La capital evoca les dues funcions del 1993 a Casa de la Vall i el 1994 al Trillà. Ens pensàvem que de Pessebre Vivent només n’hi havia hagut un, el que Esteve Albert va imaginar i dirigir a Engordany entre el 1956 i el 1962 i que el comú escaldenc va ressuscitar el 2014. Però estàvem equivocats. La capital també en va aixecar un. Efímer, d’acord, perquè només va resistir dues temporades, el 1992 i el 1993. I ràpidament va caure en l’oblit. Fins ara, que l’arxiu comunal li ha consagrat molt oportunament la Peça del mes. La primera edició –diu l’arxiver, Joan-Lluís Ayala– va tenir lloc a l’aparcament del Consell General, aprofitant l’escenari natural del que queda de les Peces de Felip Blau. La segona i última, a la zona del Trillà, per sobre de Meritxell, on avui hi ha l’aparcament. La iniciativa, recorda Maria Àngels Velando, l’actual directora de l’esbart dansaire i que hi va interpretar el paper de la Mare de Déu, va sortir del departament de Cultura del comú, que ràpidament hi va embarcar l’esbart. A diferència del Pessebre d’Engordany, el de la capital no tenia text: es limitava a una col·lecció de quadres escènics on els personatges es limitaven a posar com estàtues humanes: “Com a molt, quan passaven els espectadors els oferíem una tassa de vi de o de xocolata calenta, perquè tant ells com nosaltres passàvem molt de fred”, diu Velando. Potser n’hauria acabat tenint, de text, però no va tenir, en fi, temps de créixer. No queda clar qui en portava la veu cantant. Velando sospita que devia ser la directora de l’esbart a l’època, que era Laura Sales, i recorda que també hi tallava el bacallà l’aula de teatre. Creu recordar que hi havia com a mínim dues funcions, i entre els actors –o més aviat, figurants– recorda el seu marit en la ficció, Joan Pau Reyes, que hi feia el paper de Sant Josep. El Pessebre feia honor al seu nom, i eren vivents també les bèsties que hi peixien, amb vaques, cais i matxos. I com a mínim l’any que es va fer al Consell General va tenir el detall de nevar. Hi havia naturalment àngels i pastors, no sabem si contrabandistes i filadora, i el Nen Jesús, atenció, era una nina. Els d’Engordany mai no ho haurien permès, això!