existia un vast firmament musical més enllà del pop.

Marin Marais era tan dolent i tan mediocre com el pinta Alain Corneau?
La pel·lícula es pren alguna llicència poètica. Sainte Colombe era un home ric, i hugonot. Per tant, no era benvingut a la cort, però es podia permetre el luxe de fer la  música que volia. Marin Marais era un músic excepcional,  molt prolífic, que va escriure més de mig miler de peces. Però havia de passar pel sedàs reial si volia exercir. Sainte Colombe, un aficionat al seu costat (només va escriure un centenar de concerts per a dues violes) l’apreciava fins al punt que quan li van demanar si era normal que un deixeble superés el seu mestre, ell va contestar que sí, però que cap deixeble superaria mai Marin Marais.

Andorra
escaldes
Orient Occident
Jordi Savall
concert
música
Corneau
Tots els matins del món
Marin Marais
Sainte Colombe

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte