Diari digital d'Andorra Bondia
 Alan Turing, el 1939, en una escena campestre a Cambridge.
Alan Turing, el 1939, en una escena campestre a Cambridge.
Expedient amb l’ingrés dels matemàtics polonesos Marian Rejewski i Henry Zygalski a la presó de la Seu l’endemà de ser detinguts per “pas clandestí” (30 de gener del 1943).
Expedient amb l’ingrés dels matemàtics polonesos Marian Rejewski i Henry Zygalski a la presó de la Seu l’endemà de ser detinguts per “pas clandestí” (30 de gener del 1943).

La connexió andorrana d’Enigma


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: BonDia / Col·lecció Josep Calvet

‘La machine de Turing’, demà al Claror, coincideix amb el rodatge imminent de la pel·lícula ‘Fred’.

De vegades es produeixen estranyes conjuncions astrals: per exemple, que la mateixa setmana que ha de començar el rodatge de Fred –ja saben: la pel·lícula que repassa la peripècia bèl·lica dels matemàtics polonesos que van posar la primera pedra per rebentar la màquina Enigma– s’estreni a l’auditori Claror lauredià La machine de Turing, la gran triomfadora de l’última edició dels premis Molière (hi va recollir quatre estatuetes). L’obra reconstrueix de forma retrospectiva la dramàtica trajectòria d’Alan Turing, geni de les matemàtiques, considerat el pare del primer ordinador –li deia Christopher, com el seu gran amor de joventut– i qui, de fet, s’ha endut (quasi) tota la glòria d’Enigma.
Pòstuma, això sí, perquè va morir el 1954, als 41 anys i de forma quasi clandestina, després d’haver patit un procés per homosexualitat –que a la Gran Bretanya, per cert, va ser delicte fins al 1967– i d’haver estat condemnat a la castració química. Dit així, fa una mica d’angúnia, però ho va triar a la pena alternativa, que era la presó. Va ser pitjor: dos anys després, es va suïcidar ingerint cianur que havia injectat en una poma. Diu la llegenda –desmentida per Steve Jobs, però si no és veritat, està ben trobat– que d’aquí ve el logo d’Apple.

I després, el silenci, fins que el 2013 va ser rehabilitat per la reina Isabel II. La clàssica puntualitat britànica. El purgatori de Turing va durar 59 anys, que no està malament, però se’n va rescabalar ni que fos pòstumament gràcies als honors cinematogràfics que li va deparar The Imitation Game, que el va convertir en icona popular per partida doble:  com a heroi de guerra i pare de la intel·ligència artificial, ja s’ha dit, i per la condició d’homosexual perseguit, condemnat i martiritzat. També hi va ajudar, és clar, que a la pantalla gran l’encarnés Benedict Cumberbatch.

La machine de Turing, en fi, reconstrueix aquesta història estupenda –excepte per al bon i torturat Alan, és clar– a partir de l’interrogatori a què el sotmet un sergent de Scotland Yard a la comissaria de Manchester on ha anat a espetegar després de l’enèsim escàndol amb el seu últim amant. Davant de la pregunta –lògica– de què tenim en comú els pobres mortals amb un geni com Turing, el directori de l’obra, Tristant Petitgirard, sosté que va ser un “inadaptat” i un “incomprès”, que en realitat, “els números van ser el seu únic refugi”, i que d’aquí és fàcilment inferible la “universalitat” del personatge.

Els Turing polonesos
Estrenada a la primavera del 2019 al teatre Michel de París, La machine de Turing va obtenir –ja s’ha dit– els Molière al millor espectacle, a la millor direcció, al millor autor i al millor intèrpret. El dramaturg Benoit Solès firma el text, i el protagonisme se’l reparteixen el mateix Solès, en la pell de Turing, i Amaury de Crayencour, que es  multiplica en el triple paper del  sergent Ross, l’amant, Arnold Murray, i Hugh Alexander, criptoanalista i company seu als heroics temps de Bletchley Park. I si el nom de Crayencour els ha dit alguna cosa, l’encerten: és el nebot-net (!) de la gran, enorme, monumental Marguerite Yourcenar: veure’l demà a l’escenari del Claror serà amb tota probabilitat el més a la vora que mai estarem de l’autora de Memòries d’Adrià. Només per això, ja valdria la pena acostar-s’hi.

El bon Alan es va endur la glòria mediàtica. Tot el contrari dels matemàtics Marian Rejewski i Henryk Zygalski, que van ser els primers a construir una rèplica de la màquina Enigma per a l’Oficina de Criptologia de l’estat Major polonès. A mitjans anys 30, quan Turing encara anava a classe. A Cambridge, però a classe. L’un i l’altre van ser evacuats cap a la base secreta de Fauzes, a Uzès (França), a l’inici de la II Guerra Mundial, i amb l’ocupació de Vichy, la tardor del 1942, van iniciar un periple –Niça, Canes, Antibes, Marsella, Tolosa, Narbona, Perpinyà i Acs– que conclou el 29 de gener del 1943 en algun punt entre Puigcerdà i Bellver: els guies que havien contractat a Acs els van abandonar a mig camí, i van ser detinguts per la clàssica parella de la Guàrdia Civil pel delicte de “pas clandestí de fronteres”. Del quarter de Bellver a la presó de la Seu, i d’aquí a Lleida (24 de març del 1943), Madrid (4 de maig), Lisboa (21 de juliol) i Londres (3 d’agost), gràcies a la intervenció de l’MI6 britànic.

Comparteixen amb Turing la vida discretíssima que van dur després de la guerra –Zygalski es va quedar a la Gran Bretanya, professor de matemàtiques a la universitat de Surrey, i  Rejewski va tornar a Polònia, on es va reciclar (!) com a gris comptable. És veritat que també van tenir la seva peli –la polonesa Sekret Enemy (1979; avui descatalogada)– i Fred els donarà a partir de dilluns una segona i merescuda oportunitat.

Andorra
Sant Julià
Claror
Enigma
Turing
la machine
Petitgirad
Crayencour
Yourcenar
saison
teatre
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic