La novel·la de Gálvez sobre la torre dels russos, el 22 de febrer a les llibreries

Primera fita literària de l’any: torna David Gálvez, i torna a la novel·la, el gènere amb què va donar la campanada el 2014 –amb Cartes mortes, la ficció més marciana mai sortida de ploma andosina– i que va rematar a l’any següent amb aquella sensacional faula distòpica que va ser Res no és real. Hi torna, dèiem, i amb La torre dels Russos, que publica laBreu a la col·lecció Cicuta –en rústica, tapa tova, i al costat del més cool de la literatura catalana d’ara mateix (Antonia Carré-Pons, Susanna Rafart, Víctor Sunyol i anar fent)– i que el 22 de febrer arribarà a les llibreries. L’endemà, presentació barcelonina a la llibreria Documenta, que  potser no té el caixet de la Central però que té encara més pedigrí, amb els editors Ester Andorrà (no és broma) i Adrià Pujol com a amfitrions. Més endavant es deixarà caure òbviament per La Trenca.

Pel que fa a La casa dels Russos, n'hem parlat aquói mateix en unes quantes ocasions: som davant d'una mena de divagació literària a compte de la seu de l’efímera colònia georgista que l’arquitecte català Cèsar Marinell va aixecar a Santa Coloma per compte de l’economista ianqui Fiske Warren, disposat a portar a la pràctica les seves visionàries teories utòpiques d’un món sense impostos. Naturalment, aquell experiment mig àcrata (i a l’Andorra dels anys 10!) va acabar com el rosari de l’aurora. Però en va quedar el magnífic edifici de granit que li ha servit d’inspiració a Gálvez per fer-hi desfilar la munió de personatges que en un moment o altre han tingut certa relació amb la casa, mal anomenada dels russos perquè el delegat de Warren, ell sí, rus, responia a l’improbable nom de Nicolai Popov. Només els direm que la seva esposa es va acabar fugant amb Warren. Un sidral més que prometedor.