La Comédie, a Illa Carlemany pel quart centenari de Molière

La Temporada Francesa repeteix amb l’animació i el videomapatge en una edició que recupera múscul.

D’acord, no serà la programació d’abans de la pandèmia, quan en una sola Saison podien coincidir una funció en viu de la Comédie –posem que Bajazet– i una patum de la chanson com Jane Birkin. Les restriccions d’aforament encara no permeten programar primeríssimes figures que necessiten omplir platees de les d’abans, però després de la temporada de circumstàncies que va ser la passada, la que l’ambaixador francès, Jean-Claude Tribolet, va presentar ahir recupera el múscul de les grans saisons de no fa tant.

Torna la Comédie, sí. A la pantalla d’Illa Carlemany, perquè cada any no pot ser festa major, però per quadruplicat i, atenció, tot Molière, perquè França celebra amb la grandeur que toca el quart centenari del dramaturg. Atenció: Le malade imaginaire (28 d’ocubre), Tartuffe (15 de gener), L’avare (12 d’abril) i Le bourgeois gentilhomme (9 de juny).

El teatre en viu és una de les grans apostes del curs, amb Intramuros, amb què Alexis Michalik es va endur set premis Molière (29 de setembre), Andy’s Gone, de la companyia Adesso e Sempre (23 de febrer), La convivialité, d’Arnaud Hoedt i Jérome Piron (16 de març), i Les chatouilles, espectacle de dansa dirigit per Eric Metayer (7 d’abril).

Repeteixen també la Setmana de l’Animació, de nou amb una selecció dels millors curtmetratges del festival d’Annecy (del 28 de febrer al 4 de març), i les nits de videomapatge, una altra vegada amb Ull-Nu, i amb  una projecció de 360º mai vista al país. Tambe hi tindrà lloc el circ, amb La nuit du cerf, del Cirque Le Roux (24 de novembre), i un també inèdit cicle de cine europeu amb motiu de la presidència francesa de la UE. I no hi faltaran la fotografia, amb Une planète noyée dans le plastique, procedent del festival VISA pour l’Image de Perpinyà (a partir del 10 de gener a l’MW), la reglamentària Nuit européenne des idées, tan francesa, que aquest any reflexiona sobre el concepte Proches (28 de gener), i naturalment la música, amb dues propostes antagòniques: Benjamin Biolay, amb Grand Prix (8 de febrer), i el cor de cambra Les Éléments, amb Au-delà des cimes (29 de març). La dosi de cultura urbana la posarà la companyia Pockemon Crew, amb Empreinte (26 de maig), i la de bande dessinée, Mademoisele Caroline, autora de Chute libre, carnets de gouffre (del 13 al 19 de juny).

Una programació, en fi, especialment concebuda per al públic jove però que, en paraules de l’ambaixador Tribolet, pretén arribar també als no tan joves, als francòfons, però també als que no ho són, i als entesos que igual els agrada picotejar aquí i allà amb  vocació de diletant. Es tracta, és clar, de preservar el lloc del francès com a tercera llengua del país. No està tot perdut, encara, i l’ambaixada no ha llançat mai la tovallola. Si un dia s’acaba perdent, els culpables caldrà buscar-los en un altre lloc.D’acord, no serà la programació d’abans de la pandèmia, quan en una sola Saison podien coincidir una funció en viu de la Comédie –posem que Bajazet– i una patum de la chanson com Jane Birkin. Les restriccions d’aforament encara no permeten programar primeríssimes figures que necessiten omplir platees de les d’abans, però després de la temporada de circumstàncies que va ser la passada, la que l’ambaixador francès, Jean-Claude Tribolet, va presentar ahir recupera el múscul de les grans saisons de no fa tant.