“La gent diu que la Seu està morta, que no s’hi fa res: és mentida!”

A l’Anna López, ja ens disculparan l’anècdota personal, l’havíem conegut en els impagables recorreguts que dirigia pel Parc dels Búnquers de Martinet. Feliçment, l’hem ‘importat’ cap a la Seu perquè es fes càrrec de l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat. Avui, Dia Internacional dels Museus, fa una petita reflexió sobre l’equipament que, amb deu anys de vida, es va renovant, esperant que la ciutadania se’l faci seu. 

Cal un dia dels museus?
Penso que sí, perquè desgraciadament els museus encara patim aquestes etiquetes de ser avorrits, o elitistes, i en un dia així podem apropar-nos al ciutadà. A banda, en ser una jornada internacional, un museu local com el nostre fa xarxa, comunitat des del punt de vista professional, amb  equipaments com el MNAC o el MACBA. Ens visibilitzem. 

Amb el Diocesà, més proper, ja feu xarxa?
Tenim molt bona relació. Ara estem convidats a conèixer la nova sala de la Pietat, igual que altres equipaments de la comarca. És maca aquesta sintonia i ja intentem treballar sempre estant en contacte i en consideració. Demà mateix farem una visita als dos equipaments per a persones nouvingudes, els ucraïnesos per exemple, una activitat que surt del Pla educatiu d’entorn de l’Ajuntament.

Tots dos expliqueu el territori, canvia el punt de vista. 
Sí. No ens fem cap mena de competència. Ells tenen unes obres artístiques fantàstiques i nosaltres parlem de la part social, més antropològica, històrica. Ens complementem, sí. No ens contraprogramem. Busquem fer ciutadania. I amb la candidatura a la Unesco quedarà molt reforçat. 

Els visitants forans deuen circular de l’un a l’altre?
Jo diria que fins i tot els deu costar diferenciar els dos museus. Els  turistes van al Diocesà: penso que té més públic, i nosaltres som el complement a la visita al conjunt catedralici i el Diocesà. 

A vegades tenim els equipaments i falla la promoció.
Potser la publicitat coixeja, sí. Fem promoció als mitjans, a les xarxes, al nostre mailing... però tot això funciona més de cara al públic local. Potser sí, potser caldria reforçar la promoció cap a qui ve de fora. Tenim la sort de compartir espai amb els companys de Turisme Seu i, és clar, un cop un visitant arriba a la Seu s’adreça a l’oficina de turisme, on ja els recomanen pujar a la nostra part de dalt i creuar el carrer cap al Diocesà. Però sí, sí, més publicitat ens caldria. A veure. 

El regidor de Cultura, Carlos Guàrdia, ens deia que costa que la gent de la Seu s’hi atansi. No a les activitats,  que fan el ple, sinó a l’exposició permanent. 
Ho comparteixo. Totalment. Com que és de casa, ho vas deixant córrer, sí. Intentem treballar amb la gent de la ciutat, amb col·lectius diferents, amb les escoles. Ens diuen que no havien vingut, no sabien que és gratuït. I no sols per a la gent de la Seu, sinó de la comarca. 

I qui veu l’expo un cop...
...pensa que ja no cal tornar. Per això estem fent aquesta renovació, els canvis a la segona planta, on hi ha l’exposició dels formatges, amb un audiovisual nou. També iniciem una col·laboració amb l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens cedirà peces etnogràfiques. 

Bona notícia. 
Sí, sí. Ens deixaran estris relacionats amb la ramaderia i l’elaboració de formatge tradicional. També estem fent una nova audioguia, renovem la web. Ens obrim a tothom. Hem fet una visita en llengua de signes, estem treballant a millorar  l’accessibilitat, per incloure tots els públics. O acabem d’oferir una visita teatralitzada, que  no ho havíem fet mai. 

Que el museu estigui viu. 
Que sigui dinàmic i no sols en la programació, també en l’exposició. 

Diríem que dels cicles de xerrades esteu satisfets. 
Sí, sí. Hem introduït el Parlem de Ciència, que ha anat molt bé. La xerrada dels volcans la va petar: 53 persones. En total, el cicle ha superat el centenar d’assistents. Per ser un nou cicle està molt bé. En el Parlem de formatge hem punxat en alguna proposta, és cert, però les visites teatralitzades van tenir bona resposta. I al Parlem d’història, que estem fent ara –avui, per cert, hi ha la xerrada de Daniel Fiter sobre l’ensenyament femení fa cent anys–, tenim una molt bona resposta. 

‘Parlem d’història’ és un clàssic ja. 
Estem a l’onzena edició i està més que consolidat, sí. Vam introduir la visita per als xiquets, amb Pilar Aláez, i va anar molt bé també. Ara estem pendents del canvi de format del Parlem de formatge, que en comptes de fer-se en un mes s’allarga fins al desembre. A veure. A poc a poc. 

S’ha de donar temps. Volem resultats ràpids, èxits de participació. Això és molt dels que ‘manen’. 
És una llàstima, perquè sovint mirem molt la quantitat i no tant la qualitat. Penso que la qualitat s’ha de contemplar i que encara que no hi hagi l’assistència que hom voldria no vol dir que no tingui la qualitat adequada. I a la Seu hi ha molta oferta. 

Deunidoret.
La gent diu que la Seu està morta, que no s’hi fa res: mentida! Es fan moltes activitats tot l’any, s’ha de vigilar molt de no contraprogramar. Sort que hi ha molt públic, 12.500 persones sols a la ciutat, i divers. 

És el museu de la ciutat o estem en camí?
El títol el té, però estem en camí, estem en camí encara. Falta una mica de feina perquè tothom se’l faci del tot seu. Hi estem treballant. És un dels objectius importants.