Diari digital d'Andorra Bondia
L'actor madrielny amb el seu fll Merlín, ahir al 360 Extrem: el va tenir amb la també actriu Paloma Gómez, la Valentina de 'Crónica del alba', traspassada al gener.
L'actor madrielny amb el seu fll Merlín, ahir al 360 Extrem: el va tenir amb la també actriu Paloma Gómez, la Valentina de 'Crónica del alba', traspassada al gener.

Jorge Sanz, actor: “Porto 40 anys d’ofici però sens dubte era millor actor de nen que no ara”


Escrit per: 
Redacció

Va ser el petit Schwarzenegger a ‘Conan el Bárbaro’, ens va fer plorar (una mica) a ‘Crónica del alba’, va compartir-ho quasi tot amb Victoria Abril a ‘Si te dicen que caí’, i formava part de l’elenc que es va endur l’Oscar amb ‘Belle époque’. Una icona major del cine espanyol dels 90 a qui el nou mil·lenni no ha acabat de tractar gaire bé. Serà el protagonista de ‘The Straw’, la pel·lícula que coprodueix l’escola d’especialistes d’Ángel Plana.

És realment sorprenent tenir-lo aquí a punt de rodar una pel·lícula amb ADN andosí. No serà una nova entrega de ‘¿Què fue de Jorge Sanz?’

Podria ser-ho, la veritat, i qui sap. Però en realitat ¿Que fue de Jorge Sanz? va sortir de l’intent de retratar la vida diguem que més aviat especialeta que he portat des de molt petit. M’han passat coses molt rares, i com més gran em faig, més rares són.

És vostè l’Ethan Hawke del cine espanyol, i David Trueba, el Richard Linklater?

Prou feina tenim a ser qui som. I el que som és amics des dels 16 anys, ens entenem amb una mirada. És un dels pocs amics que tinc en aquest ofici, a banda d’un dels caps més ben moblats del cine espanyol. Hem treballat en projectes grans, mitjans, petits i minúsculs, de guerrilla, com va ser ¿Qué fue de Jorge Sanz? Fins i tot hem guanyat un Oscar, amb Belle époque, que va escriure ell. Ho hem fet quasi tot, vaja. La primera temporada de ‘¿Qué fue de...?’ data del 2010, i fa un parell d’anys en van estrenar el setè capítol.

Fins quan seguiran?

Doncs mira, sempre hem dit que l’últim episodi el rodarem de vellets a la cafeteria de la Casa de l’Actor, a Madrid. Hi haurà també el Gabino, i li diré: “¿Te acuerdas, Gabino, cuando hicimos ‘Belle époque’? Que yo no hice esa peli, tío, que la hizo Quique San Francisco! Que sí, Gabino, que eras tú!” I així. És una sèrie que dona per seguir l’evolució vital d’aquest personatge públic que és Jorge Sanz, que té una cara B.

Digui, digui.

L’altra cara de la fama que vaig viure de primera mà quan era l’actor que sortia a totes les grans pel·lis del cine espanyol. Quan deixes de ser-ho continues havent de pagar les factures i portant tres famílies. En fi.

‘The Straw’ ens la venen com la primera pel·lícula de l’‘escudella western’. Es veu com el Clint Eastwood del gènere?

En absolut. Primer de tot, perquè em falta un pam. Però és que a més, a Clint li van posar un puret a la boca perquè no vocalitzava bé; un barret perquè mirava raret, i un ponxo perquè no sabia què fer amb les mans. Amb això van construir un personatge. I no treu que s’hagi convertit en un dels directors més interessants de Hollywood.

Què vol dir, exactament?

Que els actors aprenem sobretot de l’experiència, com passa amb tots els oficis. Excepte en el meu cas, que porto 40 anys exercint però era millor actor de nen que no pas ara. Per cert, una primícia: m’acaben de donar el premi Sant Jordi d’honor de RNE.

Estarà content.

Al contrari, és una putada perquè a Espanya, quan et donen un premi, la gent no et felicita: et pregunta si estàs bé de salut!

I es troba bé?

Estupendament, gràcies.

Des que va començar, el 1979, va rodar dues o tres pel·lis l’any. Fins que el 2010 desapareix del mapa. Marca ‘The Straw’ el seu retorn al cine?

Fernán Gómez deia que a Espanya ningú no és famós més de cinc anys. I tenia raó. Serrat sosté que és circular: escrius Mediterráneo i ets a dalt de tot, fins que la gent se’n cansa i caus en un cert oblit. I recomana tenir paciència, que passi el temps fins que el públic et redescobreixi. Ostres, Mediterráneo! Ostres, Serrat! Igual que un dia estàs a dalt, al següent estaràs a baix.

I tractar-los els dos, la fama i el fracàs com a dos impostors. Kipling total.

No pots pretendre estar sempre a la pel·lícula o a la sèrie d’èxit. Hi ha èpoques que et tocarà fer papers menors, que no vol dir dolents. Has de dedicar-te al que tinguis a les mans amb tot el carinyo del món. Ja et redescobriran, si tens sort.

Troba a faltar els anys daurats?

Vaig viure una època que no tornarà mai més: quan una pel·lícula espanyola podia aguantar mesos, en ocasions anys a la cartellera. Però se’ns ha arraconat per qüestions polítiques.

Com!?

Sí, hi ha a qui li fa por el que puguem opinar. Al nostre gremi hi ha gent molt cultivada i també gent molt bocachanclas. I maleducada, d’acord. Però tenim accès als mitjans. I això als polítics els fa molta por. Per això he passat de rodar 200 pel·lis l’any a rodar-ne 20.

Teoria de la conspiració a la vista?

Parlo per experiència: la del boicot que vam patir amb La reina de España, que era la pel·lícula que tothom volia veure –fins i tot l’Hola va treure a la portada la visita al plató de la reina Letizia– fins que algú es va adonar que l’estrena coincidia amb la imputació de Rajoy per corrupció, amb la sentència de Trillo pel cas del Yak, i que els espanyols havíem de pagar el forat de 20.000 milions que Rato va deixar a Bankia.

No va ser per unes declaracions on Trueba deia que no s’havia sentit mai espanyol?

El boicot va ser flagrant: La reina de España no s’havia ni estrenat i va córrer la brama que Trueba era “antiespanyol”. I l’únic que havia dit és que la cultura no té fronteres, que Goya no és millor que Rembrandt perquè sigui espanyol. Recordo que en la primera pel·lícula que em va dirigir, jo tenia 16 anys, em va agafar per banda i em va encolomar un sermó: “Paga impostos, Jorge, perquè la sanitat i l’educació pública espanyoles no tenen parangó, i es paguen amb els impostos, el millor invent de la humanitat”.

A ‘Herois i superherois’, al Museu del Tabac, hi ha un cartell de ‘Conan el Bárbaro’. Li agrada, que li recordin papers com aquest o el de ‘Crónica del alba’? O n’està tip?

Pensa que el meu fill Merlín és fill de Paloma Gómez, l’actriu que encarnava Valentina! La fama és meravellosa. Al principi, la fama et supera, sobretot si t’arriba amb 16 anys, com em va passar a mi. I genera cert rebuig. Fins que aprens com gestionar-ho, com tractar tota la gent que se t’acosta per tocar literalment la fama. Quan ho aprens, és meravellós, i no ho canvio per res del món.

 

Andorra
cine
rodatge
The Straw
Jorge Sanz
Merlin
Paloma Gómez
Valentina
Crónica del alba
Arnáiz
360. especialistes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte