Diari digital d'Andorra Bondia
Tècnics de l’empresa Vonfra han digitalitzat les últimes setmanes llibres i documents de la Biblioteca Nacional.
Tècnics de l’empresa Vonfra han digitalitzat les últimes setmanes llibres i documents de la Biblioteca Nacional.

La Nacional, en línia (per fi)


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: B. N.

La Biblioteca Nacional penjarà el 2020 els prop de 100.000 fulls documentals dels fons propis digitalitzats des del 2001.

Falta encara un any llarg. Però per fi tenim una data aproximada. La cap de la Biblioteca Nacional, Júlia Fernández, augura que cap al 2020, com a molt tard, es podran consultar en línia els primers 100.000 fulls documentals dels fons propis que s’han digitalitzat des del 2001. Haurà costat com es veu anys i panys i la cosa encara no està del tot lligada, però comencem a veure la llum al final del túnel: que els fons de la Biblioteca Nacional no estiguin disponibles per a la consulta remota és un dèficit difícilment comprensible al 2018. Mirin si tenen un moment Gallica, el portal digital de la BNF, o la Biblioteca Digital Hispànica, i veuran com tracten els països veïns el seu patrimoni bibliogràfic. I s’entén encara menys si recordem que l’Arxiu Nacional ja va estrenar aviat farà tres anys un sensacional portal en línia que ja ha superat els 60.000 documents.

El cas és que la setmana passada va culminar la campanya anual de digitalització. Això no és notícia perquè aquestes campanyes van arrencar el 2001, i tot i que es van suspendre els anys més severs de la crisi, es van reprendre el 2014 i de moment ja s’han escanejat uns 100.000 fulls. La notícia és que la Nacional va adquirir el 2017 un “repositori”, és a dir, un programa i un espai físic on s’emmagatzema la còpia digital dels documents per garantir-ne la conservació i la recuperació de la informació. Era el més difícil, diu Fernández, i ja ho tenim resolt. Ara només falta la incorporació d’un “mòdul” que permeti difondre tot aquest material. És a dir, la consulta des de casa, en el cas que es tracti de documents lliures de drets d’autor. I com hem vist, es dóna un any de termini, de manera que com a molt tard el 2020 es pugui posar en marxa.

Durant l’última campanya s’han digitalitzat entre 12.000 i 13.000 cares. Diu Fernández que es prioritza el material més consultat, que a la Nacional –com a les biblioteques germanes d’altres països– acostuma a ser l’hemeroteca. També tenen preferència els llibres en pitjor estat de conservació, així com els documents en un format en risc d’obsolescència, categoria aquesta última en què entren, per exemple, els discos de pedra del fons Casal i Vall que van ingressar el 2013, quan la propietat va arrasar l’històric edifici d’Escorsa a l’avinguda Prat de la Creu de la capital. De moment s’hi abocaran llibres i documents dipositats a la Nacional, tot i que es deixarà la porta oberta perquè hi participin altres institucions, i fins i tot és possible que acabi incorporant el material digitalitzat el 2012 dintre de la campanya auspiciada per l’Associació de bibliotecaris i la Unesco.

Perquè ens en comencem a fer una idea, entre les col·leccions ja preparades per fer el salt digital hi ha Les Valls d’Andorra, publicat el 1917 a la Seu per l’empresari català Josep Alemany i considerada la nostra primera publicació periòdica, així com el Butlletí de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona (1929-1932) i Informacions Diari (1991-1993), entre d’altres. També s’han digitalitzat documents històrics com el conveni de concessió de Fhasa, punt de partida de la modernització del país (1928), clàssics d’història institucional com El Principado de Andorra y su constitución política, del jurista català Francisco Pallerola, i joies com el Manuel Digesto, la traducció (clandestina) de l’obra magna del pensament polític andorrà perpetrada pel coronel Bonifacio Ulrich (1848) i que a més de comprovar com sonen les màximes de Fiter i Rossell en castellà inclou una suculenta introducció amb les apreciacions del militar espanyol la història, les institucions i els costums andorrans.

Doncs així, fins als més de 100.000 fulls documentals fins ara digitalitzats, que ocupen sis terabytes d’informació. Una barbaritat, adverteix Fernández, perquè un terabyte equival a 300 hores de vídeo o 3,5 milions de fotografies digitals. Quasi res.

De moment, a Gallica i a la Biblioteca Digital Mundial

No és la primera vegada que la Biblioteca Nacional s’embarca en la digitalització dels seus fons. Set cursos enrere es va afegir a un prometedor projecte de l’Associació de Bibliotecaris (Abada) que, amb el suport de la Unesco, va arribar a escanejar prop de 40.000 fulls. Aquella primera fase va culminar amb l’entrega d’un joc de discos durs amb els documents digitalitzats i havia de completar-se amb l’adquisició del programari per posar tot aquest material a disposició dels internautes. Però l’Abada, com passa en tantes entitats, va acabar tancant la paradeta per un problema en la successió, i tot allò va acabar al calaix de les bones intencions. Queden els discos durs, dipositats precisament a la Nacional i que en un futur, diu Fernández, es podrien acabar integrant al nou portal.

Entre els llibres i documents digitalitzats el 2011 hi ha la partitura d'El Gran Carlemany i La Marxa del Consell, del mestre Enric Marfany; The Hidden Republic, de Gaston Lewis: L’Andorre à dos de mulet, de J. Lafon; La nouvelle découverte de l’Andorre, de Lluís Capdevila, i incunables com La gendarmerie française dand les Vallées d’Andorre –les memòries de guerra del coronel Baulard–, Cultivo de la estética y belleza de la mujer, de Xavier d’Areny-Plandolit, i entre els autors contemporanis, Orobitg (Poesia i visió d’Andorra), Kirkup (An Island in The Sky) i Dallerès (33 poemes i Despertar). Si no poden esperar, provin a Gallica, on trobaran els relats de viatgers com Berthet, Sutter-Laumann i Gratiot, i a la Biblioteca Digital Mundial, amb el primer Pareatge, el Manual Digest, el Politar i La coutume d’Andorre, el clàssic de Brutails.

Biblioteca Nacional
en línia
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic