La Margineda, centímetre a centímetre

Nou temporades després de l’inici de les excavacions, el 2007, el jaciment de la Margineda segueix generant jornades de glòria a l’arqueologia nacional. Ahir es va presentar en societat l’última meravella. Tres, de fet: el model digital de superfície (MDS), l’ortofoto i el model virtual en 3D dels 1.500 metres quadrats del jaciment excavats fins ara. Dit així potser sembla una cosa espessa i apta només per a iniciats. Doncs res més lluny de la realitat. L’MDS recrea la volumetria del jaciment combinant imatges preses des de diferents perspectives. El resultat és una imatge zenital “on estan representats amb exactitud tots els elements físics i visibles”. I ho fa amb una precisió de 5 centímetres. L’ortofoto, per la seva banda, és una imatge generada informàticament projectant les fotografies sobre l’MDS i corregint les distorsions que provoca l’òptica de la càmera, aquesta amb una precisió d’1,5 centímetres per píxel. I el model virtual en 3D permet la visualització del jaciment –incloses naturalment formes i colors, però també textures– a través de dispositius multimèdia. Ras i curt: l’usuari s’hi pot passejar virtualment i explorar-ne els racons a voluntat. Però millor provar-ho: entrin a Sketchfab, teclegin “Roureda” i veuran exactament del que es tracta.

Tot plegat, en fi, ha estat possible gràcies a Regirarocs, l’empresa de recerca, conservació i difusió del patrimoni dirigida per l’historiador Gerard Remolins i que el juny del 2015 va posar en marxa una campanya pionera en el nostre racó de món: documentar digitalment i de forma exhaustiva totes les estructures exhumades al jaciment. ¿Com? Disparant 3.228 fotografies sobre la zona: 465 d’aèries, preses des d’un dron, i les altres 2.763 des del sòl. Amb quatre objectius, diu Remolins: configurar un registre fidedigne de les restes i posar-lo a l’abast dels investigadors perquè plantegin possibles interpretacions del conjunt; aixecar plànols més precisos que els permetin concretar les diferents fases d’ocupació, remodelació i abandonament del jaciment; facilitar l’estudi de la Roureda als investigadors sense haver-s’hi de desplaçar físicament, i fins i tot proposar una reconstrucció virtual del jaciment en un moment concret de la seva història.

Cosa aquesta última que ja es va assajar després de la primera campanya: el resultat va ser aquella mena d’Exin Castillos que avalava la hipòtesi de Sonplosa, la major fortalesa mai excavada al vessant sud dels Pirineus. Hipòtesi posteriorment matisada per Susanna Vela i Albert Villaró, que el 2012 identificaven el jaciment de la Roureda amb el desaparegut castell de Sant Vicenç, però descartada pels tècnics del servei de Patrimoni que han participat en les excavacions. De fet, les conclusions de l’última campanya es decantaven decididament per una hipòtesi menys espectacular –la Margineda no conté les restes de Sant Vicenç sinó les d’un nucli d’habitatges datats entre els segles XII i XIV– però igualment interessant perquè, d’una banda, el jaciment conserva una seqüència arqueològica que arrenca a l’edat del bronze, cap al 2200 abans de Crist, i que arriba al segle XIV; i de l’altra, es tracta de l’únic poblat medieval excavat i estudiat en profunditat a Andorra i rodalia.

Una suculenta polèmica a la qual es van apuntar mesos enrere l’historiador Xavier Llovera i el mateix Remolins –a favor de la hipòtesi del castell– i que podria alimentar un futur congrés que Molines té entre cella i cella. El cas és que Remolins va insistir ahir en la “neutralitat” de l’estudi fotogramètric del jaciment, i que va augurar que les eines ara posades a disposició dels historiadors permetran proposar noves i més afinades hipòtesis, que ja es veurà si avalaran o no les que fins ara han circulat. Amb menys manies, Villaró va insistir que, en vista tant del registre arqueològic com del documental –identifica amb la Roureda la “força” situada al puig de Sant Vicenç que els Pareatges del 1288 manen arrasar–, el jaciment conserva, efectivament, les restes del castell fantasma. Amb un matís: que es podria tractar d’usos successius, no coetanis, i que les dues hipòtesis podrien ser per tant vàlides.

Ja ho veurem. Mentrestant, Molines Patrimonis dóna de moment per acabada la fase d’excavacions in situ, tot i que queda una superfície de prop de 3.500 metres quadrats on els sondejos realitzats indiquen que hi podria haver més restes. La prioritat, en endavant, serà analitzar i processar les dades fins ara obtingudes, i seguir apostant per la difusió: amb les visites guiades que s’hi programen cada estiu i, atenció, amb la instal·lació d’una vela que cobrirà la zona ja excavada per protegir-la de les inclemències meteorològiques. Una mesura encara en estudi però avançada ahir per la consellera delegada de Molines, Montserrat Cardelús. En fi, que si amb tot el que precedeix els ha picat la curiositat, s’hi poden arribar el 13 de juliol, en el concert anual al jaciment del Festival de música antiga, aquest curs amb la Capella de Ministrers.