La farga del Madriu, un exemple únic del seu model al Principat

La farga de la vall del Madriu té unes característiques que la fan diferent de la resta d’instal·lacions d’aquest tipus que hi ha al Principat. Segons va explicar el director de Patrimoni Cultural, Olivier Codina, en el marc d’una conferència organitzada amb motiu del desè aniversari de la declaració de la vall com a patrimoni mundial de la Unesco, no hi ha gaire informació sobre aquest monument. Però de la poca documentació existent i de les prospeccions arqueològiques que s’han realitzat es pot concloure que es tracta d’una farga a la catalana.
Així, va ser gent de Campdevànol –no se sap si eren fargaires o inversors– els que la van muntar l’any 1732. És l’únic lloc a Andorra en què els fargaires no venien de l’Arieja, un fet que la diferencia de les setze restants quant al tipus de tècnica i al funcionament. S’anomena la “petita farga catalana”, de la qual és un exemplar més a l’est dels Pirineus. Tot i així, va estar en funcionament durant un segle i això fa que pogués patir una evolució cap a un altre model. Un altre aspecte que la fa peculiar és que es tracta de l’única farga que té un abocador d’escòries (l’indret on es llença el rebuig). I també, en aquest cas, és el Comú qui la lloga en comptes de ser una farga privada.
Codina va exposar que a curt termini no hi ha previsió de fer noves excavacions en aquest bé, que va ser considerat d’interès cultural abans de la declaració de la Unesco. En tot cas assenyala que es pot conservar com a reserva arqueològica per a les properes generacions.
Quant al seu interès turístic, el director de Patrimoni Cultural va remarcar que, per als que no són entesos en la matèria, la farga és un munt de pedres. Perquè sigui interessant caldria oferir alguna mena d’explicació al visitant, però avui no hi ha  documentació suficient per saber com era (també cal remarcar que la major part era construïda en fusta). També el lloc on està situada, poc abans del pla de l’Ingla, fa complicat convertir-la en un atractiu turístic.