Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Felina Gossmann, La Puça, música al carrer, Victoria, Canadà
Andorra, Felina Gossmann, La Puça, música al carrer, Victoria, Canadà

La cançó impossible de Felina


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

Es diu Felina Gossmann. Felina Adina de nom artístic. Berlinesa de 25 anys. En fa dos es va mudar a Victoria, a l’extrem oest del Canadà. S’hi guanya la vida com a dependenta d’una cafeteria mentre mira de fer-se un nom i un lloc com a cantant, acompanyada del seu violoncel –quinze anys al conservatori i experiència en musicals professionals com Evita i My Fair Lady a la seva Alemanya natal. Aquesta tardor s’ha regalat un viatge transoceànic: els plans són sis setmanes viatjant per Europa –autoestop– per passar el Nadal a casa dels pares i tornar després cap al Canadà.

El periple va començar deu dies enrere, i després de fer parada a Magdeburg, Sttutgart, Besançon i Montpeller, dimecres va aterrar a la capital. Amb el violoncel a l’esquena. Va fer nit a l’alberg de la Comella, i ahir al migdia es va plantar a la plaça Benlloch i va fer el que ha fet per ciutats de mig Europa: parar el barret i tocar. Només va tenir temps d’interpretar una cançó del seu repertori, a mig camí del folk, la música irlandesa i la balcànica: Ajde Jano, tradicional sèrbia. Va ser acabar i aparèixer el primer agent de circulació. I, immediatament, el segon: “M’han dit que estava prohibit de tocar al carrer, i la veritat és que m’he quedat de pedra perquè no m’havia passat mai. O quasi mai. Així que he recollit i ho he deixat estar.”

Una cançó. Tres minuts. I naturalment, ni un cèntim al barret. Però convidada a dinar a La Puça –perquè la fortuna sempre acompanya els intrèpids–, on a la tarda va improvisar un minirecital íntim. Convé matissar, a dreta llei, el “quasi mai” de fa un moment, perquè la desconfiança local cap als músics de carrer és pintoresca, sí, però no exclusiva. Felina recorda una experiència similar a Friburg, Suïssa –¿on, sinó?–, fa tres anys, abans de mudar-se al Canadà. Diu que se li va presentar l’agent de torn, “i molt amablement em va indicar que per tocar a la via pública calia una autorització que jo, és clar, no tenia”. A la resta d’Europa no hi ha tingut mai cap problema, per tocar al carrer –i parar el barret. Ho ha fet a Berlín, Maastricht, Marsella, Lió, Avinyó i, és clar, ho continuarà fent en el que li queda de periple: aquest matí marxava cap a Barcelona, per seguir després cap a València, Andalusia, Portugal i anar fent.

El cert, però, és que, com recorda Oriol Viella, és pràctica general que la música al carrer estigui sotmesa a una autorització prèvia que es tramita a l’ajuntament local, ni que sigui per regular els decibels que sonaran a la via pública..., tot i que no és menys cert que a l’hora de la veritat tot depèn de la màniga més o menys ampla de l’agent de torn. Al nostre racó de món, aquesta autorització que expedeix el Comú es limita a la pràctica a esdeveniments més o menys oficials com el Jambo, el Dia de la música i el Shopping Festival. Als aventurers, despistats o des­informats que fan com Felina se’ls aplica una clàusula fantasma, la prohibició de la mendicitat en la via pública, que no figura al Codi Penal –l’article 169 només castiga els que utilitzen un menor d’edat o un incapacitat– però ha quedat en l’imaginari col·lectiu –i també en el dels agents de circulació de la capital. El cas és que funciona.

Val que Felina va triar el lloc possiblement més inoportú: “No sabia que era el Comú; simplement, m’ha semblat un lloc cèntric on, a més, passejava gent.” Però, ¿es pot dir sense retorçar el sentit de les paraules que practicava la mendicitat? “Normalment paro el barret, sí, però si toco al carrer és perquè faig feliç la gent, m’agrada quan un nen s’atura a escoltar-me i és una bona forma de conèixer gent, quan viatges: així he conegut La Puça i hi he tocat!”

Així que no ens guarda rancor: “Si em demanen, diré que ni se’ls acudeixi de tocar al carrer; però que vinguin: la gent és amable i el país, bellíssim.” Si volen saber com sona, busquin-la al Youtube amb el seu duet, D’accord! I Gute fahrt, Felina.

Andorra
Felina Gossmann
la Puça
música al carrer
Victoria
Canadà
La teva puntuació: 1. Número de vots: 532
Comentaris: 2

Comentaris

La vaig escoltar a la Puça, semblava un ángel cantan. Em va encantar.
Sempre trobará un lloc la seua música. Mentrestant va descobrint l'autèntic rostre de la nostra anomenda democràcia.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic