Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, patrimoni, entorns de protecció, pont de la margineda, ricard de deus, clàusla margineda
Andorra, patrimoni, entorns de protecció, pont de la margineda, ricard de deus, clàusla margineda

La clàusula Margineda, en acció


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Ho havia avançat al març, enmig de la tempesta pel cas Margineda, l’aleshores coordinador de Patrimoni, Ricard de Deus: el departament preparava un document base que s’incorporaria als entorns de protecció que s’elaboressin en endavant per evitar que es repetís un cas similar. Segur que ho recorden: la benzinera que a principis d’any va brotar a l’anomenada zona 2 o sensible del perímetre suposadament protegit del pont de la Margineda, a escassos 50 metres del monument. Segons De Deus, el ministeri es va veure lligat de mans i peus perquè el decret del 2009 que en regula l’entorn de protecció autoritzava la construcció de noves edificacions en aquesta zona... “sempre que el POUP ho permeti”. Com era de preveure, el pla parcial de la unitat d’actuació, elaborat el 2012, ho va permetre, però és que a més no determinava quin havia de ser l’ús de la parcel·la: residencial o industrial.

Va ser per aquesta escletxa, doncs, que es va colar la benzinera. I això és el que es pretén evitar que torni a passar amb el plec de “condicions generals d’ordenació, edificació i ús” –aquest és el nom de la criatura– que acaba d’estrenar el projecte d’entorn de protecció dels santuaris de Meritxell publicat ahir al BOPA. D’entre el generós plec de condicions, la (diguem-ne) clàusula Margineda –potser seria millor anomenar-la anti-Margineda– estableix perquè no hi hagi lloc a dubtes que “en context urbà l’ús general de l’àmbit és el residencial”, i diu literalment, per si no n’hi havia prou, que “cal excloure les activitats de tipus industrial”. Aquestes prescripcions són aplicables “a tots els béns immobles declarats d’interès cultural” –és a dir, els monuments– i amb un únic matís: la prohibició d’activitats industrials no afecta els “petits tallers artesanals” –però ¿què s’entén, per “petit”, i què, per “artesanal”?– ni “altres tipus en sintonia amb la indústria del nucli històric”.

¿N’hi hauria hagut prou amb aquestes clàusules per evitar que un pla parcial que afecta la zona preventiva d’un monument pugui autoritzar usos no residencials? ¿O, per dir-ho en termes més clars, un cas com el de la Margineda? En opinió del ministeri de Cultura sembla que sí, i pel que deia l’excoordinador de Patrimoni mesos enrere, el document s’havia elaborat amb el consens dels comuns. Detall aquest en absolut menor perquè van ser precisament els comuns els que van creure les seves competències urbanístiques usurpades per l’executiu i van instar la modificació de la llei del patrimoni que ha paralitzat durant tres cursos, tres, els entorns de protecció.

L’entorn publicat ahir, en fi, regula també de forma prolixa –i més enllà de les “condicions generals”– els criteris urbanístics per a la zona 2 del monument –o preventiva, segons la nova terminologia–: les noves edificacions s’hauran d’integrar a l’entorn atenent a la tipologia tradicional, respectant l’alçada mitjana de les construccions existents, utilitzant cobertes de llosa natural i prestant atenció especial al mobiliari urbà. Una pura declaració de bones intencions o, dit d’una altra manera, un brindis al sol perquè tots aquests “criteris”, juntament amb l’altre mig centenar que afecta la zona 2, són estrictes propostes, “vinculants i executives només si el Comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic”.

Andorra
Patrimoni
entorns de protecció
pont de la Margineda
Ricard de Deus
clàusla margineda

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte