La ‘carte’ de Cassini, a un clic

Vivim una era literalment fabulosa, de possibilitats quasi infinites i que probablement –aquesta és la veritat– no hem fet res d’especial per merèixer. Però ja que hi som, seria una llàstima desaprofitar-ho. ¿I a què ve, tot això? Doncs ho tenen aquí al costat: dues de les tres pàgines de la Carte de France, aixecada pel geògraf César-François Cassini (1714-1784), en què apareix representada la “Vallée d’Andorre, pays neutre”. Dues raríssimes joietes fins ara només a l’abast dels bibliòfils, i encara gràcies, que formen part d’un projecte monumental, la David Rumsey Map Collection –pel nom del mecenes nord-americà que l’ha fet possible–, que ha penjat al seu portal 73.000 dels prop de 150.000 mapes, atles, cartes marítimes, globus terraqüis i, en fi, tota mena de documents relacionats amb la història de la cartografia que en conformen la col·lecció completa.

El que els dèiem: vivim una era fabulosa que ens permet tenir a un clic de distància els fulls 40 i 40 bis de la Carte de France de Cassini i la rècula de topònims del XVIII que la il·luminen. I a la francesa, és clar, des de Sainte Colombe fins a les Caldes, le Fene, Saint Romain, Arensol, Segodet, el Casemaigne i el Combe Pedrouse. I de regal, una mena de trencaclosques format per sis planxes que continuen cap a l’est fins a la Cerdanya i el Rosselló. Es tracta, és clar, de fixar clarament sobre el paper el territori sota sobirania de Sa Cristianíssima Majestat després dels moviments de frontera que va comportar la Guerra de Successió espanyola.

Aquesta era la missió de Cassini, que va dirigir l’equip de geògrafs i astrònoms que va aixecar la Carte de France: en total, 180 mapes que es van publicar entre el 1744 i el 1793 i que van tenir com a efecte col·lateral la carte de Lengelée. Sí home, Nicolas Lengelée, l’enginyer a qui Cassini –que no podia ser a tot arreu– va comissionar el 1774 cap aquí baix per aixecar els mapes del sud-est francès, inclòs el nostre racó de món. L’home va complir l’encàrrec amb tanta diligència –seu és el traçat dels fulls 40 i 40 bis de la Carte de France, encara que qui firmi sigui Cassini– que el Consell General el va fitxar perquè elaborés el que avui es coneix com la carte de Lengelée.

Per dir-ho breument: el primer mapa oficial d’Andorra, el primer també fet a escala –1:62.000, considerablement més detallada que la Carte de France, a escala 1:86.400–, amb una seixantena de noms de lloc, inclòs Canòlic sense h, i que Crèdit Andorrà i l’Arxiu Nacional van publicar mesos enrere en una estupenda edició no venal. El de Lengelée, en fi, és un mapa manuscrit i que no recull les corbes de nivell reglamentàries en la cartografia actual –però no ens posarem ara llepafils– i que el Consell, amb la murrieria habitual, va concebre com un element per demostrar la neutralitat secular del país, inclosos naturalment els privilegis comercials, en un moment en què semblava perillar. Amb motiu, com es va demostrar el 1793, quan els revolucionaris de l’Arieja van suspendre la quèstia i van posar el coprincipat en remull. No era la primera vegada que Andorra tenia mereixia atenció especial –Lhullier el 1717 i Roussel el 1730–, però sí que va ser, tornem-ho a dir, el primer mapa oficial.

Un producte artesanal, vaja, fet a la nostra mida. Res a veure amb la carte de Cassini, concebuda i parida amb tots els recursos econòmics i científics de la gran potència del moment, que era França. Pel que fa a la col·lecció David Rumsey, la torna andorrana és l’agulla al paller, que es pot completar clicant al grapat considerable de mapes catalans –no es perdin el mapa d’Ortelius i Vrients, publicat el 1608 a Anvers, el de Joan Blaeu (Amsterdam, 1665) i el de López de Vargas (Madrid, 1776)–, però els 73.000 documents que de moment conformen la versió digital de la col·lecció Rumsey constitueixen un oceà que és impossible explorar del tot.