Diari digital d'Andorra Bondia
L'organista Juan de la Rubia.
L'organista Juan de la Rubia.

Juan de la Rubia: “El concert és un homenatge a dues bandes: a Cabezón i al claviorgue”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Igor Studios

La música és per a l’organista titular de la Sagrada Família, Juan de la Rubia, la seva manera de viure la vida. El fa ser millor persona, diu. Una de les seves passions és donar a conèixer la vida i l’obra d’Antonio de Cabezón, del qual és especialista. I això és el que farà el proper divendres 26 de juliol en el concert programat pel FeMAP que oferirà al Museu Casa d’Areny-Plandolit, a Ordino, a les 20 hores.

És un especialista en Antonio de Cabezón. Com va néixer l’interès per aquest músic? Què té d’especial?
Era un home cec de naixement i en aquella època els cecs eren analfabets. En canvi, va desenvolupar una sensibilitat tan gran que per a ell la música va ser el seu mitjà d’expressió i va iniciar un estil propi que va ser molt important per les futures generacions i per l’evolució de la música, no només a la península Ibèrica sinó a tot Europa. Al segle XVI va viatjar per tot Europa acompanyant Felip II en tots els seus viatges. La devoció per la seva música em ve perquè va ser un dels compositors que va fer que m’enamorés de l’orgue quan jo era petit. Potser per casualitat, un dia vaig escoltar un programa sobre música d’orgue a Ràdio Clàssica de Radio Nacional d’Espanya i estava dedicat a la música d’Antonio de Cabezón. Jo tenia set o vuit anys i em va captivar i em va agradar moltíssim. A més, és una música que com més bé sona és tocant els instruments antics que encara conservem. 

Ens podeu presentar les peces que tocareu? 
Al programa hi ha peces sobretot de Cabezón i també d’autors contemporanis seus, del seu fill,  d’un autor francès, J. Arcadelt, i d’un compositor anglès, que va conèixer Antonio de Cabezón quan va acompanyar Felip II a Anglaterra per la seva boda, un nen que tenia llavors 10 anys,  William Byrd. El programa vol ser un homenatge a dues bandes, a Antonio de Cabezón i a aquest instrument tan petit, com el claviorgue. Sempre que parlem d’un orgue ens l’imaginem gegant. Un dels grans al·licients del concert serà l’instrument amb el qual tocaré  perquè segurament la major part dels assistents no hauran vist un instrument com aquest.

Doncs expliqui’ns.
És molt important aquest instrument perquè és una còpia inspirada en un instrument que es conserva al Museu de la Música de Barcelona. És un claviorgue de 1590, un dels més antics que es conserva a tota la península Ibèrica. El van fer a Alemanya, va arribar a Madrid i després va anar a parar al Museu. Cabezón evidentment no el va conèixer però el seu fill, sí. Per tant, és molt proper al seu context. És una barreja de dos instruments: un clavecí i un orgue. És una mena d’armari que conté tubs que fan sonar un orgue i cordes que fan sonar un clavecí. Està dividit en dos teclats, un damunt de l’altre. És una cosa curiosa avui en dia, però en aquella època era força habitual. 

Alguna altra peculiaritat del concert a Ordino?
El concert combina moltes explicacions per part meva. M’agrada explicar no només cadascuna de les obres sinó la història i la vida d’Antonio de Cabezón, que és molt interessant. Serà un concert molt amè i el públic sortirà coneixent la vida d’aquest compositor.

Altres influències musicals?
A més de Cabezón, em va captivar Johann Sebastian Bach. És una música molt perfecta que transcendeix la mateixa partitura perquè té un contingut espiritual que a vegades no saps exactament d’on ve però que et toca, t’arriba i fa que aquesta música tingui més poder. Bach per als organistes és el nostre pare musical. Quan era petit em cridava l’atenció com era capaç una sola persona de fer funcionar un instrument tan gran. Això em va fascinar.

Un dels moments més impactants de la seva carrera.
Cada concert d’orgue és diferent perquè nosaltres no anem amb el nostre instrument des de casa i cada instrument és diferent. Nosaltres toquem obres d’art, del segle XVIII, del XVII. A vegades també més moderns. Quan anem a un museu són obres que podem admirar però no es toquen. Nosaltres si no el toquem no serveix per a res. És una de les coses més maques d’aquesta professió. Per mi un moment molt especial és quan tinc l’oportunitat de preparar un concert, com quan vaig anar a la catedral de Colònia. Et donen les claus i et diuen com accedir-hi. Vaig entrar a les 10 de la nit i em vaig passar tota la nit estudiant i ho vaig gaudir molt. Era l’única persona en un lloc amb tanta història.

Com va arribar a ser organista titular de la Basílica de la Sagrada Família? 
Per mi és un honor haver estat triat, pel que simbolitza, per l’arquitectura de Gaudí, pel relleu que està agafant. És molta responsabilitat. És una oportunitat d’engegar un projecte cultural, artístic i musical des de zero. Perquè ara hi ha activitat. Alhora és de molta responsabilitat per la figura d’organista. Tenim un equip de músics, cantaires i directors de cor. És una feina amb cara i ulls i això és difícil de trobar. Complementa molt la meva professió.

Hi ha prou vocacions musicals en aquest moment?
Les generacions actuals de músics són les més ben preparades que mai hem tingut. Tenim tota la música al nostre abast i hi ha unes condicions immillorables per poder formar-se. Els últims 20 o 30 anys els organistes ho volen ser les 24 hores del dia els 365 dies a l’any. En aquest sentit, voldria destacar la tasca i la feina que fan els organitzadors de concerts d’orgues. Els organistes tenim una dèria pel patrimoni i això és molt important. Per això, la feina d’Ignacio Ribas i els Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra per fer conèixer els diferents orgues del Principat, les xerrades, els festivals farà que en els propers anys sorgeixin generacions d’organistes que com jo s’enamoraran d’aquest instrument.

Juan de la Rubia: “El concert és un homenatge a dues bandes: a Cabezón i al claviorgue”
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic