La farga del Madriu, a punt

El ministeri destina 50.000 euros a l’excavació del jaciment, que arrencarà al setembre i s’allargarà tres anys.

L’excavació de la farga del Madriu té dia i pressupost. La primera campanya arrencarà al setembre, la intervenció s’allargarà tres cursos i el ministeri destinarà més de 50.000 euros a contractar l’equip d’arqueòlegs i documentalistes de la Universitat de París-Saclay que la duran a terme. Recursos propis a banda, és clar.

No s’imaginin que a la capçalera del Madriu hi renaixerà una estructura remotament similar a la farga Rossell. Ni molt menys, adverteixen fonts del ministeri. Es tracta de reconstruir el jaciment per fer-lo visitable. Avui no en queden més que els fonaments, però la intenció és aixecar els murs de pedra seca de les quatre dependències de què constava l’explotació: una per al mall, una altra per al martinet, una tercera per a l’administrador i l’última habilitada com a habitatge del personal.

La primera campanya es concentrarà a reconstruir l’estructura on s’encabia el martinet. Però ni en aquest ni en els de la resta del complex s’aixecaran de nou les cobertes de fusta originals i de les quals no en queda avui ni rastre. La intervenció s’aprofitarà perquè els professionals que han seguit els cursos de pedra seca organitzats per Patrimoni apliquin en un cas real els coneixements adquirits i convalidar-los amb el títol que expedeixen les autoritats franceses.

La farga del Madriu, en fi, va ser una de les setze que entre els segles XVII i XIX van sostenir la prosperitat del nostre país. Va funcionar a partir del 1732 i entre les seves particularitats hi ha l’altura considerable, prop de 2.000 metres, i el fet que s’aixequés prop de la zona carbonera de la vall dels Orris i de l’Estall Serrer: es va prioritzar la proximitat a la matèria primera i per això no es troba a la vora del riu.
La concessió inicial la va fer el Comú d’Andorra la Vella als germans Raguer de Campdevànol, i constitueix un exemplar prototípic de farga a la catalana. La més oriental, per cert, dels Pirineus. El 1794 va retornar a propietat comunal, i a partir d’aleshores la van explotar les grans cases ramaderes de la parròquia. Va ser també aleshores que els fargaires catalans que, cosa excepcional en les nostres fargues, se n’havien encarregat de l’explotació, van deixar pas a personal contractat a l’Arieja, com era habitual.

El complex siderúrgic del Madriu comptava amb taller, mall, carbonera i, com s’ha dit, caseta per allotjar els fargaires. El martinet s’hi va afegir el 1800. Va estar en actiu fins a la dècada del 1830, quan la siderúrgia industrial va començar a substituir la farga tradicional. L’última de les nostres, que va ser precisament la farga Rossell, va tancar el 1876.

Els museus recuperen l’horari normal

Els museus que depenen del ministeri de Cultura recuperen a partir de l’1 de juny l’horari habitual d’abans de la pandèmia, amb matisos deguts a les mesures de seguretat la visita guiada s’amplia a sis persones, l’aforament passa del 40 al 50%, amb un màxim de 25 persones  en visita lliure. El Museu de l’Automòbil, la Casa Rull i la Farga Rossell obria des de febrer només amb reserva prèvia, i l’Àrea de Museus va cedir cinc tècnics al ministeri de Salut i a l’Oficina Covid.