‘La buena esposa’, amb Glenn Close replantejant-se mitja vida, obre el Cineclub

Hi havia una vegada una senyora ja madura, abnegada esposa d’un flamant escriptor a qui li ha arribat l’hora del Nobel. Un matrimoni tan perfecte que no podia ser veritat. Així que quan la parella viatja a Estocolm per a la reconsagració definitiva –la d’ell, s’entén– va i tot plegat se’n va en orris perquè la senyora madura i abnegada diu prou. En fi, ella és Glenn Close; ell, Jonathan Pryce, i tots dos protagonitzen La buena esposa, drama tan prometedor com oportú i terminal dirigit pel suec Björn Runge i basat en una novel·la de l’escriptora nord-americana Meg Wolitzer que obre dimecres la temporada de primavera del Cineclub a la Llacuna, i que té entre les seves òbvies virtuts la presència d’Annie Starke, filla de la Close que interpreta, quina casualitat, la filla de la protagonista. Li seguiran dues de les sorpreses cinèfiles del curs passat, La mujer de la montaña, de l’islandès Benedikt Erlingsson, que relata la lluita solitària d’una dona en la mitjana edat contra la indústria local de l’alumini (3 d’abril), i Capharnaüm, sobre l’explotació infantil a Beirut, on la libanesa Nadine Labaki planteja la problemàtica hipòtesi que la culpa potser no és del sistema... sinó delsa pares que, glups, porten els nens al món, sabent a quin mon els porten. La resta de la programació inclou la comèdia La muerte de Stalin, de l’italià Armando Iannucci (8 de maig); Un día más con vida, biopic del periodista polonès Ryszard Kapucinski dirigit per l’espanyol Raúl de la Fuente (15 de maig); Lazzaro felice, d’Alice Rohrwacher (29 de maig), Quién te cantará, de Carlos Vermut (5 de juny) i Girl, de Lukas Dhont (12 de juny).