La 4a de Mahler, per començar

La camerata del Concertbegouw obre el cartell amb la simfonia exprés del bohemi.

No arriba a l’hora i és la més curta de les deu simfonies que va escriure Mahler (Kaliste, 1860-Viena, 1911). Dir-li exprés seria una llicència poètica, perquè n’hi ha de molt més breus: la 5a de Beethoven, sense anar més lluny, per no parlar de l’Eroica del compositor xinès Tan Dun, que dura exactament 4 minuts i 5 segons i que passa per ser la més breu de la història. Es tracta en qualsevol cas d’una peça dominable amb què aquest vespre debuta al nostre racó de món la camerata de l’orquestra reial del Concertgebouw d’Amsterdam. D’acord, no és l’orquestra gran, sinó un grup de cambra, però estem parlant d’una de les formacions més prestigioses de l’univers simfònic. I de les més venerables, perquè va néixer el 1888. Un bombonet per estrenar la 25a Temporada de Música i Dansa, en la versió per a orquestra de cambra d’Erwin Stein i que té un vincle especial amb Mahler: la 4a es va estrenar oficialment el 1901 a Munic, però el compositor i director bohemi considerava que l’estrena de debò havia tingut lloc tres anys després a Amsterdam i precisament amb l’orquestra del Concertgebouw. Així que tot quadra.

Ho explicava l’altre dia el director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, que continua lluitant per portar el repertori simfònic al Centre de Congressos. I al costat de la 4a de Mahler –amb sorpresa inclosa: l’últim moviment el canta una soprano!– el Concert per a piano número 23 de Mozart, que és estrictament coetani de Les noces de Figaro (1786). La camerata, que segons la mànager, Annbeth Webb, tria tant el repertori com el tractament que en vol fer, compareix aquest vespre sota la direcció de Lucas Macías, que és també oboè solista a la formació sènior. La pròxima cita, el 26 de febrer amb el tenor gal·lès Bryn Terfel.