Diari digital d'Andorra Bondia
Robert Lizarte, campaner suplent de Santa Eulàlia des dels anys 90, col·loca el batall de la Santa Eulàlia: fa 1,20 metres d’alçada i 1,15 de diàmetre, pesa 880 quilos i va ser fosa el 1576.
Robert Lizarte, campaner suplent de Santa Eulàlia des dels anys 90, col·loca el batall de la Santa Eulàlia: fa 1,20 metres d’alçada i 1,15 de diàmetre, pesa 880 quilos i va ser fosa el 1576.
La Maria, més petita, i obra també de Pedro de Villanueva.
La Maria, més petita, i obra també de Pedro de Villanueva.

La germana prima de ‘la Gorda’


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus

Robert Lizarte documenta l’aristocràtica filiació de la campana de Santa Eulàlia, fosa per Pedro de Villanueva el 1576.

Que qui caram és la Gorda? O més aviat, què caram és!? Doncs una autèntica bèstia: la segona campana més gran entre totes les campanes d’Espanya. En realitat no es diu la Gorda, sinó Maria, fa 2,50 metres de diàmetre i 2,25 d’alçada, pesa 12 tones –ara hauran entès el sobrenom– i va ser fosa pel mestre Pedro de Villanueva, el megacrac del gremi dels campaners a l’època. I encara la venten: per Sant Fermí, sense anar més lluny. Doncs resulta que el bon Pedro és el pare de dues de les cinc campanes que han sobreviscut a Santa Eulàlia. I naturalment, de la major, que du el nom de la patrona i que no té les proporcions ciclòpies de la pamplonesa, però Déu n’hi do: fa 1,20 metres d’alçada i 1,15 de diàmetre, i pesa 880 quilos. Va ser fosa en bronze, i probablement in situ, i l’home va tenir el detall de datar-la i firmar-la, com és d’altra banda habitual entre els mestres campaners, i d’anotar-ne en un català més aviat macarrònic –i s’entén, perquè era natural de Güemes, a Cantàbria!– el nom del comitent: “Esta campana se es feta de los vienes del reverendo mosen Iuan Ortel capellan. Petrus de Billanoeva me fecit. Año  de MDLXXVI años”.

L’autoria se la devem, és clar, a Robert Lizarte –el campaner suplent; el titular és des dels anys 70 Marc Mossoll, nissaga de campaners– que està a punt de culminar un patracol absolutament marcià: una mena d’inventari raonat de totes i cadascuna de les cent campanes –i alguna més– que es conserven a les nostres esglésies. No serà amb tota seguretat el best seller del pròxim Sant Jordi però sí la cosa més rara –i per tant, necessària– que es publica els últims temps. Però això passarà en algun moment a partir de la tardor. Havíem vingut a parlar de la Santa Eulàlia i del mestre don Pedro, que va il·luminar la criatura amb la rècula de sentències llatines que acompanyen habitualment les campanes, que servien entre altres usos per exorcitzar tempestes, pedregades, sequeres, aiguats i altres calamitats: “Christus vincit, Christus regnat, Christus imperat”, diu un d’aquests tuits renaixentistes. També “Christus at bonimalo attempestate nos defendat amen”    –una cosa així com protegiu-nos de tots els temporals– i fins i tot, per si de cas, “Ecce crucez domini fugite partes adversae” –“Aquesta és la Creu del Senyor: toqueu el dos tots els enemics!”

L’espectacle del campaner
La Santa Eulàlia és tan mastodòntica que no es venta: avui és fixa i per fer-la sonar –és la que crida a missa– se li donen uns suaus copets. I com diu Lizarte, el dring és “excel·lent”.  Com s’intueix a partir de les dimensions, la campana es fonia in situ –hauria sigut costosíssim transportar un artefacte de prop d’una tona des de, posem-hi, la Seu– i el mestre campaner es comprometia a deixar-la instal·lada. Per garantir que tot sortia bé, ell mateix es lligava a l’artefacte i així, abraçat a la campana, era hissat fins al tercer pis, probablement amb un enginyós i aparatós sistema de politges. Devia ser tot un espectacle.

Lizarte, en fi, es va quedar de pedra quan va comprovar l’il·lustre llinatge de la Santa Eulàlia. Amb torna inclosa, perquè resulta que hi ha una segona campana que va ser fosa per Villanueva: la Maria –a tots els campanars n’hi ha una–, que no exhibeix les proporcions mastodòntiques de la seva germana gran, però que ho compensa amb la seva sang blava. També hi va deixar un missatge per a la posteritat –“Esta campana se es feta siendo sacristan el manifico Iuan Berenguer de Encamp”– i el reglamentari “Sancta Maria pregau per nos. Ave Maria Gratia Plena”. Per cert: aquesta sí que la fan ventar, i és la que toca els quarts d’hora. Naturalment, les devia fondre d’una tacada, perquè és del mateix any, aquest formidable MDLXXVI. Vuit abans –per cert– que la Gorda!

La Santa Eulàlia, sospita Lizarte, és la més gran de les nostres campanes. Més i tot que la Maria de Sant Serni de Canillo, que en canvi és quasi un segle més vella: la va fondre el 1486 un tal Gascoi. És clar que per antigues, les del santuari vell de Meritxell, foses a finals del segle XIII per Joan de la Tor, mestre campaner de la Seu, i per Arnau Fabre, ferrer de Canillo, segons va establir mesos enrere la historiadora solsonenca Laura de Castellet a partir de la firma que hi va deixar: un castell amb tres  torres que simbolitza el cognom del mestre i que Castellet es va trobar també a la campana de la parroquial de Pujol, al Baix Pallars, i documentada als protocols notarials de l’Arxiu Capitular d’Urgell. No és sensacional?

Però tornem al tercer pis de Santa Eulàlia, on hi ha tres campanes més, aquestes ja sense el pedigrí de les de Villanueva, però ja que hi som no ens posarem llepafils: la més petita –esquerdada, per cert: ja no sona– és del 1597 i procedeix de Sant Jaume dels Cortals. Després hi ha la Vade Retro –per l’exorcisme "Vade Retro Satanás" que hi va escriure el mestre campaner– i que pel tipus de lletra, especula Lizarte, data probablement del XV. La sentiran sovint perquè és la que diu les hores. I l’última  és la Santa Bàrbara, la més jove –és del 1840– i obra del molt prolífic (i un pèl matusser) Ignatius Jaqueti, mestre francès que va treballar també per a Ordino, Sant Julià i Andorra la Vella.

 

 

 

 

 

 

 

 

Andorra
Encamp
Santa Eulàlia
Pedro de Villanueva
catedral
Pamplona
Güemes
campana
la Gorda
campaner
Meritxell
Joan de la Torre

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Totes les dates en números romans les ha escrit malament....
imatge de andresluengo
Corregides les errates. Molt agraïts per la seva amable indicació.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte