Diari digital d'Andorra Bondia
Creus votives i estels localitzats a la balma del solà d’Acavell i que Casamajor identifica amb els ressenyats per Viñas al catàleg ‘Andorra Arqueològica’.
Creus votives i estels localitzats a la balma del solà d’Acavell i que Casamajor identifica amb els ressenyats per Viñas al catàleg ‘Andorra Arqueològica’.

La creu d’Arcavell ressuscita


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: J. Casamajor

Jordi Casamajor redescobreix en una balma de Juverri un conjunt de gravats medievals perduts des del 1987.

L’única referència que en tenia era la molt succinta relació dels gravats rupestres descoberts en les campanyes del 1987 i el 1988 pels arqueòlegs catalans Ramon Viñas i Josep Maria Puig, una relació que figura al catàleg de l’exposició Andorra Arqueològica, que va tenir lloc l’any següent al Museu d’Història de Barcelona. I la referència és gairebé una endevinalla, perquè parla d’un conjunt localitzat “a la balma del Solà d’Arcavell”. Ni més ni menys. Endevina cap on cau, això.

El problema -diu Jordi Casamajor, que es coneix aquell racó de món com el palmell de la mà- és que com a referència geogràfica el “solà d’Arcavell” és vaguíssim, i a més, “de balmes, n’està ple, n’hi pot haver un centenar. O dos!”. De res li havia servit contactar amb Viñas, que després de tres decennis no en recordava cap referència més concreta. Tan sols que es tractava d’un conjunt format per estels i creus votives, motius recurrents en els nostres jaciments rupestres. Amb aquestes indicacions tan escasses –que es troben en una balma, cap a la banda del solà d’Arcavell, i que són gravats cruciformes– feia més de vint anys, diu Casamajor, que els anava al darrere. Sense èxit. I això és molt dir perquè n’ha caçat i catalogat més de dos milers entre Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Sense èxit... fins diumenge, que va sentir de nou la crida del Solà d’Arcavell –com Buck, la del bosc– i s’hi va enfilar per enèssima vegada. Amb premi, perquè aquesta vegada sí: “És una balma petita, no gaire lluny del camí, una mica enfilada, com tot en aquella zona, però no especialment amagada. Hi havia passat altres vegades i no m’hi havia fixat perquè està quasi completament colgada per arbustos de boix. Però vaig tenir la intuïció d’enretirar-los... i la vaig encertar”.

Ho explicava dilluns amb l’entusiasme d’un Howard Carter a punt d’entrar a la cambra funerària de Tuntankhamon al crit de “Veig coses meravelloses”. I això que –admet– no es tracta d’un conjunt especialment insòlit, sinó de les reglamentàries creus amb intencions profilàctiques, diu, que els caminants –probablement pastors, qui sap si contrabandistes– es prenien la molèstia de gravar quan passaven per un punt especialment escarpat per demanar la protecció divina. A anys llum dels guerrers amb espasa, casc, cota de malla i tota la pesca que anys enrere va localitzar a Rocafort: per no parlar del roc de les Buixes i els jaciments de Sornàs i de Can Diumenge, les estrelles de l'art rupestre andosí: “És veritat, però redescobrir unes gravats que semblaven perduts –perquè ni el seu descobridor tenia gens clar on es trobaven– i que portava anys buscant produeix una satisfacció afegida. Ni que sigui una humil creu, un modest estel, per a mi ja és emocionantíssim el sol fet de localitzar-los un segle, cinc-cents anys o un mil·lenni després que els gravés una mà anònima”.

Pel que fa a la cronologia, i com és habitual en l’art rupestre, la forquilla d’aquest conjunt és amplíssima, des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, tot i que per la pàtina que presenten, els d’Arcavell els posa a l’extrem més reculat. I si una cosa li han donat a Casamajor dos decennis empaitant petròglifs, és un fi olfacte a l’hora de datar-los. Cal dir que el de Juberri no és l’únic conjunt d’entre els documentats per Viñas i Puig a Sant Julià el 1987 –i després perduts– que Casamajor ha redescobert: anys enrere es va estrenar amb el Forat de l’hort, a Fontaneda, “una cova profunda, espectacular”, però queden pendents la cabana del Torrent de Llimois, a Bixessarri, i l’abric de la Serra del Cussol, de nou a Fontaneda. Les pistes geogràfiques són de nou tan genèriques, que podrien transcórrer ben bé vint anys més abans que un dia s’hi topi. Però si hi ha algú que pot trobar aquestes agulles al paller de l’art rupestre, és Casamajor, no en tinguin cap dubte.

El que començaria a tocar, diu, és posar negre sobre blanc el patrimoni fins ara localitzat, amb les coordenades geogràfiques que impedeixin que es tornin a perdre i tot plegat protegit, és clar, de la curiositat insana dels buscadors de tresors i dels espoliadors. A veure.

El jaciment de Bolvir, una mina de bruixes

Va ser al juliol i en vam donar degudament compte: Casamajor acabava de descobrir a cert bosc de Bolvir, a la Cerdanya, una pedra de dimensons modestes –1,5 metres d’alçada, no més– que ocultava el conjunt rupestre més espectacular entre els que ha descobert fins ara: catorze figures antropomòrfiques que interpreta com a sacerdots, xamans o bruixots retratats en ple ritual, tots ells tocats amb un ceptre o corona al cap, alguns d’ells, amb màscara, i a les mans, una mena de palma que podrien ser plantes al·lucinògenes. Doncs bé, a principis de setembre, i en una nova batuda per la mateixa zona de Bolvir, Casamajor va localitzar en una pedra quasi veïna una bruixa, diu ara, amb atributs similars als col·legues de la primera, fins al punt que s’atreveix a especular que podrien haver sortit de la mateixa mà. Tant la interpretació com la datació –ell creu que medieval– queden pendents del veredicte de Pierre Campmajó, la màxima autoritat de l’art rupestre cerdà –ha catalogat prop de 10.000 gravats, però en canvi se li havien escapat els de Bolvir– i que és, per cert, l’expert a qui el ministeri de Cultura va encarregar al maig un nou estudi sobre el roc de les Bruixes. El mateix Campmajó va proposar aleshores una nova lectura del jaciment de Prats –es decanta pels ibers com a probables autors del conjunt més antic del roc– i es va mostrar contrari a senyalitzar-lo perquè el públic hi accedeixi lliurement.

Andorra
Sant Julià
Juberri
Juverri
solà d'Arcavell
balma
arqueologia
petroglifs
gravats
Casamajor
Viñas
Número de vots: 36
Comentaris: 1

Comentaris

Enhorabona bona Jordi. Continua la teva tasca de recerca, es molt important que aquestes troballes històriques no es perdin per sempre mes. Endavant i sort.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic