Diari digital d'Andorra Bondia
Juny del 1906: Sant Serni, amb la casa comuna vella, el cobert del Magautxa i la creu del cap de roda.
Juny del 1906: Sant Serni, amb la casa comuna vella, el cobert del Magautxa i la creu del cap de roda.

La parròquia que no tenia quart


Escrit per: 
A. L. / Foto: Josep Salvany (Arxiu Nacional)

Domènec Bascompte passa revista a les institucions locals de Canillo fins a la Nova Reforma.

D’acord: el titular no és estrictament correcte. Consta que al segle XVI tant els solars com els manadors es repartien a través dels quarts. Però el que és segur és que era una figura més oficiosa que oficial, i que mai no es va arribar a institucionalitzar. Que no va tenir, vaja, el paper destacat en la vida local que van exercir durant segles els quarts d’Andorra la Vella i d’Escaldes, d’Ordino, de la Massana i de Sant Julià, tots ells de llarga i intensa vida. A Encamp no n’hi va haver mai, però aquesta és una altra història, i a Canillo ja havia perdut quasi tota la funcionalitat al segle XVIII. Per això al XIX, i especialment a partir de la Nova Reforma, es van haver d’inventar els veïnats, peculiar entitat administrativa que només existeix a Canillo: l’Aldosa, el Forn, Meritxell i les Molleres, els Plans, Prats, Ransol, Soldeu, el tarter i el Vilar-l’Armiana.

Doncs d’aquestes i altres peculiaritats canillenques –com si els en calguessin més a banda de les que els ha regalat la geografia– parlarà aquest vespre l’historiador i arxiver Domènec Bascompte a la biblioteca comunal, en una xerrada que recupera la comunicació que dos anys enrere va llegir en aquella estupenda ocurrència que va ser el Congrés d’Història dels Pirineus: Aproximació històrica a les institucions locals de la parròquia de Canillo. Bascompte, en fi, s’ha interessat per la matèria que diu el títol just fins a la Nova Reforma –ja saben: promulgada pel bisbe Caixal l’abril del 1866, i que entre d’altres novetats va ampliar el dret de vot a tots els caps de casa i els mandats, a quatre anys, i va decretar la incompatibilitat dels càrrecs de cònsol, conseller general i conseller del Comú.

El cas, diu, és que tampoc hi va haver pròpiament comú com a mínim fins al 1725, que és quan n’apareix la primera referència en una carta dirigida pel gran Simeó de Guinda al “común” de Canillo. En castellà, ja ho veuen. Abans d’aquesta data hi havia els consells de parròquia, que des del 1550 i fins als anys 60 del segle XX es van reunir al que després se’n va dir la casa comuna, que es trobava al costat del cementiri. Era aquest consell un òrgan que reflectia l’estructura essencialment oligàrquica que va perdurar fins a la Nova Reforma: només podien votar i ser votats els prohoms, així es deien: eren els caps de casa de les famílies més poderoses. És a dir, de les més riques, en un moment en què la riquesa es mesurava segons la contribució a la quèstia.

Per posar-hi xifres: les famílies que tallaven el bacallà a Canillo eren una cinquantena, més o menys la meitat –calcula Bascompte– de les censades a la parròquia. La resta, els casalers, podien probablement assistir a les assemblees, però el paper que hi tenien era estrictament testimonial. Per acabar-ho d’arrodonir, els cònsols no s’elegien per votació sinó per cooptació: els sortints nomenaven directament els seus substituts, i tots quatre exercien durant aquell període com a consellers generals. Tot sota control i tot en família, com es veu. Fins que el 1866 el sistema va petar, és clar.

Com a curiositat, Bascompte sospita que els consells de parròquia replicaven l’estructura física del Consell General –a l’època, encara Consell de la Terra– que es reunia en rotllana: “Com els cavallers de la Taula Rodona, però sense taula”. I consigna l’existència prop de Sant Serni, referenciada en la crònica d’un viatger vuitcentista, d’un collar punitiu on es lligava els delinqüents durant un cert període de temps per a escarni públic: els veïns que hi passaven els podien escopir o insultar, segons l’estat d’ànim o l’ofensa. Com per tornar-hi. Per cert, es veu que fins no fa gaire encara n’hi havia a Ordino, diu.

Andorra
Canillo
Bascompte
quart
Comú
veïnat

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte