La demografia en l’època moderna i els topònims preromans, temes de recerca

¿Quina ha estat l’evolució demogràfica d’Andorra des de mitjans del segle XVI fins al primer terç del segle XIX? ¿I quants topònims andorrans són d’arrel preromana, és a dir, no llatina? Són els grans temes que durant els dos pròxims anys estudiaran els adjudicataris dels ajuts a la recerca Cebrià Baraut i Lídia Armengol Vila.

L’ajuda Cebrià Baraut, dotada amb 10.000 euros, recau en projectes que utilitzin com a fonts els recursos de l’Arxiu Nacional d’Andorra. La beca l’ha obtinguda el doctor Valentí Gual per dur a terme l’Estudi demogràfic de l’Andorra moderna. També hi col·laboraran els historiadors Jordi Buyreu i Lluís Obiols.

L’anàlisi demogràfica se centrarà en el recompte numèric de  les actes sacramentals, és a dir, partides de baptisme, defuncions, matrimoni, comunions i compliments pasquals. Les actes van ser obligatòries des del Concili de Trento, el 1563. L’estudi s’allargarà fins al 1830. Les dades permetran comprovar les oscil·lacions demogràfiques a les Valls i constatar les edats en què la gent es casava, quants fills tenien de mitjana, a quina edat es morien, com va afectar la pesta...
Però, a més, també s’aprofitarà per fer la genealogia universal dels habitants del país, és a dir, se seguirà l’evolució de la descendència d’un matrimoni: casament, fills, què s’ha fet dels fills, defuncions, etcètera.

L’ajuda Lídia Armengol Vila, de 7.500 euros, és per a projectes de recerca lingüística o sociolingüística a Andorra, i s’ha adjudicat a la proposta de Xavier Planas Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana. Així com Montserrat és evident que prové dels mots mont i serrat, amb els topònims andorrans no és tan senzill. Els d’arrel preromana provenen de la llengua basca antiga, com Andorra i Llorts. La investigació estudiarà l’origen de topònims com Ordino, Erts, Certers, Juberri... Planas va advertir que hi ha topònims que es creuen d’origen llatí (romà) que, en realitat, són d’arrels basques. En l’estudi hi participaran vuit persones: filòlegs, geògrafs i geòlegs.

Mapa de defensa dels boscos davant els incendis

El ministeri d’Educació i Joventut i el de Cultura també han convocat els investigadors en una modalitat genèrica de recerca, en què tenen cabuda projectes de qualsevol àmbit, com medicina, dret, economia... El projecte al qual s’ha adjudicat la beca de 6.000 euros és el Mapa de les prioritats de defensa del paisatge forestal envers els incendis; pedra angular per a la planificació i gestió integral de la custòdia territorial andorrana. El cap del projecte és Marc Font. El mapa –que, de moment, només es farà a la parròquia de Sant Julià– serà una eina per conèixer la vulnerabilitat del territori i prioritzar la defensa davant el foc i per planificar l’extinció, la gestió forestal i la protecció civil.