Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, arquitectura, FEDA. Sant Pere màrtir, Danés, Josep Danés, conferència, SAC
Andorra, Escaldes, arquitectura, FEDA. Sant Pere màrtir, Danés, Josep Danés, conferència, SAC

Josep Danés: l’arquitecte invisible


Escrit per: 
A. Luengo / La central de Forces Elèctriques d’Andorra el 1934; va ser un projecte a quatre mans entre l'enginyer suís Alfred Würth i Josep Danés (Foto: Fons FEDA / Arxiu Nacional).

L’historiador Joaquim M. Puigvert i la SAC reivindiquen l’autor de la central de Feda i de la parroquial d’Escaldes.

Els últims anys no han sigut pocs els arquitectes del boom de mitjans del segle XX que han tingut el seu moment de glòria mediàtica, des de l’escaldenc Xavier Pla, el primer professional titulat del país, fins a Adolf Florensa (hotel Rosaleda), Cèsar Martinell (Casa dels Russos), Celestí Gusí (hotel Valira), Puig i Cadafalch (Casa Lacruz), Josep Maria Sostre (Casa Farràs) i Miguel Fisac (Crèdit Andorrà). Fins i tot el desgraciat Domènec Escorsa –i diem això de desgraciat perquè el 2013, segur que ho recorden, la seva obra magna, l’editorial Casal i Vall, va ser arrasada davant de la indiferència general–. En canvi, ens havia passat quasi desapercebut el gironí Josep Danés (Olot, 1891 - Barcelona, 1955), autor i coautor de dos edificis emblemàtics de l’arquitectura del granit: la central hidroelèctrica de FEDA, projectada a quatre mans amb l’enginyer suís Alfred Würth (1934), i la nova església de Sant Pere Màrtir, també a Escaldes (1956). Amb una intervenció encara més secreta: la reforma de l’interior de la parroquial de la Massana (1955).

Però la Societat Andorrana de Ciències (SAC) existeix precisament per omplir aquests buits monumentals, en aquest cas amb una conferència a càrrec de l’historiador Joaquim M. Puigvert, professor a la Universitat de Girona i autor de tres monografies, tres, sobre el nostre home d’avui. La cita és dilluns a La Llacuna, temps suficient per repassar in situ l’obra de Danés. Puigvert el posa al sac de l’anomenada segona generació d’arquitectes noucentistes, que postulen un retorn al classicisme i, en el seu cas, també a l’arquitectura tradicional i de muntanya. Tot això es traduirà, en primer lloc, en uns edificis que tenen com a premissa principal adaptar-se a l’espai, al paisatge i a l’entorn. Com? Amb la utilització preferent de materials autòctons, principalment el granit.

L’obra andorrana de Danés és, admet Puigvert, quantitativament insignificant si la comparem amb els 250 edificis que va projectar –entre els quals destaca el santuari de Núria, l’obra de la seva vida, que va començar el 1923 i que no va veure acabat; l’església dels Àngels, al carrer Balmes de Barcelona, que beu de les fonts de l’art déco europeu d’entreguerres (1934), i la parroquial de Ribes de Freser, que combina elements de procedència gaudiniana amb un estil clarament alpí (1939)–. Però en canvi il·lustra a la perfecció la seva trajectòria, les seves dèries i les seves solucions constructives.

Cronològicament, la primera intervenció per aquí dalt és la central de FEDA. Danés, molt vinculat al món de l’excursionisme, ja ha tastat l’arquitectura d’alta muntanya –seu és el xalet-refugi de la Molina, la primera instal·lació hotelera al que ben aviat es convertiria en estació d’esquí (1925), a banda del santuari de Núria, que comença a construir dos anys abans– i aquí formarà fructífer tàndem amb Würth. El resultat, diu Puigvert, és “un dels millors exemples de l’arquitectura industrial dels anys 30”, amb unes línies racionalistes ben visibles a la sala de màquines, d’estructura metàl·lica i que presenta grans obertures, així com amb les pilastres de granit i la façana fraccionada amb una gran llucana. Würth es va encarregar d’adaptar l’espai a l’ús industrial, i Danés, de trobar solucions estètiques i distribuir harmònicament els diversos cossos de l’edifici.

Així com l’edifici de FEDA crida immediatament l’atenció per la singularitat dintre del nostre paisatge arquitectònic, és fàcil que desfilem per Sant Pere Màrtir sense ni tan sols veure-la. Greu error, insisteix Puigvert, per a qui l’arquitectura religiosa del segle XX ha estat injustament negligida. La parroquial d’Escaldes no és, òbviament, arquitectura d’avantguarda, sinó més aviat un epígon del neoromànic de moda a finals del XIX i principis del XX. Però el considera un edifici especialment interessant en primer lloc per la ubicació, a l’antic cementiri d’Escaldes i suggerida pel mateix Danés, que proposava un lloc ben cèntric, al rovell de l’ou comercial del moment.

Ho era tant, que per no des­entonar amb els edificis de Carlemany Danés projecta un temple alt i esvelt. Com s’ho va fer? Ubicant sobre la nau un seguit de dependències que servien a la vegada a la finalitat pastoral del complex i també com a aïllament tèrmic, requisit indispensable en un clima d’alta muntanya. Encara més: des d’un punt de vista urbanístic, l’església va contribuir –diu Puigvert– a “crear centralitat”, perquè Danés ja va preveure la plaça actual. Ell no la va veure acabada, ni molt menys. L’espai l’ocupava la casa Altimir, i no es va esponjar fins al 1980, quan un altre arquitecte català, Jordi Bonet, en va projectar la façana i l’atri que avui coneixem.

Amb Sant Pere Màrtir Danés torna a recórrer massivament al granit, ara en un edifici religiós, i a banda de les reminiscències romàniques –evidents al campanar– Puigvert en destaca l’interior, amb carreus treballats delicadament per picapedrers gallecs i uns arcs de punt rodó i rabassuts que li confereixen un aire particularment confortable. Per no parlar dels esgrafiats de la façana, inspirats en les benaurances i obra de Sergi Mas: daten del 1980 i no constaven al projecte original, però que Puigvert opina que són totalment coherents perquè Danés, com tots els noucentistes, prestava especial atenció a les arts decoratives.

En fi, que si un dia d’aquests passen per Sant Pere Màrtir, parin un moment, alcin la vista i no els faci mandra entrar: és una de les joies de l’arquitectura nostrada del segle XX.

Andorra
escaldes
arquitectura
FEDA. Sant Pere màrtir
Danés
Josep Danés
conferència
SAC

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte