La nova Xarranca s'estrena reclamant la reorientació dels Tallers d’Art de la Massana

Feia un any que treballaven a l’ombra. Però això s’ha acabat. La nova Xarranca es va presentar ahir en societat amb una declaració de bones, molt bones intencions –la primera, obrir-se a totes les disciplines artístiques per recollir la creixent multidisciplinarietat de l’artista contemporani, lluny per tant del monocultiu de les arts plàstiques que va caracteritzar la primera època– i una primera mostra que no han vingut a fer bonic sinó a “fer bullir l’olla”, per dir-ho amb les paraules del músic i fotògraf Juli Barrero, que exercia ahir de portaveu al costat de la presidenta, Emmanuelle Besnard, i de la secretària, Helena Guàrdia: ja han demanat hora a la ministra per reclamar-li una reorientació dels Tallers d’Art de la Massana, avui convertits en una mena d’afegit de la Biennal –el ministeri els cedeix als candidats perquè hi realitzin els projectes– i que han quedat per tant desnaturalitzats, en opinió de La Xarranca. El que ells pretenen és que recuperin la funció original, que era proveir un espai als artistes que el necessitin. Ja veurem si se’n surten, però la demanda forma part d’un dels objectius que s’ha marcat la nova junta: erigir-se en referència crítica de tot el que tingui a veure amb l’art contemporani al nostre racó de món. De tot. I òbviament, la gestió dels espais públics els interessa especialment. Tampoc ens pensem que han començat per declarar-li la guerra al ministeri, tot i que ni Barrero ni Besnard es van estar de qüestionar la gestió i la utilitat del catàleg ANDart. Però de moment sembla que hi ha una voluntat de col·laboració: així ho suggereix la cessió de l’espai sota Artalroc, que han rebatejat amb el nom de La Peixera i que faran servir com a sala d’exposicions. Quan se solucionin els actuals problemes de goteres, és clar. La nova Xarranca, en fi, neix amb la vocació d’integrar artistes de totes les disciplines –ja ho hem dit– i actuar com a punt de trobada dels creadors del país, amb la voluntat de potenciar la creació “col·lectiva” i “multidisciplinària”. No ens hem d’esperar que exerceixi com a organitzadora de saraus artístics –recordem el Brossart i el Triairemena de la primera època–, sinó com a aglutinadora d’esforços i inquietuds, que vetllarà així mateix per la defensa dels drets dels artistes i els oferirà assessorament legal. De moment, ja són una quarantena de socis, i en la línia de la gestió “oberta, evolutiva, flexible i horitzontal” que s’han posat com a model, conviden tots els interessats a assistir a les reunions que han convocat cada primer divendres de mes al Henry’s de la capital (19 hores). Com diria el capità Renault de Casablanca, ens fa l’efecte que això és el començament d’una gran amistat.