La història de Castella des del segle VIII, en 50 facsímils a l’estil d’‘Andorra Aeterna’

Miquel Huguet és un home afortunat que ha convertit una passió tirant a pintoresca, la bibliofília, en una empresa que navega a tot vent. La cosa, segur que ho recorden, va començar el 2014 amb Andorra Aeterna, aquella aventura monumental que resumia en una quarantena de facsímils un mil·lenni d’història nostrada, des de la Carta Pobla del 805, apòcrifa per cert, fins al decret imperial firmat per Napoléo el 1806. El 2017 va reincidir amb Cathalonia Aeterna, que doblava l’aposta (una vuitantena de documents, des del privilegi de Carles el Calb del 877 fins al Decret de Nova Planta, del 1715) i a principis d’any hi tornava amb una proposta encara més arriscada: Armenia Aeterna, que resumeix de nou amb el facsímil d’una quarantena de documents la història d’aquesta nació mil·lenària.

La idea inicial era prou bona, segons han anat les coses, i Huguet prova ara sort ni més ni menys que amb els orígens de l’Espanya imperial. La nova singladura du el molt sonor nom de Corona Castelae i el concepte és exactament el mateix que el dels seus germans grans: mig centenar de documents (cinquanta-un, per concretar) esporgats d’una vintena d’arxius i datats entre el 775 (un diploma del rei Silo de Lleó) fins al 1521, amb el rebut que dona fe dels préstecs que el Condestable de Castella va demanar per aixecar els exèrcits amb què va esclafar la revolta dels Comuners. Fascinant, oi?

Nauralment, de tots els documents se n’ha fet la reproducció facsímil, inclòs el pa d’or, el fil de seda, els segells de plom i els fragments de cordill amb què es lligaven els pergamins. La coordinació científica ha anat a càrrec de Cristina Jular Pérez-Alfaro, professora d’Història medieval i investigadora del CSIC espanyol, el volum va acompanyat del reglamentari llibre d’estudis, amb la transcripció íntegra dels documents i la contextualització històrica, se n’ha fet l’habitual edició limitada a 999 exemplars, i el preu de venda s’enfila als 7.000 euros.

Fins aquí, les fredes dades. I anem al tall, Corona Castelae és una porta a la imaginació, a banda d’un objecte preciós: entre els documents que reprodueix hi ha el tractat de Tordesillas, subscrit el 7 de juny del 1494 pels reis catòlics i Joan II de Portugal, i pels  quals els dos regnes ibèrics es repartien literalment el nou món, i les Capitulacions de Santa Fe, firmades el 17 d’abril del 1492, just abans que Colom sortís cap a Amèrica, tots dos inèdits. També l’anomenat padró de Huete, el primer cens de jueus que es va fer al regne de Castella: va ser el 1290. I així, fins a mig centenar de fites cabdals de la història de la Castella preimperial.