Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Seu, Gascón, Guilamet, Institut d'Estudis Andorrans, UNED, Margineda, jaciment, Feixa del Moro, Juberri, Institut comarcal d'estudis de l'Alt Urgeññ
Andorra, la Seu, Gascón, Guilamet, Institut d'Estudis Andorrans, UNED, Margineda, jaciment, Feixa del Moro, Juberri, Institut comarcal d'estudis de l'Alt Urgeññ

La Margineda: poble o castell?


Escrit per: 
A. L. / Jordi Guillamet i Carles Gascón van presentar ahir el congrés, que tindrà lloc entre el 16 i el 18 de juny a la Seu i a la capital (Foto: Agències).

Dues comunicacions del 3r Congrés d'història dels Pirineus, del 16 al 18 de juny, proposen hipòtesis enfrontades en la interpretació del jaciment arqueològic.

Les espases historiogràfiques van quedar en alt ara fa un any i mig, quan la interpretació de les restes exhumades al jaciment de la Margineda va dividir historiadors i arqueòlegs en dos bàndols, que, cosa inèdita i absolutament sensacional per aquí dalt, van dirimir les seves diferències en públic. Per resumir: els arqueòlegs de Patrimoni, que havien treballat a les excavacions des de la primera campanya, proposaven que les restes corresponents als segles XII, XIII i XIV excavades entre el 2009 i el 2013 corresponien a una renglera de cinc habitatges, un “nucli de poblament” relacionat amb la veïna Santa Coloma, i no a part de l’estructura defensiva –torres i muralles incloses– d’una suposada fortalesa. A l’altre costat del camp de batalla, un segon grup d’historiadors llançava una audaç contrahipòtesi: que les restes baixmedievals de la Margineda corresponen, atenció, al segon castell de Sant Vicenç, que el Pareatge del 1288 va ordenar que fos “totalment remogut”. És a dir, arrasat.

Quina és la hipòtesi correcta? La solució, al tercer Congrés internacional d’història dels Pirineus, que tindrà lloc del 16 al 18 de juny entre la Seu i el Centre de Congressos de la capital. Walter Alegria, l’arqueòleg català que va dirigir la campanya del 2015, juntament amb els també arqueòlegs Abel Fortó i Àlex Vidal –tots dos tècnics del ministeri, el segon fins al 2015– defensaran l’opció del “nucli de poblament” en la comunicació El despoblat de la Roureda de la Margineda: nova proposta interpretativa a partir del registre arqueològic; Susanna Vela i Albert Villaró, aquí amb el barret d’historiadors, la de la fortalesa, en una intervenció que durà l’explícit títol d’El jaciment de la Roureda de la Margineda i la força de Sant Vicenç i en la qual Villaró augura sucoses i decisives novetats historiogràfiques... sense descartar, però, que les dues hipòtesis puguin ser compatibles. Com? Que les estructures litigioses excavades el 2012 fossin inicialment hàbitats, però que en una etapa posterior es farcissin de pedres per reconvertir-es en murs defensius.

No serà probablement la Margineda l’únic casus belli del Congrés. El jaciment neolític de Juverri sembla també cridat a una certa controvèrsia. D’una banda, un grup d’historiadors i arqueòlegs amb Gerard Remolins i Xavier Llovera al capdavant proposaran una “revisió” de la interpretació del jaciment de la Feixa del Moro a partir de les noves dades aportades per l’anàlisi dels materials exhumats als anys 80, que va permetre datar el jaciment entre el 3700 i el 3600 abans de Crist i establir el règim alimentari dels lauredians neolítics. De l’altra, el geòleg Valentí Turu i, de nou, els arqueòlegs Àlex Vidal i Àbel Fortó –entre d’altres– proposaran a El Juberrià: la primera cultura pirinenca?, una interpretació unitària dels tres jaciments de Juverri –Feixa del Moro, Camp Colomer i Carrer Llinàs–, que podrien haver constituït segons aquesta hipòtesi un únic assentament, i sostenen a més –a partir de les estructures i restes lítiques exhumades– que a camp Colomer hi va haver una ocupació estable i basada en l’agricultura, al contrari del que sosté la tesi tradicional per a les comunitats neolítiques de muntanya, segons la qual eren bàsicament grups humans seminòmades.

Doncs aquestes són tan sols quatre de les 59 comunicacions –més cinc ponències– que es presentaran al Congrés, que coorganitzen l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i el centre associat de la UNED a la Seu, que arrencarà el 16 de juny al seminari diocesà i que l’endemà i durant la resta del cap de setmana es traslladarà a la sala Consòrcia del Centre de Congressos. Un congrés que reprèn el fil de les dues primeres edicions –Cervera (1989) i Girona (1998)– i que neix amb la voluntat doble d’omplir el buit historiogràfic sobre l’àmbit geogràfic que constitueix el Pirineu i de canalitzar –diu l’historiador Carles Gascón, que forma part del comitè organitzador– tots els esforços que en aquest sentit s’han fet fins ara de forma individual.

Entre la seixantena de comunicacions n’hi haurà catorze de tema estrictament andorrà i deu d’àmbit alturgellenc, inclosa la que repassarà els resultats de la intervenció arqueològica a la façana nord de la catedral de Santa Maria i que podria aportar indicis sobre la primera seu, la del bisbe Just, al segle VI. Un èxit de participació que l’organització no podia ni tan sols somiar quan mesos enrere van posar fil a l’agulla –diu Jordi Guillamet, director de l’IEA–, que tindrà el reglamentari recull –de moment, en format electrònic– i que per poc que els resultats acompanyin tindrà molt probablement continuïtat. Per assistir-hi cal inscripció prèvia, abans del 10 de juny al web oficial, 3rcongresdhistoriadelspirineus.ad. De passada, donin un cop d’ull al programa. Espectacular, ja ho veuran.

Andorra
la Seu
Gascon
Guilamet
Institut d'Estudis Andorrans
UNED
margineda
jaciment
Feixa del Moro
Juberri
Institut comarcal d'estudis de l'Alt Urgeññ

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte