La ‘Miscel·lània a Pere Canturri’, a punt

Qualsevol que hagi tingut mai el temps, les ganes i la curiositat de gratar en la cosa històrica d’aquest país sap per experiència que allà sota, per poc que busqui, sempre hi apareix un article, una referència pionera de Pere Canturri. Ja es pot tractar de grans fites del patrimoni artístic –des del roc de les Bruixes fins a la Balma de la Margineda, passant per les pintures murals de Sant Martí de la Cortinada, per dir només tres descobriments que porten la seva firma– com d’episodis aparentment menors com l’origen del rec del Solà de la capital, la desaparició del poble del Fener, la llegenda de les argolles de Carlemany, les jornades andorranes de l’arquitecte Cèsar Martinell, la llista de colomers que no fa tant s’aixecaven als nostres pobles i camps, i naturalment, les falles de Sant Joan. Canturri va ser un pioner de quasi tot, quan quasi tot, és cert, estava per fer, un tastaolletes que va tocar tots els pals: arqueòleg, historiador, etnòleg, folklorista, restaurador, col·leccionista, gastrònom i també gestor cultural –a la Junta de Cultura, a Patrimoni Artístic i entre el 1994 i el 1998, al capdavant del ministeri. Dimarts que ve farà exactament tres anys que va traspassar, així que és oportuníssima la Miscel·lània impulsada per un grapat d’amics i també de professionals que van treballar amb ell, coordinada per Susanna Vela i publicada per Editorial Andorra, que es presenta aquest vespre a cal Calones (19.30 hores). El volum inclou setze articles amb aportacions, entre d’altres, de Sergi Mas (El mestre de cal Calones), Antoni Ubach (Andorra abans d’Andorra), Xavier Llovera (De mestre d’Arinsal a Raonador del Ciutadà), Francesc Rodríguez (I si se’n vol fer més, se’n pot fer més...), Berna Garrallà (L’aprenentatge del patrimoni), Isabel de la Parte (L’estudiós impenitent), Gerard Remolins i Valentí Turu (Els primers pobladors de les Valls d’Andorra).