La consigna del comitè científic era “un monument per parròquia”

La torre dels Moros va ser descartada per aquest motiu de la candidatura a la Unesco.

Com és que la torre dels Moros va caure de la llista dels monuments que formaran part de la candidatura a patrimoni de la humanitat que  preparen França, Espanya i Andorra sota el lema la construcció d’un Coprincipat al Pirineu? Aquesta era la pregunta que ahir va generar certa sorpresa, perquè fins ara la torre dels Moros havia figurat sempre en totes les quinieles, i havia quedat ahir pendent. La resposta, segons el ministeri de Cultura, és que el comitè científic de la candidatura, integrat per experts andorrans (Jordi Guillamet i Roland Viader), espanyols (Joan Busquera i Jordi Tresseras) i francesos (Caterine Saint-Martin i Claudine Pailhès), va decidir que la llista andorrana inclogués un sol monument per parròquia, que seria a més una església. Per Encamp ja es comptava amb Sant Romà de les Bons, i en aquesta regla aproximada es van admetre tres excepcions: d’una banda, Sant Vicenç d’Enclar, pels vincles directes amb els pariatges, que en va ordenar l’enderroc de la fortalesa; el conjunt arqueològic de la Roureda de la Margineda, que conserva les restes medievals millor conservades del país, i Casa de la Vall, que és la concreció física de la sobirania. Sembla que el comitè d’experts no va considerar els mèrits de la torre dels Moros prou rellevants per merèixer una quarta excepció, així que va ser exclosa de la llista. Val a dir que no es tracta d’una llista definitiva, i que la mateixa Unesco recomana que es revisi... cada deu anys. La nòmina de monuments andorrans, en fi, que acompanyaran la catedral de Santa Maria de la Seu i el castell de Foix en la candidatura la completen Sant Joan de Caselles, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters.