La consigna de Cultura: prioritzar la creació nacional i a casa

La consigna que la ministra de Cultura, Sílvia Riva, ha fet arribar als departaments que en depenen és clara: s’han de prioritzar els projectes que reverteixin en el teixit cultural del país.  D’aquí que una de les primeres decisions que va transcendir una vegada la crisi sanitària s’ha anat controlant és el manteniment de les subvencions a les entitats culturals, excepte en aquells casos que comportaven gires que s’han hagut de cancel·lar per la impossibilitat de viatjar a l’estranger o actuacions que s’han hagut de suspendre fins que reobrin sales de concerts, auditoris i teatres.

Aquesta consigna es traduirà previsiblement en la retirada de la Biennal de Venècia, de moment no se sap si de forma temporal o definitiva. Una aventura que va començar el 2011, on no havíem fallat les últimes cinc edicions i que aquest any havia d’estrenar format, amb la designació d’un comissari que havia de triar el projecte i l’artista venecià, prescindint per fi del polèmic concurs amb què s’havia gestionat fins ara la Biennal.

Doncs tot això quedarà de moment en l’aire: “Ho hem de reconsiderar perquè no compleix amb els requisits que ens hem marcat, comporta una inversió important [prop de 200.000 euros per edició] que no reverteix en els nostres creadors, sinó que se’n va molt majoritàriament en lloguers, desplaçaments i comissariat. Està pendent de revalidar.” La intenció de la ministra és clara, tot i que la decisió definitiva la retardarà fins que s’acabi de concretar com afecta al pressupost vigent les reserves que, com a tots els departaments,  s’han hagut de fer per fer front a l’emergència sanitària. Ho podria fer públic en la compareixença en comissió que Riva demanarà per detallar la reorientació estratègica del departament.

Enclar i Llibre Blanc
Perquè ens en fem una idea, continuen en marxa la candidatura transnacional a patrimoni de la humanitat –Els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra, recordin, amb Espanya i França– i de fet hi ha programada per a les pròximes setmanes la segona reunió del comitè de pilotatge, amb l’objectiu de seguir endavant amb el calendari previst: si es compleixen els terminis, la sol·licitud s’hauria d’entrar a principis de l’any que ve perquè el comitè del patrimoni mundial l’examinés en la reunió del 2022.

També es reprendrà tan aviat com sigui possible la catalogació de les pedres del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, primera fase de la reconstrucció del monument i que Riva considera més un símbol que no una prioritat. Però els dos projectes que la ministra té ara entre cella i cella són l’exposició Andorra resilient, que pretén deixar constància de la frenètica activitat creativa que ha generat indirectament el confinament, i el Llibre Blanc, que es reprèn precisament avui amb reunions virtuals amb un centenar d’agents culturals del país i que ha de servir, diu, per orientar en el futur les polítiques del ministeri a partir dels neguits que els facin arribar els creadors. Amb un objectiu clar: “Posar en valor el món de la cultura, ajudar-lo que sigui viable més enllà de les subvencions, sabent on i com hem d’invertir els recursos”.