La Beyoncé del piano, a la Temporada

La pianista francesa Khatia Buniatishvili comparteix cartell amb el tenor Javier Camarena, la Filharmònica de Berlín i la companyia del coreògraf Alvin Ailey.

“No és només una pianista. És una estrella que destil·la glamur. El que fa quan toca el piano és al·lucinant. Insultant. I sé del que parlo, perquè jo també soc pianista”. Així es referia ahir a Khatia Buniatishvili Josep Maria Escribano, en la presentació de la Temporada de Música i Dansa. La 24a edició arrencarà l’1 de febrer i, com és habitual, al Centre de Congressos, amb Ailey II, la formació de butxaca –dotze ballarins– de la companyia fundada el 1958 pel coreògraf afroamericà Alvin Ailey, però la condició de cap de cartell la va endossar sencera a la pianista francesa d’origen georgià, “el més semblant a una estrella pop que hi ha en el panorama clàssic”, i a qui no ha fet cap mal el suposat affaire amb l’actor Orlando Bloom que la premsa nord-americana va ventilar l’estiu passat. Buniatishvili, que no té manies a fer incursions en la música pop i que va acompanyar Coldplay en l’últim EP de Coldplay (Kaleidoscope), compareixerà amb un programa virtuosístic consagrat al Romanticisme, el seu vedat particular, i temes de Brahms, Txaikovski i Liszt.

Això serà el 13 de febrer i en la segona cita de la Temporada. L’altre nom propi del calendari és el del tenor mexicà Javier Camarena, que potser no tingui el cartell mediàtic de Juan Diego Flórez, compatriota seu, però que és l’última sensació del panorama líric internacional, “que no es redueix a Plácido Domingo i a Luciano Pavarotti i que en els últims anys s’ha renovat amb veus de primeríssima fila”, insistia ahir Escribano. En el cas de Camarena, que el 24 d’abril clausurarà la Temporada amb un programa consagrat al bel canto –àries de Verdi, Puccini i Massenet, entre d’altres–, només cal dir que ha fet tres bisos –dos el 2014 i un, el 2016– a la Metropolitan Opera House de Nova York, una gesta a l’abast de poquíssims. De fet, abans que ell només ho havien aconseguit Pavarotti i Flórez.

Si Camarena, en fi, pren el relleu de la mezzosoprano Ceciclia Bartoli, l’estrella lírica de la Temporada passada, i Buniatishvili, el del pianista francès Alexandre Tharaud, ens hem de remuntar al 2016 per a l’última funció orquestral: llavors va ser l’orquestra de Radio Colonia; aquest curs serà la prestigiosa Filharmònica de Berlín –per on han desfilat directors com Von Karajan i Claudio Abbado– que compareixerà el 4 de març en format de cambra i amb un tribut a Leonard Bernstein amb motiu del centenari del naixement del pare de West Side Story. Atenció al calendari i a l’horari: a diferència de la resta d’espectacles, la Filharmònica tocarà en diumenge i en horari de tarda, a les sis.

El cas és que, tot i mantenir segons l’organització el pressupost de l’última edició –180.000 euros, quan el 2015, l’últim any del qual es disposa de dades oficials, la despesa es va enfilar fins als 400.000– el nombre d’actuacions ha passat de cinc a quatre, i que per primer cop des del 2013 no s’ha programat una nit vocacionalment popular: aquell any va ser Pink Martini, i els següents hi van desfilar Kool and the Gang, Joan Manuel Serrat i The Earth Wind and Fire Experience. Aquest curs el que més s’hi assembla és la proposta de dansa moderna de la companyia Alvin II, tot i que Escribano va insistir que tot i que el repertori de Buniatishvili serà eminentment romàntic ella no deixa de ser una estrella del pop, i que Bernestein és un compositor “absolutament contemporani”, així que l’única pastilla clàssica de debò serà la vetllada lírica de Camarena.

Quant a futur, el cònsol menor de la capital, Marc Pons, va assegurar que el Comú no preveu canvis en la ubicació de la Temporada –“El Centre de Congressos és l’espai natural per a aquest tipus d’espectacles”, va dir–, detall que sembla descartar-lo encara una mica més com a destinació final del futur casino. Les entrades de la Temporada, que patrocina MoraBanc, es poden adquirir des d’avui mateix. Els abonaments, fins al 18 de gener.