La fusió de Miguel Palacios, el Pali, a les Músiques del Món de Coprínceps

“Les lletres són precioses, i pel que fa a la música, ell diu que fa rumba però la veritat és que va molt més enllà, que toca molts pals flamencs. Com a mínim, flamenc pop, i que bé que sona.” Aquestes eren les floretes que Oriol Vilella, en fucions de jurat, li dedicava la tardor passada a Miguel Palacios, àlies el Pali, quan va donar la campanada i va esgarrapar una quarta posició en el primer concurs de cançó de la Fada. Ex aequo amb els murcians de Cere Vera, però que caram: van ser els millor classificats entre els músics del país. I això que El Pali és relativament nou –fa dois anys que es va instal·lar per aquí dalt– i toca un pal –la rumba flamenca– quasi marcià per als nostres estàndars, més decantats pel heavy. A principis de juliol va desfilar pel Museu de la Moto i ahir, per la plaça Coprínceps d’Escaldes, en una nova proposta d’aquesta estupenda idea que és el cicle Músiques del Món. Amb un tastet del disc que prepara amb els seus companys d’aventura –David Amat, a la percussió, i Toni Fernández, al baix–, que tindrà, diu, un aire a Ketama i Kiko Veneno, que no està malament, i que si les coses no es torcen podria estar llest al desembre. Podria.

Pel que fa a Músiques del Món, el cicle continua avui amb les boleros i el son cubà de Telva Rojas; demà, amb el folk swing de Tana & The Pocket Philarmonic; dijous, amb el country de de White Line Fever Band, i divendres, amb els guanyadors de l’últim premi Carles Sabaté: Frans Cuspinera -amb el primer disc, Garoina– i Anna d’Ivori