La Biennal continua en l’aire però Riva no li tanca les portes

Manté la 59a edició per al 2022 però el ministeri no n’ha rebut notificació.

La participació andorrana a la Biennal de Venècia continua en l’aire, però paradoxalment la pandèmia podria ajudar a salvar-la. La suspensió de la 59a edició, que havia d’haver tingut lloc aquest any, i l’ajornament a l’any que ve (del 23 d’abril fins al 27 de novembre, segons la pàgina oficial de la Biennal) han donat paradoxalment un respir a la ministra, que havia plantejat obertament els dubtes sobre la continuïtat de l’aventura veneciana. Ahir admetia que encara no s’ha pres una decisió, però també que no li tanca la porta: “Aquest curs hem prioritzat la programació nacional amb iniciatives com La cultura no s’atura i el cert és que, a diferència d’edicions precedents, el pressupost no preveia cap partida per a la Biennal. Però si al final decidim anar-hi, podríem concentrar en un sol exercici el que fins ara distribuíem en dos”.

Cal recordar que cada cicle venecià ha costat fins ara 250.000 euros, de mitjana, en concepte de lloguer del pavelló, desplaçaments i dietes, i que en l’última edició es va aixecar una polseguera considerable a compte precisament dels 35.000 euros que es van destinar a allotjament. Però l’elevadíssima inversió, només comparable al que cada curs inverteix el ministeri al Thyssen, als ajuts al cine i en menor mesura, a la Fundació ONCA, no és l’únic element en discussió. Probablement el que més preocupa la ministra sigui el creixent desinterès dels mateixos artistes: a la primera edició, la del 2011, s’hi van presentar 31 projectes; a la del 2019, 4.

El procés de selecció, en format concurs, els era particularment antipàtic, i així ho van manifestar en repetides ocasions. El ministeri va fer un primer intent de reconduir la situació en l’última edició, vinculant el concurs als tallers d’art. Tampoc no se’n va sortir, i per a la del 2021 s’havia anunciat una nova fórmula: designar un comissari, que fos aquest comissari qui s’encarregués de buscar un artista, i entre tots dos elaborar un projecte veneciable. És clar que amb aquesta fórmula el que es fa és traslladar el problema de la selecció al comissari, però també és cert que és l’habitual als països del nostre entorn i que el que grinyolava era el nostre concurs.

La ministra, en fi, tampoc no va aclarir ahir si, arribat el cas, s’assajaria aquest nou sistema. De fet, diu Riva, al ministeri tampoc li consta que l’edició del 2022 estigui convocada. El cas és que a aquestes altures del cicle, en una edició normal, l’engranatge per escollir el projecte i executar l’obra ja estaria en marxa. Si l’any que ve hi ha Biennal, i de moment així ho sembla, ja anem contra rellotge. No fa bona fila.