La capella dels Àngels d’Oliana revela un retaule barroc amagat

Una troballa “potent”, així qualificava Clara Arbués, delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, la que ahir es revelava sota capes de pintura a la capella de la Mare de Déu dels Àngels d’Oliana: un retaule barroc pintat al tremp que s’havia mantingut ocult sota capes i capes de pintura. Queda molt per fer, perquè de moment només es tractava de confirmar els indicis que tenien de la probable existència de les pintures, però també d’una “descoberta molt interessant” parlava  Pere Rovira, coordinador de l’especialitat de Pintura Mural i Escultura en Pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), desplaçat al municipi alturgellenc. 

I com s’hi ha produït, el feliç encontre? Gràcies a unes filtracions: l’aigua havia anat aixecant la pintura que recobria el mur de la nau sud i, en reparar-la, ja van albirar que alguna cosa hi havia allà a sota. “Hi havia petites traces i per això vam decidir que s’havia de fer unes cales de prospecció”, explica Arbués. El dia marcat per fer-les era ahir i, efectivament, els indicis es van convertir en realitat: darrere de la pintura amb què la moda de determinades èpoques actualitzava les esglésies (aquesta és datada del segle XVIII) s’amaga un retaule pintat al tremp. Pintura, que era la tècnica diguem-ne més humil utilitzada allà on no arribaven els recursos per encarregar-ne un de construït en fusta. 

Un altre punt que convidava a imaginar que allà hi havia alguna cosa, puntualitza Arbués, és l’existència mateixa de la fornícula (avui en dia buida d’imatge), on sí es coneixia que en altres temps hi havia hagut pintures. No era desgavellat pensar que n’hi hauria més. 

De moment, indica Rovira, s’està començant a dimensionar la magnitud de la troballa. Bé és cert que apunta que el conjunt s’estén pel mur de la nau sud, perquè a tot el lateral han aparegut restes en les cales realitzades. No pel que fa a la resta de l’església, per cert. “De moment, però, ho deixem en l’aire, perquè mai no se sap”, adverteix amb prudència Rovira. De moment, ahir es van concentrar en el que seria l’absidiola pròpiament. 

Desaparegut el de fusta?
El que hi surt, dèiem, són les restes d’un retaule pintat. “Les esglésies, que eren per al culte òbviament, havien de representar les imatges dels sants corresponents, i ho feien en tècniques diferents.” En aquest cas, pintura mural al tremp, “però no descartem que, potser, també hi hagués hagut un retaule en fusta que hagi desaparegut”, suggereix el restaurador, matisant que desconeixent la història d’aquesta església. De moment, el que no poden avançar és la iconografia que s’hi representa, més enllà que l’estil “és típicament barroc”. Però havent-hi el cambril foradat a la paret, previsiblement estarien en relació amb l’advocació del temple. 

En tot cas, Rovira confirma una “troballa molt interessant”, dèiem, perquè aquest tipus de pintura mural, tot i haver estat molt habitual a les esglésies catalanes de l’època, s’ha conservat en pocs casos. “El tremp és una tècnica molt fràgil, més que la pintura al fresc”. Per tant, el restaurador valora especialment “que aquí s’hagin conservat tres trams”. De fet, hi afegeix Arbués, al Pirineu només hi ha un altre conjunt similar a Paüls, a la Vall Fosca. 

I ara què? Val la pena continuar, però caldrà temps encara
Arribats a aquest punt, confirmat el valor de la descoberta, s’inicia un procés de llarg recorregut. “Hi haurà molta feina per fer, però val la pena continuar”, considera el tècnic del CRBMC.  Inicialment, hauran de fer la memòria on es valori, es dimensioni, es vegi l’estat de conservació. “Després s’ha d’encetar una nova fase, amb l’elaboració del projecte de restauració, etcètera, etcètera, i que té el seu cost econòmic”. Així que temps al temps, “perquè hi ha molta feina a fer i ara mateix només hem fet el primer pas”.