La Constitució, per terra

L’escena, com a mínim insòlita, va tenir lloc ahir, a primera hora de la tarda: els operaris havien assegurat amb corretges Homenatge als homes i les dones d’Andorra, l’escultura d’acer del català Emili Armengol que des del 1993 senyorejava els jardins de Casa de la Vall, i la mateixa grua que les últimes setmanes ha participat en l’enderroc de la Casa del Benefici la va aixecar com si fos una ploma i després d’un breu vol per sobre dels jardins, de l’aparcament i de nou dels jardins –del que en queda, vaja–, la va dipositar precisament al solar on s’havia aixecat la Casa del Benefici. Ajaguda sobre dos taulons de fusta, no pas dreta. La Constitució, per terra, una metàfora potser d’aquests temps en què el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions cotitza francament a la baixa.

Va ser, en fi, una operació ràpida –poc més de deu minuts–, neta i quasi clandestina. Aquí, al solar de la Casa del Benefici, es quedarà fins que la setmana que ve, molt probablement, emprengui el vol que la durà fins a l’emplaçament definitiu, al racó de les banderes de la plaça del Consell. Un emplaçament privilegiat que va ser escollit –diu la subsíndica, Mònica Bonell– precisament per això: “Buscàvem un lloc que mantingués la visibilitat que havia tingut fins ara, i era evident que la plaça, amb el formigueig de gent que van i venen, era especialment adequat, i més tenint en compte que s’aixecarà just al davant del parlament: tenia molt de sentit.”

El que caldrà veure ara és si, a més de sentit, la peça d’Armengol –una peça d’acer Corten i acer inoxidable que fa 3,7 metres d’alçada– té prou cos i prou presència d’esperit per resistir el contrast amb el patracol de pedra del Consell. Això ho sabrem –ja s’ha dit– la setmana que ve, perquè el trasllat no es concretarà fins que el síndic, Vicenç Mateu, no torni de Bangla Desh, on aquests dies assisteix a la 136a reunió de la Unió Interparlamentària. Resistirà el sòl de la plaça el pes de l’estructura, peanya inclosa? La pregunta no és gratuïta, i només cal recordar els desperfectes que van causar els concerts del Red Music Festival, fa un parell d’anys. Diu Bonell que els tècnics van girar setmanes enrere la inspecció reglamentària i que sí, que l’estructura és segura. Així que tot sota control, sembla.

El que ja no és tan clar és si el nou emplaçament serà el definitiu. De moment s’hi quedarà aquest curs, i molt probablement el que ve. Després, dependrà de la partida que el pressupost destini a condicionar el nou espai dels jardins de Casa de la Vall, ara amb l’afegit del que un dia va ser la Casa del Benefici. Aquest any es farà “el que es pugui” –diu Bonell– per dignificar-lo, però les disponibilitats pressupostàries són limitades. La intenció és que el 2018 es pugui executar la reforma definitiva, que podria –només podria– comportar el retorn de l’Homenatge a la Constitució. Així que no hi ha res de tancat, i la peça d’Armengol –buida per dintre, i que es clava al terra amb uns ancoratges més aviat nyicris– farà durant una bona temporada companyia a Off, el paravent de ferro d’Agustí Roqué: l’un per dintre i l’altre per fora. Qui ho havia de dir.