La Nit Literària recupera l’esplendor

Un centenar llarg d’originals concorreran a la 44a edició del cartell, el 24 de novembre a Aixovall.

Feia anys, molts anys que no es recordava una Nit Literària tan concorreguda com la d’aquesta 44a edició. Un decenni llarg, per concretar: el 2011 van ser 101 els originals a concurs. Però va ser un miratge, perquè a partir d’aleshores va començar un lent degoteig fins arribar als 41 del 2017, xifra paupèrrima per a un cartell que repartia 70.000 euros en premis.

Semblava aleshores que el veterà certamen que des del 1977 convoca el Cercle de les Arts i de les Lletres estava dat i beneït. Doncs feliçment ens equivocàvem. Els 52 originals que es van presentar el 2019 i els 58 de l’edició passada auguraven una recuperació justeta però contra tot pronòstic la participació s’ha disparat aquest any fins als 102 treballs en les nou modalitats a concurs, amb el Fiter i Rossell de novel·la, buc insígnia de la Nit Literària, disparat fins a uns estratosfèrics 35 originals.

No és el rècord absolut del premi, que es convoca des del 1987, perquè a l’època daurada de la Nit, posem que als anys 90, hi va haver edicions en què hi van concórrer una seixantena llarga, recordava ahir el president del Cercle, Joan Burgués. Però com s’ha dit, feia més d’un decenni que no vèiem una abundància com aquesta.

Burgués assegura que s’ha fet la feina de difusió habitual, que ells son els primers sorpresos de la resposta extraordinària que ha obtingut aquesta convocatòria, i que el millor de tot és que aquesta vegada la presència d’autors locals és més que testimonial. Ho atribueix, diu, als dos anys de pandèmia, que semblen haver tingut com a efecte col·lateral estimular la creativitat de poetes i narradors.

I així és si hem de jutjar amb criteris estrictament quantitatius: als 35 candidats que concorren al Fiter i Rossell –ja saben, el millor dotat del cartell, amb 10.000 euros– cal afegir-hi els disset del premi d’assaig literari, que l’any passat no es va dotar per la retirada del patrocinador i que aquest curs es recupera gràcies al patrocini del Comú de la capital (3.000 euros). El Grandalla de poesia (3.500) ha passat d’onze a quinze originals, mentre que el Sant Carles Borromeu de contes i narracions (4.500) repeteix, amb vuit, i baixa, de tretze a set, el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta (6.800).

El Juli Verne de ciència ficció (2.000 euros) també n’ha rebut set, igual que el Crèdit Andorrà de Teatre  (3.500). Els que han tingut menys participació, amb tres originals, son el Principat d’Andorra d’investigació històrica (10.000 euros) i el Laurèdia de periodisme (1.250).

La cerimònia d’entrega de premis tindrà lloc, en fi, el 24 de novembre a la borda Guineu d’Aixovall.

El gironí Josep Plaja fa el doblet a l’Arts Andorra i s’endú els premis de dibuix i de pintura
El gironí Josep Plaja ha estat el gran triomfador de la 39a edició dels premis Arts Andorra, qiue convoca el Cercle de les Ats i de les Lletres i que s'ha decidit avui al Centre de Congressos Lauredià. Plaja ha fet el doblet i s'ha endut dues de les modalitats a concurs: el premi de dibuix, dotat per Illa Carlemany amb un xec regal valorat en 1.000 euros, i el de pintura, dotat amb 2.500 euros, per la marina Capvespre en calma. Es dona el cas que Plaja és repetidor a l’Arts Andorra i també al premi de pintura, que ja va guanyar el 2018 i en què l’edició passada va rebre una menció honorífica. Pel que fa als altres premis del cartell, el d’escultura ha quedat desert, mentre que el de fotografia se’l va endur el fotògraf argentí Martio Gustavo Fiorucci (1r premi per la col·lecció Ocells, dotat amb 300 euros), amb un segon premi per a l’espanyol Antonio Atanasio Rincón (Infància), i un tercer per al fotògraf local Jose Soto (Platja). En la modalitat de disseny gràfic els guardons se’ls han repartit Pere Moles (millor llibre i milllor revista) i Josep Maria Baró (millor cartell i millor publicitat).