Diari digital d'Andorra Bondia
El tren de la musa.
El tren de la musa.
Alba Asensi.
Alba Asensi.
Green Note.
Green Note.

La Fada busca l’artista total


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: O. Vilella / T. Fernández

El tren de la musa i Green Note es colen a la final d’una edició copada per baladistes però amb sorpresa a la vista.

L’any passat van ser sis les bandes locals que van accedir a la final del concurs de música d’autor de la Fada. Aquest seran tan sols dues. Vist així, el retrocés és considerable. Però convé recordar d’on venim: a l’edició del 2018 n’hi concorrien set, i Els Pali van acabar finalment en segona posició, darrere de l’animal escènic que va resultar Lia Sampai. El tren de la musa i Green Note, que competiran dissabte per endur-se la grossa, són exactament la meitat de la representació nacional que va atrevir-se a mesurar les seves forces, i el seu art, amb el grapat de rodamons que completava la nòmina de semifinalistes. Com es veu, tant Xavi Pérez com Quim Salvat se’n van quedar a les portes. El millor de tot, però, és que el nivell dels nostres artistes és en tot homologable al de la vintena de solistes i bandes que concorrien a les semis. I per la banda mitjana-alta, recalca Landry Riba, que exercia ahir com a portaveu del jurat.

En la nòmina de finalistes, en fi, hi està ultrarepresentada la cançó d’autor, com era d’altra banda previsible, amb el bisbalenc Fogem, el madrileny Víctor Bonell, el lleidatà Joan Blau i  els barcelonins Gran Vista 78, a banda dels nostres Green Note. El toc rocker el posen dos solistes de Granollers, David Bitter i Mike LaMotta, mentre que fora ja dels camins més transitats se situen els barcelonins Chicharro, amb una proposta festiva que entronca directament amb la cançó àcrata de El Niño de la Hipoteca, per entendre’ns, i atenció, l’alacantina Alba Asensi, estudiant encara al conservatori, que va desfilar diumenge per la Fada amb una de les combinacions més marcianes, delicades i sorprenents que s’hi han vist els últims temps: un duet de contrabaix, veu i arpa –arpa, sí!– d’arrels clàssiques però que entronca amb una sonoritat paradoxalment postmoderna, a mig camí entre el folk i el jazz, “amb una veu preciosa i uns arranjaments molt bons”, diu Oriol Vilella, que completa el jurat juntament amb el poeta Richard Imbernón, la periodista Rosa Alberch i Cristina Paredes, en representació dels habituals del local.

Una clara favorita a la victòria final, vaja. Radicalment diferent de tot el que havia sonat abans. I només això ja és un punt a favor, com ho és la incursió blues que d’altra banda planteja El tren de la musa, el duet que conformen Alys Paramá i Jacob Díaz: “En un concurs com aquest és natural que hi predomini la cançó d’autor, les balades i els mitjos temps i així ha sigut, però precisament per això les propostes que tenen un color diferent acaben resultant més atractives”, diu Riba. Això no vol dir que el resultat estigui cantat, i perdonin la gràcia. Ni molt menys: “S’ha donat el cas que un grup que semblava favorit punxi a la final; hi té a veure l’elecció dels temes.” 

Què és exactament el que busca el jurat del concurs? El millor cantant? El millor lletrista? El millor instrumentista? El millor showman? Doncs una mica de tot, i en les dosis més altes possibles. El que és obvi, insisteix Riba, és que en un concurs de música d’autor no compta només que siguis un gran intèrpret, si el que interpretes són temes d’altres. Tant la lletra com la música han de ser pròpies, però és que a més s’han de saber defensar dalt de l’escenari i que el conjunt funcioni bé: “Actitud i aptituds, vaja, que inclou una certa gràcia en els moments previs de l’actuació, quan saltes a l’escenari i comences a interactuar amb el públic”. Un do, qui sap si un carisma, més aviat intangible, que no és una qüestió estrictament tècnica: la guanyadora de l’any passat, per exemple, no era exactament una virtuosa de la guitarra, però en canvi va enlluernar públic i jurat per una rara combinació de simpatia i naturalitat.

L’artista total, que no està malament. I això és el que es dirimirà en la final de dissabte –atenció a l’horari: 21 hores– amb tres temes per barba i intervenció estel·lar de El Sobrino del Diablo en el moment de la veritat, quan el jurat deliberi. I l’endemà, festa final amb Lia Sampai, que torna amb el primer disc sota el braç. Es titula, atenció, La Fada Ignorant. Més rodó, impossible.

Andorra
cançó
concurs de música d'autor
la Fada Ignorant
Oriol Vilella
Landry Riba
Toni Fernández
Alba Asensi
El tren de la musa
Green Note
Número de vots: 116
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic