Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, paperassa, Ton Armengol , Casi Arajol, Jordi Rossell, Marsol, Arnaldeta de Caboet, Cahrly Forés, Armindo Pinto
Andorra, paperassa, Ton Armengol , Casi Arajol, Jordi Rossell, Marsol, Arnaldeta de Caboet, Cahrly Forés, Armindo Pinto

La Paperassa ressuscita (per fi)


Escrit per: 
A. Luengo / Les quatre parades que dissabte van estrenar la nova Paperassa al passatge escaldenc d'Arnaldeta de Caboet (Foto: Màximus).

Prometedora estrena del mercat del llibre de vell a Arnaldeta de Caboet, amb quatre parades i desenes de clients.

Feia un any i mig, es diu ràpid, que els bibliòfils locals s’havien quedat sense l’equivalent nostrat de les Puces parisenques, del barceloní mercat de Sant Antoni o del Rastro madrileny. Salvades les distàncies, és clar. Exactament, des que el febrer del 2015 la cònsol de la capital, Conxita Marsol, els va fer fora de la Rotonda amb el peregrí argument que l’espai era “massa comercial” i que calia deixar lloc a altres activitats. Els van voler aparcar al pont de La Poste, primer, i a la placeta de la Consòrcia, després, però els paradistes van dir que no. Que la Rotonda o res. I va ser res. Fins dissabte, que la nova Paperassa va obrir per fi al passatge escaldenc d’Arnaldeta de Caboet, entre el Prat del Roure i Carlemany. De moment, quatre parades –llibre de vell, filatèlia i numismàtica; cromos i pins, postals i xapes; cotxes a escala, cartells i fòssils– i, per ara, els dos primers dissabtes de cada mes.

Aquests són els termes de l’acord a què van arribar paradistes i Comú, que feia mesos que negociaven. Dissabte, doncs, la Paperassa va ressuscitar i, com diu Jordi Rossell, ànima d’Antic Rossell i un dels fundadors del mercat, “ara el que hem de fer és mirar endavant: ens han cedit un bon espai i del que es tracta és de crear hàbit, que els clients sàpiguen que ens trobaran aquí”. Això és precisament el que més costarà, perquè l’any i mig d’aturada ha trencat els vincles, diu, amb el col·leccionista de fora “que pujava potser esporàdicament, però pujava”, diu. Val que el mercat del llibre antic –el del col·leccionisme en general– és molt actiu a les xarxes, “però el contacte personal és essencial perquè genera una complicitat i una relació de confiança que a través d’internet costa molt de cultivar”.

Una altra cosa és el col·leccionista del país, amb qui òbviament el contacte no s’ha trencat mai i que dissabte no va faltar a la cita. Pepito Casal resumia el sentiment general: “És un bon lloc i és just que felicitem la cònsol. La d’Escaldes, naturalment.” En un sentit similar, però sense tants embuts, es pronunciava Ton Armengol: “Es veu que a la capital s’estimen més fomentar les nits de copes que no la cultura: i així estem, que n’hi ha molts que ho ignoren tot sobre la nostra història. Com volen després que la gent s’estimi el país.” El cert és que dissabte al matí va tenir lloc a la Rotonda, just al lloc on històricament s’havien plantat les veles de la Paperassa, un torneig de bàsquet 3x3. Però com diu Dani Ramírez, un altre dels paradistes històrics, “sabem que no movem masses, però tenim una clientela fidel i, a més, a la via pública hi pot haver lloc per a tothom”. Així ho ha entès la cònsol escaldenca, Trini Marín, tot i que Arnaldeta de Caboet no era la primera opció: els paradistes, és clar, volien Coprínceps...

Però no es queixen. Tampoc Charly Forés, un altre clàssic de la Paperassa, que ho havia deixat els últims temps a la Rotonda i que ara s’hi ha tornat a reenganxar: “És un espai transitat i a la vora de Carlemany, però és el primer dia, la meteorologia tampoc no ha acabat d’acompanyar [fins al migdia va fer bo, però va acabar plovent] i en aquest ofici compta molt la perseverança: hem de resistir tres o quatre mesos, que el client s’hi acostumi; i estaria bé que el Comú també fes una mica de promoció.” Opinió que comparteix Mariano Gómez, el quart paradista d’aquesta Paperassa renascuda. I n’hi podria haver ben aviat un cinquè, Armindo Pinto, activíssim a les xarxes amb el perfil Postales Antiguas de Andorra i que rumia apuntar-s’hi perquè entén que una parada física reforçaria una mica més la seva marca. Li falta, però, la vela, un dels requisits que el Comú va posar a l’hora de cedir l’espai. Tot arribarà, diu.

Però a la Paperassa s’hi va a remenar andròmines i llibres. Ho sap bé Casi Arajol, que es va quedar enganxat d’un exemplar de Los Valles de Andorra, el clàssic de Bonaventura Riberaygua. No pel llibre, que no és precisament una raresa, sinó per la dedicatòria manuscrita del mateix secretari: al bisbe Iglesias! Just al costat, À propos de Radio-Andorre: réponse à Louis Noguères, obra de Michel Bannel (1953) i aquest sí un exemplar buscadíssim, fruit directe de la guerra de les ràdios. I una mica més enllà no hi pot faltar Sandy, amb La nouvelle Andorre, de Librairie Plon (1949), ni el número de Le Monde Illustré del febrer del 1884 amb els gravats de la cuina de Casa la Vall d’Eugene Burnand, així com un exemplar de L’Illustration del maig del 1896 amb la xilografia de la sentència del parricida a la plaça Rebés, o les sèries de Py Oliver, Labouche i La Maravilla. Per no parlar dels exemplars andorrans del National Geographic (ja ho saben: març del 1918, octubre del 1933, agost del 1949 i desembre del 1974) i La nueva salida del valeroso caballero D. Quijote de la Mancha, cortesia del bon Antonio Ledsema (1905).

El de sempre? Segons com: “Si saps buscar, sempre hi trobes alguna cosa”, sosté Arajol, gat vell. Un exemple? Els Estudios antropológicos en tres altos valles de los Pirineos (Arán, Andorra y Cerdaña), obra extraordinària i de ranci tufet racista que firma Santiago Alcobé (1942) i que ben aviat ressenyarem.

Andorra
Paperassa
Ton Armengol
Casi Arajol
Jordi Rossell
marsol
Arnaldeta de Caboet
Cahrly Forés
Armindo Pinto
Número de vots: 90
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic